“Quan era al·lot, sant Antoni feia molts de miracles...”

PalmaSant Antoni és una festa de solstici d’origen pagà cristianitzada, igual que Nadal. Té adherències en molts aspectes preromanes: el culte antiquíssim de les saturnals de Roma, la veneració d’una deïtat agrària encarnada en la figura d’un sant cristià, és a dir, sant Antoni com a versió cristiana del vell Saturn pagà.

Les plaguetes del calendari folklòric de Rafel Ginard són plenes d’anotacions d’una festa viscuda a Mallorca intensament, i també diversament, ja que hi ha ritus amb moltes singularitats que creen diferències tradicionals a cada poble. Són expressions originades entorn d’una mateixa festa de solstici d’hivern: moment en què se celebra el triomf de la llum sobre la tenebra, s’invoca el sol generador de vida i el foc n’esdevé símbol absolut. Escriu Ginard que “el culte del foc és una cosa molt ficada en la sensibilitat dels mallorquins”, i llista: “A Mallorca fan foguerons per Sant Antoni Abat, per Sant Sebastià, per les matances, per Santa Catalina, la vigília de Nadal a Biniamar i a Cala Rajada”.

Caràcter primitiu orgiàstic

És una festa de caràcter primitiu orgiàstic i transgressor, una “festa pont” entre Nadal i Carnestoltes. D’aquest tret carnavalesc i de burla en pren nota Rafel Ginard: “Per Sant Antoni Abat, comencen les fresses. Ja el dia de Sant Antoni, sortien carros trumfals amb gent desfressada a Sant Joan. Tiraven olles i gerros per les cases i la gent posaven un fil a les baules i tocaven de darrere un cantó. Ortigaven i tiraven bova, farina, paperí, ous plens de tests o plens de fema i se socorraven amb estopa encesa o amb gatovells.”

Sant Antoni, Abat, de Viana

“L’amo Andreu em diu: ‘Quan jo era al·lot, Sant Antoni feia molts de miracles’... La devoció santantoniera és a Mallorca ben arrelada. Després de la seva mort, el monjo Antoni, abat, va ser enterrat a Alexandria, llavors a Constantinoble, i finalment traslladat a Viena al segle X, d’on s’expandí el seu culte. Allà s’atribuïren poders curatius a les seves relíquies, ja que amb ell es posà fi a l’epidèmia de pesta anomenada Foc de Sant Antoni. El rei En Jaume vingué a Mallorca i dugué una relíquia del sant als monjos Antonians del carrer de Sant Miquel (Ciutat). Estigueren a Mallorca els monjos fins al segle XVIII i deixaren la relíquia als monjos Premonstratenses que estaven a l’església de Bellpuig d’Artà; aquests estengueren la devoció a sant Antoni no tan sols per curar les persones, sinó també més pels animals, i per això és que en venir el dia de la seva festa començaren a beneir el bestiar perquè els guardàs de tot mal”.

Litúrgia religiosa

El devocionari de Sant Antoni s’expressa a través de litúrgia religiosa: la celebració de les completes amb l’apassionat cant dels Goigs a Manacor, la cavalcada amb les beneïdes el dia 17, la lectura de l’Argument a Artà i a Son Servera, com una ofrena glosada anual... Sovint, són cites carregades de fervor popular, com ja passava a sa Pobla en la dècada dels 50: “Acabades les completes, dins l’església un capellà deia ‘Visca Sant Antoni’ i tothom responia ‘Visca!’. Arribaren a fer els grossers i ja cridaven ‘visca Sant Antoni’ abans de començar completes. Ho hagueren de suprimir”.