Què feim contra el malbaratament alimentari?

Les xifres fan mal d’ulls: un estudi fet a Catalunya i que és perfectament estrapolable a Balears, confirma que cada ciutadà tira al fems anualment 34,9 quilos d’aliments comestibles. Si hi sumam tot el que desaprofiten el sector primari, la distribució a l’engròs o la indústria agroalimentària, la xifra puja a 76 quilos. Al mateix temps, moltes persones passen penúries: al voltant d’un 20% de la població està en el llindar de la pobresa. És fàcil trobar gent cada nit als contenidors davant de supermercats que llencen aliments, molts dels quals són perfectament comestibles. És una realitat que no té cap lògica, i el que és més absurd és que podria ser fàcilment evitable.

Cal, en primer lloc, consciència ciutadana, perquè la meitat del menjar que es desaprofita surt de les llars: compram malament, no reciclam prou, no gestionam bé el rebost ni la nevera. En segon lloc, cal una legislació que obligui els establiments que venen aliments a fer una gestió més acurada dels seus productes i, sobretot, a no tudar res. A Balears, hi ha iniciatives com el programa Aprofita, amb el qual una cadena de supermercats i el Consell de Mallorca s’han posat d’acord per no tirar els productes a punt de caducar. Com sempre, la societat civil va al davant de la política: és encomiable la feina pionera que fan les entitats socials com les de la plataforma Aprofitem els Aliments a Catalunya, o la de Mallorca Sense Fam. Entitats que s’encarreguen d’intentar evitar que es tiri menjar i de conscienciar la població sobre el malbaratament. No es tracta de culpabilitzar a ningú, sinó de conscienciar a tothom, perquè el problema afecta tots els punts de la cadena alimentària.

El que ens passa forma part d’un problema mundial de gran abast. Si no s’actua, el malbaratament pot arribar, a la Unió Europa dels 28, a 120 milions de tones l’any 2020. Però també es produeixen pèrdues increïbles a l’Àsia industrialitzada, a l’Amèrica Llatina i fins i tot a l’Àfrica subsahariana. En aquestes zones bona part del malbaratament ja es dóna durant la producció agrícola. De fet, es calcula que gairebé el 30% dels aliments són malbaratats arreu del món, cosa que obliga a consumir inútilment 250.000 milions de metres cúbics d’aigua. I això passa en un món on hi ha 795 milions de persones que passen gana.