Els reptes del camí cap a la igualtat de gènere
Posar fi a la discriminació a través de les polítiques públiques requereix una visió transversal
PalmaLa Llei d’igualtat que va aprovar el Parlament balear el mes de juliol obliga les administracions a incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal a totes les polítiques. Així, es pretén provocar un canvi cultural que rompi amb els rols tradicionals de gènere i avanci cap a la igualtat.
Francesca Salvà, professora de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació de la UIB, assegura que un àmbit d’actuació tan ampli fa que introduir la perspectiva de gènere sigui molt complex. No obstant això, Salvà considera que, quan es plantegen intervencions socioeducatives (el seu àmbit d’estudi), hi ha alguns conceptes bàsics a tenir en compte, com l’enfocament transversal de gènere, que implica que, per exemple, els permisos per maternitat o paternitat no siguin indiferenciats, ja que acaben suposant que el 90% els agafin les dones.
“Així, feim polítiques que reforcen la separació entre dones i homes pel que fa al treball domèstic o les tasques de cures”, afirma. Aquesta és una visió compartida per Ana Lima, presidenta del Consell General del Treball Social, qui creu que, en molts casos, l’esforç per posar fi a la discriminació cap a les dones acaba sent contraproduent: “Si, per exemple, decidim reduir la jornada de feina de les dones perquè puguin cuidar els seus infants, les feim tornar a l’espai privat”. D’aquesta manera, “queim dins les trampes del sistema patriarcal, que es continua reproduint”.
Les trampes que menciona Lima no són noves. De fet, l’antropòloga María José Capellín assegura que els contractes socials basats en la desigualtat de gènere es donen des de molt aviat. Tot i que durant la història aquestes normes socials han anat canviant (amb la industrialització o amb l’arribada de l’estat del benestar), la visió androcèntrica de la societat s’ha mantingut.
“Si bé és cert que a les dones se’ns han reconegut drets per avançar en la igualtat, continua havent-hi segregació horitzontal. Per això és més important un canvi estructural que oferir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones”. Són paraules de Blanca Fernández, professora jubilada de Treball Social a la Universitat Pública de Navarra, qui afirma que la clau és, entre altres estratègies, “eliminar la base cultural i política que sustenta les relacions jeràrquiques entre sexes”.
Aquestes són algunes de les idees que es van plantejar en les Jornades de Polítiques d’Igualtat organitzades per la Direcció Insular d’Igualtat del Consell de Mallorca ahir i dijous a Palma. S’hi va debatre sobre la perspectiva de gènere en els projectes d’intervenció social, però també sobre conceptes com la feminització de la pobresa, la coeducació o la degeneració del gènere.
Feminització de la pobresa
Per què hi ha un percentatge més alt de dones pobres que d’homes?
Durant la seva intervenció, Ana Lima va assegurar que els anys de les polítiques d’austeritat han perjudicat greument el sector dels serveis socials: “Mentre que la demanda ha augmentat més d’un 80%, s’ha produït una pèrdua de professionals d’intervenció social del 33%”. Aquest fet perjudica especialment les dones, perquè representen el 65% de les persones que requereixen aquests serveis i la gran majoria dels professionals que s’hi dediquen. De fet, el 85% dels llocs de feina que s’han perdut en aquest sector entre el 2011 i el 2013 estava ocupat per dones. “El fet que sigui un sector feminitzat ha suposat que se’l consideri com si fos una categoria inferior”, i la falta de millores cronifica el major percentatge de pobresa entre les dones, assenyala.
Coeducació
La visibilització de les dones en l’educació
Francesca Salvà creu que l’arribada de l’escola mixta va mantenir la invisibilització de les dones als currículums educatius, va fer perdre els valors considerats tradicionalment com a femenins i va mantenir uns òrgans directius als centres formats principalment per homes. El canvi, però, no s’ha de produir només a les aules, sinó que, segons Salvà, “s’ha d’ampliar a altres àmbits, com la família, l’entorn lúdic o la difusió de nous models a través dels mitjans de comunicació”.
Degeneració del gènere
Canvien els rols, es desconstrueix la idea de gènere
Per Blanca Fernández, és necessari fer polítiques aplicant la perspectiva de gènere des del primer moment i tenint en compte els canvis que estan experimentant els rols socials, la identitat personal o el mateix concepte de gènere. A més, considera que s’han de “capgirar els diagnòstics socials” per introduir-hi la visió de gènere i evitar que les intervencions que es facin siguin “incompletes”.
