“El relat feliç del fenomen turístic a Barcelona ha mort”
Les entitats s’afarten del col·lapse i s’organitzen per denunciar el sistema
PalmaTenim molt clar que a dia d’avui és impossible un turisme sostenible a la ciutat”. El portaveu de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) a Barcelona, Daniel Pardo, parla de manera contundent. I clara. Més aviat, creu que al que pot aspirar la ciutat és a una “transició” per començar a reduir l’impacte que el model turístic genera a la capital.
Els casos de Barcelona i de Palma són semblants. Els problemes principals coincideixen; si més no, una gran part. Pardo exposa el desplaçament d’ús residencial a turístic –tant hoteler com d’apartaments–, la transformació i l’elitització del comerç, la massificació al carrer, els problemes de mobilitat en la xarxa de transports, la contaminació ambiental, la proliferació de residus i la despesa pública. De fet, l’ABTSdenuncia les despeses que crea “una indústria molt concreta” com la del turisme.
Aquesta assemblea va néixer fa dos anys com a espai de coordinació d’una trentena d’entitats i col·lectius de diferents barris de la ciutat. Va sorgir perquè varen trobar que discutir o posar en qüestió des de territoris puntuals un problema més global podia ser difícil. “La percepció de la necessitat era molt compartida, però no s’acabava de fer”, apunta Pardo.
Tot començà de manera anecdòtica, arran de la seva primera acció. Es denuncià el Consorci publicoprivat Turisme de Barcelona –que gestiona la promoció turística– com un ens “opac i antidemocràtic”, a més de com “un dels culpables dels processos totalment negatius que viu la ciutat” en relació amb aquest fet.
Accions contra el model
Només va ser una primera passa, però l’Assemblea va començar a dur a terme més accions. Una de les campanyes que més repercussió han tingut és la que es realitza contra els pisos sense llicència turística –a Barcelona està regulat– que es lloguen a través de plataformes com Airbnb. L’ABTSreserva pisos que s’ofereixen en llocs molt estudiats, de propietats que generen molts lloguers, i hi entren, els ocupen i criden l’atenció policial per tal de fer-ne la denúncia, tant oficial com pública. Així, com es veu en la imatge que il·lustra el text, es despleguen pancartes a través dels balcons per fer visibles les praxis il·legals d’alguns actors.
Segons les dades que recull l’Assemblea –provinents de plataformes com #DesmuntantAirbnb (març de 2017)–, el 60% dels apartaments turístics anunciats no té cap llicència d’activitat. Els multiamfitrions, a més, acaparen 2/3 de l’oferta. Així mateix, el top 30 dels falsos amfitrions (és a dir, adminitradors professionals) gestionen 25 pisos o més. A partir d’aquestes dades, la plataforma ratifica que “no és economia col·laborativa ni social”, sinó que “és economia rendista i especuladora”.
Una altra campanya similar i d’impacte va ser la que es va realitzar contra l’abús turístic i els busos turístics. “Va ser una crítica al negoci del bus turístic, perquè té unes condicions laborals deplorables, però sobretot perquè és un símbol de la indústria turística”, explica Pardo, i subratlla amb contundència: “Cal aturar el creixement turístic desmesurat”.
Així, els manifestants varen actuar tallant set punts diferents de la ciutat al mateix temps i durant mitja hora interrompent la circulació del bus turístic, mostrant pancartes i protestant. Per altre costat, una altra de les accions va ser ocupar recepcions d’hotels, on es denunciava el procés especulatiu previ a l’expulsió dels veïns que es produeix cada vegada a més punts de la ciutat, segons relata el portaveu.
Pel que fa als creuers, Pardo considera que és una mica més complicat lluitar contra els efectes que tenen. L’any passat va haver-hi dues primeres mobilitzacions i enguany ja ha tornat la campanya #Alerta Creuers2017. Adverteixen que s’ha passat de 2,5 milions de creuristes el 2015 a 2,8 milions enguany. Amb aquestes denúncies, es varen centrar els esforços a alertar sobre els perills ambientals i de creixement turístic. “Continuarem fent pressió des del carrer i visibilitzant el conflicte. Abans o després s’ha de repensar i reduir”, matisa.
L’enemic és la indústria
Pardo explica que l’ABTS no està en contra del turisme, sinó “contra aquesta indústria turística” i el fet que la ciutat s’identifiqui amb el model actual. L’anàlisi que fa de la situació que es viu no és gaire optimista, però: “Malauradament, estam pitjor cada dia. El relat feliç del fenomen turístic a Barcelona ha mort. Ja no ho compra ningú. Hi ha més persones que creuen necessari regular el sector turístic de les que volen continuar creixent”.
Solucions? Pardo no ho té clar, però intenta tenir fe. Diu que l’ABTS lluita per aconseguir-ne i que creuen que n’hi ha d’haver perquè, si no, el seu propòsit no tindria sentit. El que cal fer, diu, és parlar de decreixement turístic com una fase inicial. També de reduir el pes del sector en l’economia de la ciutat i fomentar-ne el desplaçament a altres sectors molt més sostenibles socialment i mediambientalment.