La revolució de l’escola concertada: primer any de Govern

PalmaLa Conselleria d’Educació i Universitat ha sortit en defensa de l’ensenyament concertat. Ho detallava dimecres el conseller Martí March en una roda de premsa, en què va fer balanç de les polítiques del Govern en aquesta matèria. Tot i que sí que destacà que la prioritat d’Educació és l’escola pública, també afegí que “no és enemiga ni adversària” i que és necessària la “col·laboració” entre la pública i la concertada. Durant aquest primer any de legislatura, coincidint amb el primer curs escolar, s’han adoptat una sèrie de mesures que, segons la Conselleria, han servit per “millorar l’educació”. Millora del pressupost, subvencions per a les famílies, millora de les condicions laborals del professorat i, fins i tot, la creació d’una borsa d’interins han estat alguns dels punts adoptats.

Pressupost

Quatre milions més que el de 2015 per pagar les nòmines

És en matèria de pressupostos, que la Conselleria d’Educació s’ha escudat més vegades per defensar la manca o la justificació de realització de mesures adoptades. Aquest 2016, el pressupost s’ha incrementat en 4,5 milions d’euros i ha arribat fins als 157.497.107 euros destinats a l’escola concertada. En total, per al proper curs 2016-2017, la plantilla s’incrementarà en 74 professors, amb relació al curs 2014-2015. Enguany, en concret, hi haurà 11 docents més. En total, 3.527. També hi augmenten les unitats: n’hi haura 16 més, i un total de 56 si es tenen en compte les aules de PMAR. En nombre d’alumnes, el curs 2015-2016 n’hi ha hagut 52.300 que han estudiat en 114 centres concertats.

Millores sociolaborals

De l’equiparació amb els interins públics a la paga dels 25 anys

La reprogramació de l’acord del 2008 ha estat un dels punts desencallats des de fa anys i aturat per les retallades del Partit Popular l’anterior legislatura. El 10 de febrer, les patronals de l’ensenyament privat concertat, les cooperatives d’educació i tots els sindicats de la concertada van signar un acord per reprendre el que s’havia suspès el 2010. A més, s’hi han afegit altres millores per al professorat.

Entre els eixos principals, hi destaca la paga d’antiguitat dels 25 anys. I també l’equiparació retributiva amb els docents interins de l’escola pública, que s’ha començat a abonar progressivament a partir del juny del 2016. A partir de setembre del 2018, l’import serà de 125 euros mensuals. Educació s’ha compromès, per a finals del 2019, que aquesta comparació retributiva sigui del 100%. No es consideraran ni sexennis ni triennis. De manera gradual, també, es pagarà als professors un complement lligat a l’antiguitat i a la formació. En total, 760 euros anuals per als que duguin sis o més anys en actiu. Aquesta mesura es començarà a abonar a partir d’aquest setembre.

Pel que fa als sexennis, Educació s’ha compromès a iniciar el curs 2016/2017 les negociacions amb sidicats per a la incorporació dels sexennis de 2n, 3r, 4t i 5è. Aquesta mesura també va dirigida a aconseguir una plena equiparació retributiva amb el professorat interí de l’ensenyament públic. També es recupera la paga extra de Nadal del 2012, i encara s’estableix un altre compromís més en aquesta matèria: iniciar la negociació per reduir la jornada lectiva del professorat de Secundària a 23 hores setmanals. Quan estigui tot completament desenvolupat, la despesa anual serà superior als 10 milions d’euros.

Des de CCOO, aquestes mesures es veuen amb bons ulls: “És important el camí fet fins ara”, destaca el representant Manuel Sirvent. Ara bé, també recorda que “encara queden altres acords que s’han de posar en marxa i que han de fer-se efectius”. De fet, adverteix que encara no s’ha cobrat la part proporcional de la paga extra del 2012.

Ajudes al menjador

Per primer any, la concertada se’n beneficia

Un total de 3.247 alumnes de l’ensenyament concertat han sol·licitat la beca menjador. És el primer any que aquests centres obtenen aquesta subvenció, que es pot donar per raó de transport -si hi ha l’obligatorietat de quedar-se al centre per aquests motius- o per renda. Les famílies poden obtenir 740, 528 o 317 euros. A més a més, els alumnes que es trobin en situació d’acolliment, siguin víctimes de violència de gènere o tinguin la condició de refugiat (o el seu entorn) obtindran directament aquesta subvenció.

Sense guetos

Escolarització equilibrada dels alumnes NESE

El desembre, a Inca, s’arribà a un acord entre el Govern i el Consistori per aconseguir un repartiment equitatiu d’alumnat immigrat a les escoles. Aquesta mesura pretén fer front a la segregació de centres. Entre els punts claus, s’anuncia una fase de “detecció conjunta” dels nins amb necessitats (NEE i NESE). L’acord es va estendre a sa Pobla i Manacor. Les Balears són, de fet, la comunitat amb més alumnes nouvinguts que necessiten atenció especial. L’objectiu dels acords és donar un servei públic i afavorir l’equitat en l’accés a l’educació i a la cohesió social.

Titulacions

Regularització dels requisits per impartir classe i borsí d’interins

La Conselleria d’Educació destaca que a l’inici de la nova legislatura hi havia aproximadament 60 professors que no podien continuar exercint la tasca docent: no complien alguns dels requisits de titulació. Amb patronals i cooperatives es va acordar establir un procediment de regularització. A més, en alguns casos, també es va acordar la recol·locació dels professors al mateix centre. L’agost del 2016 ja s’han revisat tots els centres i s’han elaborat els plans. Pel que fa al borsí d’interins, durant el darrer trimestre de 2015, la Conselleria el creà per a les persones que compleixen, de fet, tots els requisits de titulació. D’aquesta manera es facilita als centres la recerca de personal.

Accions en procés

Ordre de concerts, diàleg, dotació de les plantilles i recol·locació

Si bé la Conselleria ha recorregut molt de camí amb relació als objectius que s’han d’assolir amb la concertada, encara hi ha accions que estan en procés. Durant aquest mes de setembre, per exemple, es proposarà a les entitats patronals, cooperatives i sindicats la negociació d’acord de recol·locació per a tots aquells professors que s’hagin vist afectats per reduccions d’unitats concertades, centres en crisi i modificacions curriculars.

El setembre, seguint amb la línia de diàleg continu amb la comunitat educativa, es constituirà la mesa de diàleg permanent amb els directors. També hi haurà representants dels centres públics. Una altra mesura que s’ha de dur a terme amb vista al curs 2017/2018 és l’elaboració d’una nova partida de concerts. Amb aquesta se’n pretén regular l’establiment i la renovació, així com revisar els mòduls econòmics per adequar-los als canvis normatius. L’aplicació dels nous currículums LOMQE obliga a aquesta actualització, n’informa la Conselleria. Amb relació als professors de suport i d’atenció a la diversitat, s’incorporarà un nou criteri de dotació de les plantilles. Aproximadament el 75% és variable. La nova normativa també preveurà que la dotació addicional, variable cada curs, sigui només del 25 per cent. En aquest sentit, l’objectiu d’Educació és donar més estabilitat als professors afectats.

L’STEI critica el Reial Decret de revàlides de finals d’ESO i Batxillerat

Eleccions generals el juny i, al cap d’un mes, aprovació del Reial Decret que regula les revàlides de final d’ESO i de Batxillerat. El Consell de Ministres en funcions, en contra de les exigències de gran part de la comunitat educativa i de totes les comunitats autònomes no governades pels populars, va tirar endavant la normativa. També ignorà la proposició de llei aprovada al Congrés per paralitzar el calendari d’aplicació de la LOMQE. L’STEI va presentar un vot particular al Consell Escolar de l’Estat que exigia la retirada del projecte d’aquesta norma. Denuncien “l’abús polític de dictar normativa bàsica a l’esquena del Parlament i sense fonament per justificar la urgència i l’interès general”. El sindicat denuncia que aquestes proves finals suposen “una volta de pern més en la centralització educativa”. En aquesta linía, s’apunta que es deixa de banda a les comunitats autònomes a l’hora de dissenyar el contingut de les proves. “Comporten una clara funció segregadora”, adverteixen.