Recuperar l’autonomia després de patir un ictus

PalmaL’àrea de Teràpia Ocupacional de l’Hospital General de Palma disposa des de fa més de set anys d’un pis pilot on ajuden els pacients que han patit un procés patològic agut a recuperar l’autonomia perquè puguin tornar al seu domicili. Atenen sobretot persones que han patit un ictus i estan fent la convalescència a l’hospital, si bé també atenen persones que ja han estat donades d’alta però continuen amb el tractament de manera ambulatòria. “Aquí posam en marxa les activitats que hauran de fer fora. No és un entorn absolutament idèntic, però intentam que sigui així”, explica Yolanda Aznar, terapeuta ocupacional.

El pis pilot consta d’una petita cuina, un dormitori i un bany, i s’hi practiquen activitats tan quotidianes com cuinar, vestir-se o dutxar-se. “Tot el que feim és amb la idea de la funcionalitat màxima. Si estam treballant la memòria i l’atenció, el meu interès no és que tinguis un deu en memòria, sinó que ho posis en pràctica en la vida quotidiana”, precisa Aznar.

L’objectiu, per tant, és empoderar-los a tornar a fer la seva vida, de la manera que puguin, amb les capacitats residuals que conserven i amb les potencialitats, però tenint en compte que “és un procés en marxa, la vida no s’atura”, puntualiza Aznar. En aquest procés, el terapeuta ha de saber cercar l’equilibri. “Cal saber com acompanyar per potenciar, sense suplir, sense ajudar més del que és necessari, però tampoc abandonant-los”, sentencia.

Visió holística

El procés de recuperació parteix d’una concepció holística del pacient en què es treballa la recuperació del dèficit, es promouen bons hàbits de vida per prevenir la malaltia i es parla amb els treballadors socials i la família per cercar la utilitat real de tots els aprenentatges. “Jo moc el braç per posar-me una camiseta”, posa com a exemple Aznar.

A les sessions de teràpia ocupacional es treballa no només la part física, sinó també la part cognitiva, en funció de l’extensió i de les lesions que els hagi produït l’ictus. La sensopercepció és una de les principals funcionalitats que es treballen, sempre a partir d’una activitat quotidiana com és, per exemple, vestir-se. “Alternam l’exercici amb els ulls tapats i sense tapar”, d’aquesta manera, explica Yolanda Aznar, el pacient focalitza la seva atenció en el tacte.

En alguns casos també es fan activitats en parella. “Intentam combinar caràcters. A la cuina, en Joan és molt animós i estira na Rosario, això els anima i els motiva”, conta Mari Carmen Pons, auxiliar.

Tenir una actitud positiva és clau en el procés de recuperació. “Hem vist pacients que estant objectivament pitjor s’animen a cuinar a ca seva i, en canvi, hi ha gent que fins que no recupera del tot la funció no s’anima, per exemple, a rentar-se les mans tota sola”, explica Aznar.

Intervenció

“Intentam allargar tant com és possible la intervenció, ja que a vegades els terminis de recuperació neurològica ens queden un poc curts per fer aquest empoderament”, subratlla Aznar. Quan es dona per finalitzat el procés i el pacient entra en fase de seqüeles, és quan comença la feina real d’adaptació. “És quan s’ha de veure amb el que ha quedat, què es pot fer”, assegura Aznar.

En cada cas, s’estudia la situació familiar i de l’entorn. “Hi ha gent amb la qual no fa falta anar al domicili perquè la família hi està molt implicada, i amb el fet d’educar la família ja n’hi ha prou. Altres persones no tenen aquest suport i en altres casos treballam amb els cuidadors”, explica Aznar.

“És una feina molt vocacional, molt agraïda, i has de tenir molta assertivitat”, reconeix Pons. “Els que avui han fet la truita de patates mesos enrere estaven paralitzats en una cadira. Han caminat i han fet la truita, i això et fa sentir orgullosa de la feina”, hi afegeix.