"La crisi dels refugiats és una situació en la qual fallen l'ACNUR, el Govern grec i la UE"

PalmaManolis Vournous és, des del 2014, batle de Quios, una ciutat grega on viuen unes 27.000 persones i situada a l'illa del mateix nom. Es troba a 10 quilòmetres de les costes turques i és el segon punt d'Europa on arriben més persones refugiades des que va començar el que ja es considera com la crisi humanitària més important dins les fronteres de la UE des de la Segona Guerra Mundial. Visita Mallorca per fer-hi una conferència sobre el drama dels refugiats, després que una delegació del Consell de Mallorca hi anàs el mes d'abril.

D'aquí a dos mesos desallotjaran el camp de refugiats de Souda, al centre de la ciutat. Què passarà amb la gent que hi viu?

Souda s'ha de retirar perquè va ser creat per un altre motiu: per estades molt curtes, per a gent que hi està de pas. Les infraestructures no estan preparades perquè s'hi visqui en condicions normals. Hem pres la decisió des de l'Ajuntament i ara hi ha una discussió sobre si hauríem de fer un altre camp o no. Depèn, sobretot, de si el govern fa alguna cosa per reduir el nombre de refugiats que arriben. Hi hauria d'haver una infraestructura institucional, recursos humans i infraestructures materials. Així tornaríem a la normalitat. Els refugiats no haurien de ser el tema més important per a la societat local, a l'agenda hi hauria d'haver el desenvolupament social i econòmic.

No és el primer camp que es desallotja, ja va fer-se amb Lipici.

No és exactament un camp, és una zona municipal cultural. Hi havia 150 persones. Havia de buidar-se, els més vulnerables van anar a hotels, per decisió d'ACNUR, d'altres a nous camps...

Quin percentatge dels recursos municipals es dedica als refugiats?

Molt del personal de tractament de residus, però els altres departaments estan treballant amb el conflicte políticament. Com que no se solucionen els problemes funcionals dels refugiats, es tornen problemes polítics. La situació s'està tornant verinosa perquè hi ha problemes que només poden ser solucionats amb racionalitat, però debatem sobre política i filosofia.

Què seria una decisió racional?

Tenir tot el personal que es necessita al servei d'asil. Si ells no fan la feina, és igual si cream un camp per a 5.000 persones o per a 500, perquè continua venint gent i no surt ningú.

Atenes i la UE envien aquest personal?

Diria que hi ha una cooperació inefectiva. Tots fem esforços, però no trobam la millor resposta. El govern grec i Europa haurien d'actuar ràpidament i hi hauria d'haver més informació des del Govern cap als refugiats i cap a la societat local. Si la gent no està informada, no pot prendre les decisions correctes.

A més de l'asil, els refugiats s'estan trobant amb part de la població en contra.

Hi ha molta gent que l'any passat ajudava i assistia els refugiats, però després de tant de temps sense que ningú expliqui què passa... Moltes persones estan ara en contra de la política de la UE. No són contraris als refugiats, sinó a la situació creada per la crisi de refugiats.

També hi ha grups xenòfobs com Alba Daurada manifestant-se... Es fan forts?

Hi ha, és clar, grups d'extrema dreta, com a qualsevol societat. Diria que a Quios n'hi ha molts menys dels que veiem a la resta d'Europa, però, no s'haurien de tornar forts en una situació com aquesta? Quan deixes la societat desinformada, obtenen la informació de qui la dóna. Per això insistim en la necessitat de tenir informació autèntica i clara.

Quanta gent hi ha als camps de Quios ara mateix?

Entre 2.500 i 2.700 persones, però el Govern diu que en són 4.000. Nosaltres entenem, pels plats de menjar que se serveixen i pels residus que recollim, que no haurien de ser-ne tants. El Govern no té en compte aquells que han agafat un tren i han marxat a Atenes per demanar-hi asil.

No se'n donarà a tothom?

S'haurà de veure, però no crec que tothom tingui garantit el dret d'asil. No és la meva competència, però és la impressió que tinc. Aquesta situació, la crisi dels refugiats, és un problema en el qual fallen l'ACNUR, el Govern grec i la UE.

Turquia és un país segur?

No en tinc una opinió, no ho conec. El que sé és que a Turquia hi ha dos milions de refugiats sirians vivint en camps i les organitzacions internacionals s'asseguren que hi visquin en bones condicions.

També diuen que no és un lloc segur on enviar refugiats.

Si l'ACNUR diu això... Jo els ho demanaria a ells, a Amnistia Internacional, informes de la UE.

No pot dir si Turquia és segur... Ho són els camps grecs?

No. En teoria som un país segur, però fa uns dies hi va haver un incendi al camp liderat pels refugiats. Hi ha atacs entre immigrants i refugiats... Tot va relacionat amb unes condicions de vida miserables. També hi ha grups d'extrema dreta enfadats amb el que està passant...

Però als camps hi ha molts menors d'edat sols...

Menors no acompanyats, sí. I són un problema molt gros. Tenen entre vuit i 10 anys, però d'altres, la majoria, són al·lots de 16 o 17 que, per a les seves societats, ja han crescut i per això n'han marxat. Els seus pares saben on són. Aquests generen problemes perquè no són tan madurs per entendre que la seva actitud afecta tothom i generen tensions.

Dieu que el Govern no dóna tota la informació, per què?

No dic que tinguin una política de no contar, però sí que podrien fer-ho de manera més efectiva. Així no es permet que sorgeixin rumors. Que vinguin a Quios a explicar què passa dins d'una política tan extraordinària com l'acord signat amb Turquia.

Quines són les necessitats més urgents dels refugiats?

La principal és que necessiten més espai. També fa falta més suport en condicions de salut, l'hospital està a punt de col·lapsar perquè aquestes persones estan en pitjors condicions que els grecs i necessiten més recursos, a més de l'estrès psicològic que sofreixen... Per això valoram tan positivament el que ha fet el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació: intentar saber què falta i com poden fer alguna cosa.

Quin és el pla per als propers mesos?

No és la municipalitat, la responsable. Intentarem posar tots els agents implicats junts i forçar la UE i el Govern grec a donar-nos un pla, a dir-nos què passarà i quan. S'ha d'establir un mecanisme per operar correctament, que hi hagi cobertura institucional coordinada, el personal necessari per fer-ho, material... Que puguem treure els refugiats de les preocupacions de cada dia i tenir la calma per discutir en pau. No pots pensar clarament quan tens una pistola al cap i 500 persones dormint per la ciutat.