Les salineres pitiüses exigeixen la posada en marxa d’un pla sectorial que hauria d’estar vigent des de 2006

Eivissa“Tenim peticions per obres d’urgència que s’haurien d’haver resolt en 45 dies i per a les quals fa tres anys que esperam”. Així de contundent s’expressa el director de l’explotació salinera d’Eivissa, José Maria Fernández, quan explica la “necessitat” que ses Salines d’Eivissa disposin d’un pla d’activitats salineres específic per al Parc Natural. Ho ha dit en el marc de la Comissió Salinera d’Eivissa, que per primera vegada en set anys ha convocat el Govern. “Aquestes reunions i experiències les hem tingudes molts cops; mentre no es resolgui la nostra situació, esperarem, quiets, com fins ara”, ha assegurat Fernández, molt pessimista.

Segons el cap d’explotació, el 80% de l’espai físic de les salines està “molt deteriorat” amb terraplens que han de créixer per poder fer passar-hi la maquinària i canals amb excés de salinitat. “No demanam més que evolucionar als mètodes d’avui dia, sinó desapareixerem”, ha lamentat Fernández.

Des de Salinera Espanyola atribueixen tots els problemes a la declaració de ses Salines com a Parc Natural. Els promotors diuen que des que es va establir aquesta figura “es demana documentació per a qualsevol cosa que no està ben definida”, i lamenten que no han pogut treballar. Com a exemple, recorden que la tona de sal eivissenca val 18,3€, mentre que l’egípcia costa 7€ i a Tunísia 12.

Des del Govern, el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir, ha celebrat la convocatòria d’aquesta mesa, 7 anys després de l'anterior, per poder aprovar el pla que demana la indústria durant el 2018. “Esperem que a principi de l’any que ve hi hagi una nova reunió ja amb un esborrany escrit”. Mir ha reconegut que es tracta d’un pla “totalment estratègic per a tot el Parc Natural”, i confia que des de la seva aprovació ja no sigui necessari tramitar específicament cada petició que facin des de Salinera Espanyola.