Com reduir l’impacte de la pesca d’arrossegament?

PalmaCientífics del Centre Oceanogràfic de les Balears de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), en col·laboració amb pescadors de les Illes Balears i Catalunya, han avaluat diferents mesures per reduir l’impacte directe i indirecte de la pesca d’arrossegament en els ecosistemes.

L’IEO va informar en un comunicat que els seus investigadors han publicat recentment en la revista científica Marine Policy els resultats d’uns estudis que demostren que les noves millores tecnològiques i mesures de gestió innovadores analitzades permeten reduir l’impacte de les arts d’arrossegament sobre el fons marí, millorar-ne la selectivitat i reduir el consum de combustible en aquesta pesquera.

Innovació

Com a mesura de gestió innovadora, es va realitzar un canvi en la rutina de treball en la pesquera d’arrossegament al golf de Lleó, que va consistir a passar d’una activitat diària d’entre 12 i 16 hores durant els cinc dies laborables de la setmana a una activitat continuada durant 48 hores per setmana.

Les millores tecnològiques, aplicades en vaixells d’arrossegament de Mallorca i Menorca, varen consistir en l’ús de portes més petites i hidrodinàmiques o portes que no contacten amb el fons marí, malles més curtes i xarxes de major llum de malla a la part anterior per augmentar la capacitat de filtratge. A més a més, es va canviar la geometria de la malla del floc, de 40 mil·límetres ròmbica a 40 mil·límetres quadrada, la malla en vigor des de 2010. Els tres experiments es varen dur a terme en condicions comercials per tal de demostrar l’aplicabilitat dels resultats.

El canvi de la geometria de la malla en el floc millora la selectivitat de les arts d’arrossegament i disminueix els descarts, mentre que l’ús de portes que no contacten amb el fons permet disminuir-ne l’impacte directe sobre el fons marí, ha explicat l’IEO en el seu comunicat.

En tots dos casos no s’ha observat un canvi en la composició de les captures desembarcades, ni una reducció dels rendiments comercials. A més, el canvi en la rutina de treball permet disminuir la navegació i fins i tot el temps efectiu de pesca.

Això comporta un menor consum de combustible, que també s’aconsegueix amb les portes que no contacten amb el fons marí i les arts més lleugeres i de major llum de malla, la qual cosa resulta, a més, en una reducció dels costos d’explotació i, per tant, contribueix a mantenir els rendiments. Eliminant el contacte de les portes amb el fons, disminuint els descarts i el consum de combustible i, per tant, de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, s’aconsegueix reduir l’impacte tant directe com indirecte de la pesca d’arrossegament en els ecosistemes.

“L’aplicació d’aquestes mesures permetrien no només millorar l’eficiència ecològica, sinó també econòmica d’aquesta pesquera”, ha assenyalat Beatriz Guijarro, primera autora de l’estudi.

En l’article també es reconeix que si s’implementen aquestes noves tecnologies i la mesura de gestió innovadora, serà necessari establir regulacions addicionals que n’evitin els potencials efectes negatius. Entre aquests, l’augment de la velocitat d’arrossegament i de les dimensions de la xarxa, i una major accessibilitat a zones molt allunyades dels ports, poc o gens explotades.

Les mesures a aplicar dependran de les característiques pròpies de cada zona, que hauran de ser avaluades per assegurar beneficis i reduir riscos.