Tot el personal sanitari serà responsable de detectar casos de violència masclista a les Illes

PalmaLa violència masclista és un fenomen social de dimensions múltiples i diferents, que és considerat un problema de salut pública de primer ordre per les organitzacions internacionals, i declarada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) una prioritat internacional per als serveis de salut.

Per aquest motiu, aquest dijous s'ha presentat oficialment el Protocol d'actuació sanitària davant la violència masclista a les Illes Balears. L'objectiu principal és ajudar el personal dels centres sanitaris a oferir una atenció integral i unificar les actuacions a l’hora de detectar, assistir, informar i donar suport a les dones maltractades i als seus infants i famílies. Així ho ha explicat la consellera de Salut, Patricia Gómez, durant la presentació d’aquest document, acte en el qual també han participat la consellera de Presidència, Pilar Costa; la directora general de Salut Pública i Participació, Maria Ramos; la coordinadora de Salut i Gènere, Carme Vidal, i la directora de l’Institut Balear de la Dona, Rosa Cursach.

De moment, ja s'han distribuït 600 còpies i 4.000 guies ràpides entre centres de salut, hospitals i altres dispositius assistencials. Pel que fa a la formació, la Coordinació de Salut i Gènere ha assignat i ensenyat 150 professionals d’atenció primària i d’atenció especialitzada perquè siguin un referent en aquesta matèria als seus centres. Així mateix, es preveu formar, tan aviat com sigui possible, tot el personal sanitari. Cal destacar que qualsevol persona que treballi en l'àmbit sanitari pot rebre aquesta formació i convertir-se en un contacte de referència.

El protocol

La coordinadora del document, Carme Vidal, ha destacat que "s’hi inclou informació molt diversa relacionada, per exemple, amb la violència masclista en l’embaràs i el puerperi, l’atenció a les agressions sexuals, el tràfic de dones i nines amb finalitats d’explotació sexual i amb la mutilació genital femenina".

Vidal ha detallat que s’articula en quatre apartats essencials. El primer fa referència a la detecció del maltractament a través de preguntes generals que es formulen a la dona, o mitjançant un qüestionari específic, o a través d’estratègies de recerca activa de símptomes o de signes de sospita. “Moltes dones confien que se’ls demani per poder explicar les seves circumstàncies i una pregunta senzilla que pot funcionar és simplement "com van les coses a casa?", ha assenyalat.

Tot seguit es presenta un qüestionari de valoració del tipus de violència i el grau de perill al qual pot estar sotmesa la dona i també els seus infants, i es proposa un pla de seguretat que inclou recomanacions dins la llar i consells en cas que la dona hagi d’abandonar l’habitatge de manera urgent.

Carme Vidal ha recalcat que l’actuació del personal sanitari "no acaba quan es confirma una sospita de maltractament, sinó que, a partir d’aquest instant, s’ha de dur a terme una tasca d’informació, atenció, seguiment i, si escau, de derivació a altres recursos específics que permetin apoderar la dona perquè recuperi la capacitat de prendre decisions".

Així, l’actuació del personal de salut s’ha d’adaptar en funció de si la dona reconeix el maltractament o no, del risc i de la situació de perill que corre.

Es pot accedir al Protocol i a la guia ràpida a través de www.salutigenere.caib.es.

La magnitud del problema en xifres

Les xifres recents de la prevalença mundial indiquen que devers una de cada tres dones en el món (35%) ha patit violència física i/o sexual de la parella o violència sexual per part de terceres persones en algun moment de la seva vida. Un 38% dels assassinats de dones que es registren en el món són comesos per la seva parella (OMS, 2016).

Segons les dades de l’any 2016 del Consell General del Poder Judicial, les Illes van tornar a ser la comunitat autònoma que va registrar la taxa més altra de l'Estat, amb 93,31 víctimes per violència de gènere per cada 10.000 dones, quan la taxa del conjunt de l'Estat és del 56,70 per cada 10.000 dones.