Reclamen la retirada de l'avinguda Joan March per simbologia feixista
Sa feixina sí que tomba presenta una instància a l'Ajuntament de Palma el dia que fa 80 anys de l'assassinat d'Emili Darder, Antoni Mateu, Alexandre Jaume i Antoni Maria Ques
PalmaLa plataforma Sa feixina sí que tomba ha presentat una instància a l'Ajuntament de Palma per demanar la retirada de l'avinguda Joan March i la placa del pare Atanasio de Palafrugell. Han fet coincidir el reclam al Consistori amb el 80è aniversari de l'assassinat de l'exbatle de Palma Emili Darder, l'exbatle d'Inca Antoni Mateu, el diputat socialista Alexandre Jaume i el polític i empresari d'Alcúdia Antoni Maria Ques.
El portaveu de l'entitat, Frederic Guillem, considera que March "és responsable directe d'aquestes morts, com a contrabandista, mafiós i burgès que va finançar el cop d'estat criminal de fa 80 anys". En aquest sentit, assegura que "és un insult deixar una placa que ret homenatge a un feixista al costat d'una placa que ha de commemorar les víctimes del feixisme". Pel que fa a Atanasio –que ha anomenat 'Satanasio'–, el considera "responsable de tortures a tots els presoners de guerra de la presó de Can Mir i l'església dels Caputxins, també presó durant la dictadura.
Des de la plataforma, que aglutina unes 55 entitats i treballa per a la retirada de la simbologia feixista dels carrers i les places públiques de Mallorca, consideren que l'Ajuntament hauria de tenir "voluntat política" per retirar tots aquests símbols. Recalquen, també, la necessitat de tombar la Feixina, una gestió ara paralitzada.
La presidenta de l'associació Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, també ha explicat que els familiars dels quatre polítics assassinats han donat suport a la iniciativa. La neta de Darder i el net d'Alexandre Jaume consideren, segons Oliver, que "el millor homenatge que poden fer avui els càrrecs polítics i les institucions és retirar aquests símbols que homenatgen encara responsables del cop d'estat que va ser detonant dels seus assassinats.
En el transcurs de la ruta per la memòria realitzada a principis de gener, la plataforma detectà que "encara perduren amb total impunitat símbols en record de personatges criminals". Sobre el pare Atanasio, hi afegeixen que els condemnats a mort a Can Mir passaven la darrera nit a la seva capella, on els obligava a confessar-se sota l'amenaça de denegar-los l'escriptura de la carta de comiat per a amics i familiars.
