Una renda social, l’alternativa al no-res

PalmaLa consellera de Serveis Socials del Govern de les Illes Balears, Fina Santiago, mostra amb orgull una postal nadalenca que ha arribat fa poc al seu despatx. Li donen les gràcies perquè amb la renda social reben 108 euros mensuals que complementen una pensió no contributiva. “No es pot imaginar què signifiquen per a una persona que no podia anar ni amb rodes”, resa la carta.

La renda social és un ajut per a persones sense ingressos que “no traurà ningú de la pobresa”, això ho saben a la Conselleria, però que ajuda a reestructurar la família. “Els donam una alternativa de subsistència consolidada”, explica la màxima responsable de la posada en marxa del projecte ara fa un any i mig. “Tenir una entrada constant de doblers, per petita que sigui, era la diferència per a una usuària entre haver o no de cercar menjar dins els contenidors”, afegeix Fina Santiago.

D’ençà que es posà en marxa el mes de maig del 2016, la renda social garantida ha ajudat unes 8.500 persones. El 2017 es tancà amb 5.247 titulars, dels quals 4.093 eren individuals i 1.154 eren famílies. Enguany amplien el ventall de beneficiaris i també la podran sol·licitar les persones de més de 45 anys.

La Llei de la Renda Social Garantida s’aprovà amb un pressupost inicial de 20 milions d’euros i anava destinada a famílies amb fills. “Treballàvem amb unes dades de l’Institut Nacional d’Estadística d’entre els anys 2014 i 2016 que assenyalaven que a les Balears hi havia entre 19.000 i 21.000 famílies amb menors sense cap tipus d’ingressos”, explica la consellera. D’aquí que les espectatives fossin altes. “Pensàvem que tindríem una demanda desorbitada”.

Però la llei arribava en una època en què ja començava a haver-hi recuperació ecònomica i, tot i que hi va haver molts sol·licitants, un 40% va retirar la petició en el mes següent. Finalment, l’any 2016 varen sobrar 18 milions dels pressupostats.

Nous perfils

L’any 2017 s’incorporaren nous perfils de possibles sol·licitants, famílies sense fills i persones soles, o perceptors d’una pensió no contributiva (PNC), que varen incrementar la demanda d’un pressupost més realista de 10 milions d’euros.

Certament, les persones soles sense ingressos han constituït el gruix dels titulars de la renda social. “A moltes els complementam una PNC de 380 euros amb 108 euros cada mes per arribar al mínim”, explica la consellera Santiago.

Els beneficiaris

El còmput global de beneficiaris, ara mateix, calculat família per família, és de 8.628 persones. Però la xifra augmentarà el 2018 perquè des del passat 1 de gener els majors de 45 anys sense ingressos també la podran sol·licitar. “És un col·lectiu que, una vegada començada la recuperació econòmica, té una reinserció social més difícil. Molts d’ells ja han esgotat la prestació de l’atur”, senyala Santiago.

Amb vista al futur, tan sols queda pendent afegir als perfils de demandants els joves d’entre 25 i 45 anys.

Un any i mig després de la posada en marxa del projecte, la consellera en fa un balanç molt positiu: “Hem cobert una bossa de pobresa i hem arribat a una bona part de les famílies que tenien més dificultats per a la reinserció laboral”, diu. “La renda social ja funciona i ens hem de felicitar perquè som la primera Comunitat Autònoma que l’atorga sense cap contraprestació social o laboral”.

Les primeres rendes socials de les comunitats autònomes s’aprovaren l’any 2012 per a persones amb reinserció laboral difícil. Era una ajuda econòmica per a la gent que cercava feina o feia cursos. “La crisi va demostrar que teníem un buit social”, incideix Santiago, referint-se a moltes famílies que no necessitaven cap tipus de formació ni cap hàbit social, sinó que, simplement, no tenien ingressos perquè no trobaven feina. Un 70% de la renda mínima procedia de gent que havia acabat l’atur. “Aquesta gent no necessitava hàbits laborals, sinó feina, i mentre no la trobàs els havíem de garantir uns doblers mínims per subsistir”, afageix la titular de Serveis Socials.

El mes de desembre la renda social ha suposat una nòmima d’1.881.000 euros. S’han suspès 148 expedients de gent que ha trobat feina. Amb vista al 2018, amb gairebé tot el ventall de possibles sol·licitants cobert, el pressupost ha augmentat fins als 16,5 milions d’euros.