El secretari de les infantes desmunta la versió d'Urdangarin

PalmaNou cop a la defensa d'Iñaki Urdangarin. L'exsecretari de les infantes, Carlos García Revenga, ha marcat distàncies respecte de l'exduc de Palma. "Jo no feia cap pas a la meva vida sense consultar-ho amb el senyor García Revenga", va declarar el cunyat de Felip VI el passat dia 2 de març. "Em consultava coses, però tenia total llibertat. A vegades em feia cas i a vegades no", ha dit avui García Revenga en la declaració com a testimoni davant el tribunal que jutja el cas Nóos. El funcionari ha assegurat que Urdangarin no estava obligat a informar la Casa Reial de les seves activitats comercials i mercantils. "M'imagín que algun comentari devia fer", ha assegurat, en aquest sentit, i ha negat que ell actuàs com a cadena de transmissió. També ha afirmat que mai no va tenir clar que l'Institut Nóos fos una associació sense ànim de lucre.

L'exsecretari ha assegurat que la seva presència a la Junta Directiva de l'Institut Nóos era a títol privat i que si hi va figurar com a tresorer va ser perquè la resta de funcions ja estaven agafades. "Urdangarin era el president, Torres el vicepresident, Tejeiro el secretari... Ja només quedaven els llocs de tresorer i un vocal i vaig pensar que era millor que aquest segon càrrec l'ocupàs la infanta", ha assegurat. A més, ha restat rellevància a la seva presència a Nóos i ha recordat que també ocupava un càrrec de representació a la Fundació Winterthur, a petició de Jaime de Marichalar.

García Revenga ha reconegut que va canviar el càrrec de tresorer pel d'assessor de la Casa Reial en un tríptic informatiu sobre les activitats de l'Institut Nóos. Amb tot, ha reconegut que es va tractar d'una "matusseria". L'exsecretari ha admès que no mantenia una "relació fluïda" amb el cap de la Casa Reial, Alberto Aza. És per això, ha afirmat, que mai es va assabentar que la Casa Reial ordenàs a Urdangarin d'abandonar l'Institut. "No sé per què, però Aza no confiava en mi. Imagín que va rebre les instruccions pertinents i em van esquivar", ha afirmat. L'ordre la va comunicar l'assessor extern de la Casa, José Manuel Romero, comte de Fontao. García Revenga ha admès que tampoc no mantenia una bona relació amb el comte, especialment arran de "diferències de criteri" sorgides per la separació de la infanta Elena. En aquest sentit, ha reconegut que no va fer gaire preguntes: "Per a mi era garantia suficient que hi fossin la senyora Cristina, el senyor Iñaki, Torres i Tejeiro. Em semblaven gent seriosa", ha dit. No obstant això, en un altre moment de l'interrogatori ha reconegut que confonia els germans Marco Antonio i Miguel Tejeiro i que, amb prou feines, va coincidir un parell de vegades amb cadascun.

L'evolució d'Urdangarin

García Revenga fou secretari de les infantes entre 1993 i 2015. Durant aquests 22 anys, la seva relació amb Urdangarin va anar minvant gradualment, segons ha dit. "Jo vaig conèixer un jove esportista que, a més, estudiava. Llavors, em consultava moltes coses. Després ja es va envoltar de gent amb més nivell que jo. Diego Torres, professors d'ESADE, empresaris... i cada vegada em consultava menys coses. Em sembla lògic", ha dit. L'exsecretari ha explicat que va intercedir en les relacions entre Urdangarin i el F.C. Barcelona i d'haver-li recomanat que deixàs de signar autògrafs en els primers actes com a membre de la Casa Reial.

Amb tot, ha afirmat desconèixer molts dels aspectes del funcionament de les empreses d'Urdangarin. "Sempre vaig mantenir una relació especial a tots els nivells amb els membres de la Casa", ha dit, i ha fet referència al fet que "mai preguntava res si no m'ho demanaven". "A vegades passa el temps i t'assabentes de coses, però no sempre és així", ha dit per justificar el desconeixement que mostrava davant certes preguntes de les acusacions.