“El rugbi m’ha canviat la vida i vull tornar-li-ho”

Palma“El rugbi m’ha canviat la vida, m’ha donat moltes fortaleses i m’ha posat en situacions en què aprens amb l’esport i n’acabes impregnant la vida diària”. Marta Lliteras és així, entusiasta de l’esport que estima, el rugbi: “Vull tornar-li moltes coses que m’ha donat”, afirma. Començà a practicar-lo quan estudiava la carrera de Ciències Polítiques a la Universitat Complutense de Madrid.

L’esportista va jugar amb la selecció espanyola de rugbi i fou campiona d’Europa l’any 2010. Ara és la directora del club de rugbi de Son Roca, entrenadora i participa en la selecció balear femenina. “Quan vaig començar, només hi havia cinc nines que jugaven, però la nostra intenció sempre ha estat la de fer créixer la comunitat de rugbi a les Illes i crear esport base. Així és com avui hi ha vuit clubs de rugbi femení a les Balears: sis a Mallorca, un a Menorca i un a Eivissa. “Tots els equips han fet pinya i enguany, per primera vegada, com a seleccionadora he pogut triar les 26 millors jugadores per a la selecció balear per al campionat d’Espanya; els altres anys no hi havia possibilitat d’escollir: les que hi havia eren les que hi anaven”.

Pedagogia

Per fer créixer aquest esport, Lliteras ha anat organitzant reunions amb pares, mares i mestres de les nines, perquè moltes vegades a casa els diuen “per què no fas un altre esport?” o “ah!, que les nines també juguen a rugbi?”, preguntes que els pares fan gairebé sempre per desconeixement. Això sí, “s’ha d’estar pendent de les nines i del seu entorn, perquè, si no, hi ha moltes possibilitats que abandonin”. Els pares també passen pena, sobretot en equips que són mixtos, que les nines no es facin més mal perquè els nins són més forts.

Un dels objectius de Lliteras és “que també hi hagi àrbitres i entrenadores dones”. Una altra tasca que fa és parlar amb els entrenadors a fi que “no col·loquin les nines en posicions que les puguin molestar, sinó que els donin autoritat i responsabilitat. En edat escolar, les nines tenen molta capacitat de dirigir; tal vegada no són tan fortes ni tan ràpides, però organitzen bé el joc. I és que en el rugbi hi caben els que són més ràpids, els més grans i els més intel·ligents i estratègics.

Disciplina

El rugbi és un esport de contacte, això fa que la disciplina hi sigui molt important. “És un dels aspectes que més es treballa en els entrenaments; per exemple, a l’hora de placar un company, si hi vas sense miraments, pots fer mal a algú i això no és permès”.

Lliteras reconeix que “entre la gent que el practica no m’he trobat en situacions masclistes, però des de fora, quan dius rugbi, la gent pensa que és masculí, però cada pic es trenca més aquesta barrera. Hi ha ajudat molt que sigui un esport olímpic i, a més, les dones de la selecció feren molt bona classificació a Rio. Hem de trencar aquests estereotips d’esports de dones o femenins, com la gimnàstica o el voleibol, i masculins, com els de contacte o més agressius”, sentencia.