Els ‘sanchistes’ es presenten a Palma sense el suport del PSIB

PalmaLa militància socialista comença a escalfar motors amb vista a les primàries que s’han de dur a terme a finals del mes de maig. La Plataforma balear de suport a l’exsecretari general Pedro Sánchez es va presentar ahir en un acte a Palma. Unes 300 persones, segons l’organització, varen fer petita la sala d’actes d’UGT. La diputada eivissenca Sofia Hernanz era l’única cara visible del PSIB que va participar-hi. Tot i així, va destacar la “il·lusió” que hi ha a l’equip que pretén que Sánchez recuperi la secretaria general del PSOE davant el “moltíssim suport” que estan rebent.

En declaracions prèvies als mitjans de comunicació, Hernanz no va voler valorar el ‘canvi de bàndol’ de la secretària general del PSIB, Francina Armengol, qui després de destacar-se com una de les defensores acèrrimes de Sánchez va expressar, el mes de gener, el seu suport a la candidatura de l’exlehendakari Patxi López. “M’ha sorprès”, va assegurar, encara que immediatament va matisar que es tractava d’una “sorpresa des del respecte absolut”. En tot cas, va afegir, “ens importa tant l’opinió de na Francina com la del darrer militant de base”. “Només volem pensar en optimise i futur”, va concloure.

Els diputats Odon Elorza i Zaida Cantero varen acompanyar Hernanz en l’acte de presentació. L’exbatle de Donosti va assegurar que divendres va mantenir una petita conversa amb Armengol. Pel que fa a una possible integració de les candidatures de Sánchez i López, va assenyalar que “m’agradaria que fos així”, si bé va precisar que “si ara la vostra presidenta, la nostra companya, proposa que s’ajuntin per xerrar, caldria plantejar-se per què s’ha trencat aquesta unió que hi havia”. “Per què es varen separar? Aquesta és una pregunta que jo no puc respondre”, va comentar, després de subratllar que Sánchez és “més coherent” que López.

Quant a la més que probable candidatura de la presidenta andalusa, Susana Díaz, Elorza va assenyalar, amb ironia, que “hi ha alguna candidata que s’està postulant des de fa tres anys i que sembla que balli la yenka : esquerra, dreta, a dalt, a baix... i juga a tot”. Finalment, va afirmar que a les primàries hi hauria dos models: el de Sánchez i el de la gestora. I va concloure, desafiant: “Susana, t’esperam”.

Orgull roig

L’acte va començar amb breus parlaments de diversos militants de base que varen coincidir a assenyalar la decepció pel rumb pres pel partit els darrers anys, especialment arran de la ‘guerra interna’ que va provocar la dimissió de Sánchez, l’octubre de l’any passat. “La dreta autoritària ens està governant amb el beneplàcit dels socialistes”, va dir un d’ells entre aplaudiments dels militants. Poques cares conegudes entre els assistents. Els exconsellers d’Economia Carles Manera i de Cultura Bàrbara Galmés varen ser els únics que s’hi varen deixar veure, a banda del diputat Pere Joan Pons, qui va voler subratllar, no obstant això, que la seva presència no implicava un posicionament de cap tipus, sinó que havia anat a “escoltar uns companys amb qui he passat mals moments”. Hernanz va respondre al gest de complicitat enviant-li una salutació des del lloc d’orador que fou resposta amb grans aplaudiments.

L’eivissenca va insistir en el seu discurs en la necessitat de fer un gir ideològic important a partir del proper congrés. “Hem de fer tornar aquest partit al camí de l’esquerra que no hauria d’haver abandonat mai”, va assegurar, i va carregar contra “el model de gran coalició de la gestora, que ens va empènyer a l’abstenció”, un gest que, va afirmar, “era absurd, perquè un no es pot abstenir contra allò que combat”. La diputada va acusar els gestors actuals del PSOE d’haver “erigit un mur entre la jerarquia i la militància” i d’haver dividit el partit.

Fins i tot, va assegurar que un company de partit l’havia titllada, recentment, de “roja” amb to despectiu, “un adjectiu del qual estic molt orgullosa”, va puntualitzar, cosa que va provocar una gran ovació. Finalment, va posar les cartes damunt la taula: “Volem un PSOE clarament d’esquerres, coherent i creïble. No volem ser la crossa del PP”.

Elorza, contra Rubalcaba

A continuació, va ser el torn d’Odón Elorza, qui va protagonitzar el discurs més ben rebut de l’esdeveniment. Recorrent a la ironia i al carisma, va obrir la seva intervenció amb un: “Bon dia, Mallorca. Bon dia, rojos!!”, que li va permetre ficar-se el públic a la butxaca. El diputat basc va començar elogiant Francina Armengol i el Pacte que governa les Illes Balears, un mirall en el qual s’hauria de mirar el PSOE, segons va dir. “Hem d’entendre’ns amb els altres moviments d’esquerra i amb les nacionalistes sensatament progressistes. Tant de bo l’experiència surti bé”, va desitjar.

Francina Armengol va ser l’única dirigent citada en el discurs que en va sortir ben parada. Elorza va carregar contra el president de la gestora, Javier Fernández, qui va ser objecte d’una gran escridassada quan se’n va pronunciar el nom. També va rebre el president d’Aragó, Javier Lambán (“quin gran president”, va dir), el mateix que va assegurar que el vent de la serra de Tramuntana altera la ment. Una petita dedicatòria, igualment molt celebrada, contra el diari El País precedí el gran atac del parlament: “El problema del PSOE arrenca dels temps en què comandava el nostre amic Alfredo” (Pérez Rubalcaba). La sentència també fou rebuda amb aplaudiments i un militant entre el públic exclamà: “Felipe González!”, fet que desfermà riallades entre la parròquia. Olorza hi va ficar cullerada i va assegurar que “això ens porta als temps d’Adam i Eva”, i provocà, de nou, rialles i mamballetes.

Elorza va recuperar el to seriós per recordar que, tot i que els crítics acusen Sánchez d’haver obtingut els pitjors resultats electorals en la història del PSOE, va ser en les eleccions de 2011, amb Rubalcaba com a candidat, quan es va perdre gairebé la meitat de la intenció de vot. “La deriva comença llavors, quan Podem ni tan sols existia”, va remarcar. També n’hi va haver per al líder de Podem, qui comparteix nom amb el fundador del PSOE. “El 1897 ja hi havia un Pablo Iglesias (“aquest, aquest”, es va sentir entre el públic) que consultava permanentment amb la militància”. Amb tot, va voler matisar que “no som assemblearis, no estam podemitzats. Fa poc, em varen dir que jo estava podemitzat i vaig anar al metge, em vaig fer una anàlisi i em varen dir que no em preocupàs, que estava bé”, va dir abans de reclamar una “rebel·lió pacífica i democràtica de la militància”. “La militància ha demostrat que aquest partit no era mort”, va concloure.

La diputada per Madrid Zaida Cantero (un dels fitxatges estrella de Sánchez quan encara era secretari general) va tancar l’acte amb un discurs en què va recordar que, malgrat el seu passat militar (és excomandant de l’Exèrcit), prové d’una família obrera que li va ensenyar el valor de lluitar per la igualtat social.

“Algú s’ha mogut de lloc i no hem estat nosaltres”, va advertir, en referència als membres de la gestora, a qui va acusar de ser “els qui es creuen els amos de la paraula”. “De què serveix el programa si després, al Congrés, votam el PP?”, es va demanar, entre aplaudiments.