Republicans, cristians i pobres: tots plegats a la fossa de Porreres

PalmaLa presidenta del Govern, Francina Armengol, visità ahir al matí els treballs d’exhumació de les restes de les persones que foren represaliades durant la Guerra Civil i el franquisme a la fossa del cementeri de Porreres, on ja s’han trobat allò que va descriure com “els ossos de la justícia i de la llibertat”. Restes que, segons el màxim responsable de l’exhumació, Francisco Etxebarria, corresponen no només a assassinats pels feixistes sinó també a cristians morts abans de la guerra espanyola i també a famílies sense recursos que no podien pagar-se una tomba.

“La memòria és molt important, s’ha de tenir sempre present, s’han de poder tancar ferides i reparar les víctimes, encara que sabem que mai podrem retornar als familiars tot el que van patir”, va dir la cap de l’Executiu, en declaracions recollides per Efe.

Els treballs d’exhumació de la fossa comuna de Porreres, situada al cementeri municipal, van començar dimecres passat per part d’un equip de la Societat Aranzadi, dirigit per Etxeberria, especialista en exhumacions de la Guerra Civil.

Víctimes de 30 localitats

Els estudis previs indiquen que a la fossa de Porreres podria haver-hi enterrades víctimes de 30 localitats de Mallorca, i s’estima que s’hi poden trobar restes d’entre 100 i 120 desapareguts, cosa que la convertiria en la fossa de major grandària exhumada a les Balears.

A les mateixes dependències del cementeri s’han habilitat espais de laboratori per poder analitzar les mostres d’ADN dels familiars que així ho sol·licitin. Etxeberria assegura que el ritme de treball amb què han iniciat l’exhumació no baixarà i ja han previst la instal·lació d’un envelat per poder continuar, davant les previsions de pluja.

Durant les tasques inicials s’han desenterrat 15 cossos, restes intactes de braços, cames i espinades sense cap orientació ni col·locació, a uns 70 centímetres, fet que indica que podrien ser restes de persones assassinades durant la Guerra Civil, soterrades de qualsevol manera i amuntegades a la fossa.

Bales a la fossa

L’aparició de casquets de bales en alguns cossos i de cranis confirmen els assassinats. Han aparegut diferents fosses separades, que s’anaven superposant posteriorment, de manera que alguns cossos apareixen incomplets. Altres cossos estan orientats, “enterrats cristianament”, com ha apuntat Etxeberria, la qual cosa indica que serien enterraments previs a la Guerra Civil; a més, també hi ha algunes restes de fèretres. Altres cossos, orientats perfectament i sense restes de fèretre indiquen, segons Etxeberria, que serien cadàvers de famílies pobres.

Al costat dels cossos s’han trobat diversos objectes personals: una cullera, un calçador, sabates, llaunes, restes de filferro i diverses monedes al costat d’un crucifix d’un cos no disposat de manera cristiana, que indica que seria d’un republicà catòlic.

A la comitiva de polítics que van visitar la fossa hi havia el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat; el vicepresident del Govern, Biel Barceló; la consellera de Transparència, Ruth Mateu -que està pendent de les excavacions des del primer dia- i el batle de Calvià, Alfonso Rodríguez -aquest consistori acompanyarà els familiars dels calvianers assassinats pel franquisme que es trobin a Porreres, es farà càrrec de les proves d’ADN per comprovar les coincidències amb les restes trobades i col·laborarà amb el trasllat de les restes confirmades al municipi.

L’Ajuntament de Calvià té previst exhumar el 2017 i el 2018 la fossa comuna del cementeri de la localitat.

La de Porreres és la primera exhumació després de l’aprovació per unanimitat, el 13 de juliol al Parlament, de la Llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant el període de la Guerra Civil i el franquisme.