A la recerca desesperada dels darrers exemplars vius de nacra a Balears

PalmaCientífics del centre balear de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) duen a terme, aquests dies, una cerca gairebé desesperada d’exemplars vius de nacra, un dels mol·luscs bivalves més grans del món, afectat des de la tardor passada d’un episodi de mortaldat massiva que ja fa témer per la supervivència de l’espècie. El centre balear del IEO s’ha convertit en l’organisme coordinador per aturar aquest fenomen, que se sap que és causat per un paràsit, però que està sorprenent per la seva ràpida expansió.

En els darrers dies, el IEO ha rebut un informe sobre el mateix problema a la localitat italiana d’Ischia i a l’illa de Sicília. La veu d’alarma es va activar el setembre passat a Formentera. Ràpidament, es va comprovar que el fenomen s’estava reproduint en aigües del litoral espanyol. “Es pot dir que la mortalitat és pràcticament del 100% a Andalusia, Múrcia, el País Valencià i Balears”, assenyala Elvira Álvarez, científica del IEO Balears. A Catalunya, però, de moment, l’espècie no s’està veient afectada.

Álvarez assenyala que s’han registrat episodis similars de mortaldat en altres espècies marines, com ara el de l’ostra americana en una badia dels Estats Units, però considera anòmal “l’abast geogràfic i el poc temps en què s’ha estès aquest període de mortaldat massiva”.

En aquest sentit, posa com a exemple el cas de Cabrera. El 2011, el IEO va marcar 254 nacres i va constatar que en les aigües del Parc Nacional hi havia una de les poblacions més denses de tota la Mediterrània, amb una mitjana de 5,35 exemplars per cada 100 m2. Els primers indicis de la presència d’aquest paràsit es van detectar el mes de desembre. El març, la mortaldat ja afectava entre el 80 i el 90% dels individus. El maig “es van censar 500 exemplars en sis dies i no n’hi havia ni una de viva”, explica la biòloga.

El culpable d’aquest fenomen és un paràsit que afecta les glàndules digestives de la nacra, segons va descobrir el Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura (Limia) del Govern. Amb tot, el IEO subratlla que la mortalitat avança tan ràpidament que encara es desconeix l’espècie concreta que està causant aquesta extinció massiva.

Indicador de qualitat de l’aigua

La nacra és un mol·lusc endèmic de la Mediterrània i el que assoleix unes proporcions més grans. Pot fer fins a 120 cm i habita els fons marins de fins a 60 m de profunditat. S’associa a les praderes de posidònia i se’l considera un bon indicador de l’estat de l’ecosistema marí perquè respon a una gran varietat d’impactes antròpics i revela la qualitat de l’aigua i els nutrients, els efectes del fondeig d’embarcacions i la presència d’espècies invasores.

Davant la situació actual, el Centre Oceanogràfic de Balears ha proposat al Ministeri de Medi Ambient que el passi a considerar en situació crítica, el grau màxim per a una espècie que es troba en perill d’extinció. En l’àmbit europeu, la nacra està protegida i catalogada com a espècie amaneçada amb categoria de vulnerable des de 1992.

El que més preocupa els científics ara és la dispersió que pugui tenir el paràsit per la Mediterrània i la velocitat a la qual s’expandeix. És per això que s’ha detectat un protocol de seguiment per a l’estudi de poblacions afectades. “Ens interessa trobar els supervivents perquè són els individus que hauran aconseguit superar el paràsit i, per tant, són fonamentals per a la possible supervivència futura de l’espècie”, explica Álvarez.

Un moment clau per avaluar el grau d’amenaça sobre l’espècie tindrà lloc durant la tardor, quan es podrà comprovar quants nous exemplars s’han pogut assentar. I és que la posta, assenyalen, es va produir l’estiu passat quan el paràsit encara no s’havia detectat. Per tant, es desconeix com ha pogut afectar les larves i els exemplars juvenils.

La supervivència d’aquests nous exemplars s’intentarà impulsar mitjançant gàbies d’exclusió per a depredadors i amb altres mètodes que permetin monitoritzar les zones on habiten.