CAMÍ, CAMÍ
Balears20/05/2016

Ruta del sol ixent en bicicleta

Recorrem els millors miradors de Tagomago, a l’orient eivissenc

Vicenç Sastre / Martí Sastre
i Vicenç Sastre / Martí Sastre

EivissaPartirem de Sant Carles en direcció nord, amb la BTT, per la carretera PM-810 que condueix a Cala de Sant Vicent. Al cap de 500 m. de recorregut ens desviarem a la dreta en direcció a la platja del Figueral i un cop passats 1,3 Km, de bell nou predrem a mà dreta, tot seguint l’indicador: Cala Boix-Cala Pou del Lleó. La carreterona arriba, tot dret, a la primera de les cales, d’arena fosca i oberta al sud-est, entre les penyes de punta d’en Miquel Toni i el Cap Roig.

Des del nucli urbanitzat de Cala Boix, retrocedim just 1 km per la mateixa carretera d’anada i, aleshores, hem de tòrcer a la dreta pel desviament de Cala Pou del Lleó. Aproximadament un km enllà, cap a llevant, l’asfalt acaba ran de mar, enfront del caló dit Canal d’en Martí. Ens trobam en un entrant costaner, enmarcat entre la punta de les Eres Roges al nord, i la punta d’en Valls al sud; és el territori més oriental de la pitiüsa major, juntament amb Tagomago. Des de la platja del Figueral al Pou del Lleó, s’han configurat platges, cales, planes al·luvials costaneres, illots i penya-segats. Hi trobarem, per tot això, un paisatge fotogènic, colorista i encisador, per la diversitat geològica i malgrat l’escassa entitat dels seus relleus.

Cargando
No hay anuncios

Partim del canal d’en Martí

El caló ha estat aprofitat des de temps immemorial com a recer de pescadors: hi observam una teringa de varadors de barques. Anam guaitant i trescant, vorera, vorera.

Cargando
No hay anuncios

Al nord sorgeix la punta de les Eres Roges i a l’entrellum, punta Grossa, devers Cala de Sant Vicent. Localitzam un camí que es perllonga en direcció a l’est. Poc més enllà, un trencall ens acosta al mar. Hi descobrirem un paratge insòlit, talment un assaig de la natura. En la línia de costa hi apareix un gran xap on entra el mar, formant un caló inaccessible. Al fons es retalla Tagomago. Els penya-segats mostren unes escares d’aparença volcànica. Vora mar, podem continuar fins a un cap de paret i assollir el Caló Fondo. Més enllà, un espai desolat, de roques grises i clivellades, esborra qualsevol rastre de camí. Una sendera reapareix després i s’encamina cap a la punta de la Torre. Com a opció més simple, podem continuar pel camí interior, indicat com a ruta cicloturística 1 de Sant Carles de Peralta: deixam un entreforc a la dreta, passam un portell i pedalam pel costat dret d’un comellar farcit de pinar i savinar. El camí mor al costat d’una edificació plantada a la punta d’en Valls. A l’esquerra veim l’accés ascendent a la torre, del s. XVIII, denominada també d’en Campanitx; atalaiam el veí Tagomago i un vast litoral. Retornam a la canal.

Pel Pou del Lleó, cap a les Eres Rojes

Cargando
No hay anuncios

A la brava, pujarem per un caminoi, per l’esquena d’ uns escars, i assolirem una explanada panoràmica, que està perfilada per un tallat i amb nombrosos esculls i tenasses a la riba. Decidits a reconèixer fil per randa aquest espai, revoltam la cala immediata, un macar-algar poblat d’escars. En la següent punta, escullosa i amb un coval i escars, localitzam un cartellet de la ruta 5 (platges) que té inici i final a Santa Eulària. Descobrim, en el talús de la ribera, el Pou del Lleó, on, per Sant Ciriac, els veïnats feien festa i balls. Prop dels penya-segats ferrosos, arran d’un paretó, arribam a la punta de la Llagosta. Protegida pels esculls del Covagder (sic) i un mollet, acull uns escars. La calanca llueix uns colors trets de les millors aquarel·les -o viceversa-, ocres i vermellosos. Guaitam al Caló Roig, un algar amb dos escars, i anam fins a l’altra punta.

De les Eres Roges fins al Figueral

Cargando
No hay anuncios

Arran de costa, afinarem l’inici d’un camí a la dreta que va cap a l’interior. Després de recórrer uns 2 km, superarem un collet al llevant de la serra del Llamp. Davallam, girant dos cops a l’esquerra, i arribarem davant la sorprenent platja del Figueral. Enfront, ressalten els esculls Negres i, cap al sud-est, redescobrim Tagomago.

Retornam cap a Sant Carles. Trobarem un primer creuer a l’esquerra que va al Pou del Lleó i tot seguit en veurem un altre que va cap a Cala de Sant Vicent.