Satisfacció a mitges per un cas històric

PalmaEra previsible, però, tan aviat com es va fer pública, les reaccions a la sentència del cas Nóos no es van fer esperar. Si bé encara la decisió judicial no és ferma i gairebé tothom dona per fet que acabarà al Tribunal Suprem, figures com el jutge instructor del cas, José Castro, no van ocultar la seva decepció per veure tantes absolucions.

Tant aquest magistrat com Juan Pedro Yllanes, qui havia de presidir el tribunal que ha dictat la sentència -i que ara és diputat de Podem al Congrés-, van assegurar que, abans de fer determinades valoracions, havien de llegir detalladament els més de 700 folis que ocupa el text. Castro, però, va criticar especialment que l’estratègia defensora de la infanta Cristina l’hagi salvada d’una condemna i Yllanes, per la seva banda, va insistir en les condemnes que acumula l’expresident Jaume Matas. “El seu full historicocriminal comença a ser envejable”, va dir.

L’exdiputat socialista Antoni Diéguez, qui va aixecar la llebre del cas fa més de deu anys per denunciar irregularitats, va celebrar la sentència com una victòria de l’Estat de Dret. També va ser ben rebuca pels portaveus d’altres partits, per a qui la condemna a Matas i a Iñaki Urdangarin demostra que la corrupció és la tònica d’una “època negra” de la política balear de la qual la monarquia va ser partícip.

Des de totes les formacions polítiques es va defensar el respecte a les decisions judicials, però no van ser poques les reaccions a les xarxes socials que criticaven la poca contundència amb què la justícia havia actuat contra la germana del rei i el seu marit.

Les bromes sobre el fet que els delictes d’Urdangarin li surten a la infanta “a tornar” -ja va pagar més de 500.000 euros i la sentència l’obliga a tornar a Hisenda 265.000, motiu pel qual la germana del rei recuperarà la diferència- van omplir les xarxes de memes i de crítiques a la imparcialitat de la justícia, algunes formulades per càrrecs públics i orgànics d’alguns partits de les Illes.