Els 16 retrets de la PAH a l'esborrany de llei de l'habitatge

PalmaUn compendi de bones intencions d’abast tan limitat que no arriba ni tan sols a ser una llei de mesures urgents encaminada a afrontar la situació d’emergència habitacional. D’aquesta manera defineix la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) l’esborrany de llei de l’habitatge que el Govern té previst presentar a les entitats aquest mateix dimecres.

En un comunicat subscrit per les delegacions de Mallorca, Menorca i Eivissa, la PAH critica que el redactat ha eliminat una sèrie mesures d’emergència que va presentar la plataforma ciutadana, el novembre de 2015, al Parlament.

“Tot i que en una primera etapa del redactat del present esborrany es van incloure aquestes mesures d'emergència i d'altres d'existents als textos d'habitatge de Navarra, el País Basc i Aragó, les revisions posteriors han mutilat la part de garantia d'un habitatge digne i han deixat un text descafeïnat, sense un abast real d'allò que significa la garantia del dret a un habitatge digne”, lamenta la PAH en el comunicat.

En aquest sentit, afegeix el text, "són preocupants les paraules de la presidenta del Govern balear, que ha repetit, en diverses ocasions, el terme 'lloguer social' quan a la llei aquestes dues paraules, conjuntament, no hi consten cap vegada. Les declaracions que aquesta llei evitarà els talls de subministraments tampoc no són del tot certes, ja que no ho especifica enlloc ni té un principi de precaució que obligui les subministradores a informar els serveis socials abans d'un tall, amb la qual cosa no preveu casos com la mort, la setmana passada, de la senyora de Reus". Tot això, conclou la PAH, "reforça la sensació de fer una llei que 'soni bé' però que no passa de ser, en gran part, un text mancat de contingut real i de pes executiu per tal de garantir el dret a un habitatge digne".

Les 16 crítiques de la PAH a la llei de l'habitatge

1) La llei es anacrònica perquè no reflecteix l'estat actual del dret a l'habitatge. Per tant, el seu desplegament resulta inútil en el 80% dels casos d'emergència habitacional.

2) Aquest anacronisme es concreta en la manca d'ajudes i de compromís, per part d'aquesta llei, en el cas dels desnonaments de lloguer, que suposen més del 65% pel que fa al 2016 (segons dades del CGPJ) i es van incrementant.

3) S'ha de fer una menció especial a la problemàtica dels desnonaments de lloguer dels casos de petits tenidors, en què cal establir mesures per tal de mantenir el lloguer d'aquests habitatges o oferir habitatges alternatius amb lloguers de caire social en habitatges de titularitat pública. Però garantir, en darrer terme, el dret a l'habitatge.

4) L'anacronisme de la llei és palès, atesa la problemàtica amb l'augment dels preus dels lloguers per les conseqüències del lloguer vacacional, que impedeix l'accés a un habitatge habitual en règim de lloguer a gran part de la població.

5) La llei evita parlar dels casos de persones sense recursos i en situacions d'exclusió social que s'han vist obligades a ocupar habitatges buits per la manca de recursos institucionals per donar solucions a aquesta problemàtica. Aquest és un problema actual i creixent, encara que el Govern balear fa com si no existís. Per tant, en la llei es reflecteix aquesta inacció i aquesta situació és exclosa de qualsevol tipus d'ajuda o d'acció que garanteixi un habitatge digne.

6) Tot i que la llei parla de persones en risc d'exclusió, no arriba a definir què són ni ha establert uns barems relatius a indicadors econòmics i socials per tal de definir quines són aquestes situacions.

7) No afronta la problemàtica del sobreendeutament, tant d'antics deutors hipotecaris com d'avaladors. Un endeutament que ofega les famílies i que no preveu cap política per pal·liar la situació.

8) Tampoc no reflecteix el compromís assolit amb tots els grups polítics per l'aplicació de les mesures de la Llei 24/2015, proposades per la PAH el mes de novembre del 2015 i acceptades per tots els grups parlamentaris balears.

9) No obliga la mateixa administració local (govern balear, consells insulars i ajuntaments) a donar solucions a la crisi habitacional i a garantir que cap persona en risc d'exclusió es quedarà sense un habitatge digne (en l'actualitat només es duu a terme una política d'albergs en pèssimes condicions i només per a alguns casos que es donen a Ciutat; i els albergs no poden ser considerats habitatges).

10) Encara que l'esborrany pareix que obliga els grans tenidors d'habitatges buits a cedir-los a l'Administració, no preveu un règim sancionador en cas d'incompliment, per tant, només es basa en la seva bona fe.

11) En cas de desnonament per execució hipotecària, en cap moment es parla del tipus de lloguer, de la durada ni de la quantitat.

12) No defineix què s'entén per lloguer social ni l'obligació, què és, els beneficiaris d'aquest tipus de lloguer ni els qui l'han de prestar i les rendes adequades a la situació socioeconòmica de les famílies.

13) La llei continua parlant d'insolvència sobrevinguda, fet que significa que hi ha mesures que només es garantiran per a persones i famílies que hagin empitjorat els darrers anys. Però exclou deliberadament les famílies i les persones que tenen una situació d'insolvència o de pobresa sostinguda al llarg del temps, i la crisi ja fa més de cinc anys que dura.

14) La llei deixa moltes coses enlaire, poc definides o per desenvolupar en futurs reglaments, fet que significa que no es podrà aplicar a la pràctica i que, per tant, no garanteix el dret a un habitatge digne.

15) És especuladora, ja que ofereix la possibilitat de canviar l'ús dels locals comercials per habitatges, sense especificar per a quins casos ni en quina situació. Per tant, està fomentant l'especulació de l'habitatge, fins i tot per al lloguer vacacional.

16) Pel que fa a la pobresa energètica, no garanteix el subministrament en casos d'extrema necessitat o de famílies sense recursos. No obliga les elèctriques i altres empreses subministradores a informar l'Administració abans d'un tall de llum o d'aigua.

Davant aquest seguit de mancances que aprecia, i tot i que reconeix que la llei inclou aportacions de les tres PAH de les Illes Balears, l'entitat considera l'articulat "insuficient perquè no compleix l'objectiu més bàsic d'una llei d'habitatge: executar el mandat autonòmic, constitucional i universal del dret fonamental a un habitatge digne". Per tant, conclou el comunicat, la PAH demana a l'Executiu que modifiqui l'articulat actual.