La roba de llengües, amb el pes de quatre generacions
Teixits Riera, a Lloseta, és un dels tres tallers que encara treballen a Mallorca el teixit de manera artesana, sense donar l’esquena a la modernitat
Els avala una experiència artesana de 120 anys. Quatre generacions s’han succeït amb el nom de Gabriel al capdavant de Teixits Riera, el llinatge familiar. Des del 1896, es dediquen a l’elaboració de roba de llengües. És una de les tres empreses que queden a Mallorca per a la confecció d’un teixit que ha sobreviscut a les modes, que es fa com sempre s’ha fet, amb la tècnica de l’ikat, a la vegada que renova dibuixos, colors i hi dóna nous usos.
Teixits Riera, que va començar amb un petit obrador a Biniamar i, devers els anys 40 del segle XX, es traslladà al carrer Major de Lloseta, on avui hi ha taller i botiga, treballa en aquesta actualització de la roba de llengües. Així, rere el mostrador es veuen, d’una banda, els colors mediterranis, els blaus, els verds i els grocs de les cases de les nostres padrines i dels pares, mentre que a l’altra banda es mostren les peces de roba de colors més sobris, més foscos, grisos, morats, lilosos, que són, em diuen, els preferits pels clients nòrdics.
Llisos, ratlles i, és clar, les flàmules de sempre (el nom antic de les llengües) viuen a Teixits Riera entre el passat de les tècniques de sempre –és un teixit que es fa amb fils tenyits, no és mai un estampat– i la modernitat de les noves gammes, de les bosses o dels individuals, de la consciència ecològica a l’hora de triar el cotó o del canal en línia a través del qual s’impulsen les vendes.
La botiga i el taller de Lloseta són tot un. Des del moment que traspasses l’antic portal de la casa, no et pots estar de contemplar el procés artesà d’elaboració, un procés pel qual –en reconeixement a la seva conservació– el Ministeri d’Indústria va concedir a Teixits Riera el títol d’Empresa Artesana Protegida.
Carrer Major, 50 (Lloseta).