Carlos Romero: “Les Balears podrien convertir-se perfectament en el gran laboratori de les noves tecnologies en el sector turístic”

Quina és la funció de Segittur?

Segittur és una societat estatal i pública per a la gestió de la innovació i les tecnologies turístiques. És una eina de la Secretaria d’Estat de Turisme del Ministeri d’Indústria, Energia, Turisme i Agenda Digital per desenvolupar la política turística d’Espanya en tot allò que fa referencia a la innovació, l’emprenedoria i les noves tecnologies. Segittur intenta ajudar les empreses del sector turístic perquè puguin millorar la seva competitivitat gràcies a la innovació i el desenvolupament de les noves tecnologies, en camps tan diversos com ara les destinacions turístiques intel·ligents, els programes de lluita contra l’estacionalitat en el sector, la formació i la capacitació d’empresaris i les empreses emergents, etcètera.

Quin tipus d’ajuts ofereix Segittur a les empreses vinculades al turisme?

Tenim en marxa diferents programes. Un d’ells està específicament dirigit als emprenedors i a les empreses emergents del sector turístic, Emprendetur, que funciona des de fa cinc anys i es gestiona a partir de convocatòries anuals. Fins ara s’hi han presentat més de mil projectes i 317 emprenedors i projectes de base tecnològica i d’innovació han aconseguit finançament de Segittur. Això representa una xifra de més de 80 milions d’euros ens els darrers cinc anys. En la darrera convocatòria, que correspon al 2016, hem rebut uns 200 projectes i una seixantena ja han estat aprovats. Sempre són projectes d’innovació en el sector turístic, amb algun grau de component tecnològic.

Quan es farà una nova convocatòria d’ajudes?

Les convocatòries són anuals. Per tant, el 2017 farem la propera. Des del moment que es publica, hi ha un termini de dos mesos per presentar els projectes. Tots ells han de dur una memòria tècnica i la corresponent sol·licitud per accedir al préstec. Només exigim dues condicions: que els projectes provinguin d’empreses solvents i que disposin d’un patrimoni equivalent al préstec que ens demanen. A més, les empreses han de justificar per què son innovadores, a quin mercat es volen dirigir i quina és la tecnologia que volen incorporar. Tota la informació es pot consultar a la nostra web http://www.segittur.es/

Quants projectes de les Balears s’han presentat?

Dels 317 projectes que han aconseguit algun tipus d’ajuda, en aquests darrers cinc anys, hem rebut 36 propostes de les Balears, de les quals s’ha aprovat un total de 13 projectes. Certament són pocs, si consideram que s’han presentat 1.000 projectes de tot Espanya. Els motius d’aquesta escassa presència de projectes insulars podria ser doble: tal vegada no ens hem donat a conèixer prou; a més, el teixit de les empreses emergents i dels emprenedors de les Balears potser encara és poc madur per acudir a una convocatòria d’aquest tipus. De totes maneres, si analitzam la ràtio de projectes aprovats en relació amb els que s’han presentat veurem que les Balears es troben just a la mitjana estatal, és a dir, aproximadament el 30% dels projectes que es presenten aconsegueixen una ajuda. Altrament, vull fer constar que la qualitat dels projectes de les Balears que accedeixen a Emprendetur és molt similar a la de la resta d’Espanya.

Com veieu el futur de les empreses emergents vinculades al sector turístic?

Ara mateix vivim un moment ‘dolç’. En l’emprenedoria, i en general, ens trobam immersos dins una certa bombolla. I en l’àmbit del sector turístic hi ha un gran avantatge: tenim el mercat molt a prop i vivim en un país que rep 70 milions de turistes estrangers cada any. A Espanya disposam de 350.000 empreses que, d’una manera o d’una altra, estan vinculades al turisme (hoteleria, restauració, transport, etcètera). Disposam, per tant, d’un mercat molt gran i proper. I això facilita que, a Espanya, ràpidament es puguin desenvolupar projectes en el sector turístic.

Aquesta bombolla tecnològica podria acabar explotant? No hi ha massa empreses emergents fent el mateix?

Que hi hagi molts emprenedors fent el mateix o fent coses semblants enriqueix l’ecosistema. La competència és sana, però és cert que ens trobam en una bombolla dins l’àmbit de l’emprenedoria i que això no només afecta Espanya sinó que passa a escala global. A més, no implica exclusivament el sector turístic sinó el financer i el de l’automoció elèctrica, entre d’altres. Un excés d’emprenedors no és un problema en si mateix. Però hi ha el risc que, entre tots, no siguem capaços de donar sortida a tota aquesta oferta de microempreses i microsolucions que estan apareixent.

En aquest context, quines són les oportunitats en un territori com les Balears?

La major part del projectes que rebem, més del 80%, procedeixen de Madrid i de Barcelona. L’Arxipèlag s’hauria d’espavilar. Bona part de les grans empreses turístiques estan ubicades a les Illes. Jo crec que a les Balears, si se sap aprofitar, s’estan obrint un gran ventall d’oportunitats per poder formar part d’aquest gran ecosistema del ‘travel tech’ (turisme tecnològic) que es desenvolupa a Espanya. Les Balears podrien convertir-se perfectament en el gran laboratori de les noves tecnologies en el sector turístic.

Es tracta d’un desig o creieu que hi ha raons fonamentades?

Tenim grans esperances que les Balears acabin convertint-se en un referent mundial en l’àmbit de la tecnologia i el turisme. En l’àmbit estatal ja ho comencen a ser, amb una gran concentració d’empreses tecnològiques que desenvolupen productes molt sofisticats, en particular a Palma. Són empreses consolidades i algunes estan molt identificades i vinculades a grans cadenes hoteleres. També hi ha empreses intermediàries i companyies aèries. Per mi, allò que potser manca a les Illes és la possibilitat de poder moure’s dins un ecosistema més eficaç a l’hora de trobar finançament i aconseguir clients potencials per als emprenedors. Però algunes empreses s’estan posant les piles i estan sorgint experiències vinculades a vehicles d’inversió i acceleradores.

Les acceleradores i les incubadores tenen una eficàcia real o són prescindibles?

Contribueixen a reforçar l’ecosistema. No és obligatori que es trobin físicament a les Balears. Els emprenedors poden obtenir un finançament públic com el d’Emprendetur o trobar finançament privat en una acceleradora o incubadora a Madrid. Les empreses mallorquines Hundredrooms, TravelCompositor, Balantia i Portbooker són exemples d’èxit, ja que totes elles han aconseguit finançament d’Emprendetur i han tingut una ‘mentorització’ a Barcelona i a Madrid.

Quins models de negoci creieu que tenen més futur en l’àmbit turístic?

El 75% de les empreses que s’acosten a nosaltres tenen a veure amb models B2B (transaccions comercials a través d’internet), com en el cas de Hundredrooms. Crec que l’economia col·laborativa podria tenir una gran sortida i que apareixeran grans oportunitats, si els empresaris saben aprofitar-les. Un bon exemple són els metacercadors, com en el cas d’aquesta mateixa empresa, Hundredrooms. Aquest tipus d’economia també està triomfant en el transport de passatgers, la sostenibilitat, l’eficiència energètica, els nous models de comercialització, el màrqueting i el posicionament en línia.

Algunes empreses emergents intenten que els hotels puguin captar clients per ells mateixos, a través de les seves webs, sense plataformes ni intermediaris.

És cert. Un dels grans reptes de l’hoteleria independent i dels petits hotels, que no pertanyen a les grans cadenes que tots coneixem, és saber canalitzar directament una part de les seves reserves amb el client final. Per fer-ho necessiten pagines web més eficaces i estar més ben posicionats per poder competir amb els hotels més grans, que fan les reserves a través de plataformes.

Com es pot identificar un projecte d’èxit? Hi ha cap fórmula màgica per detectar el talent?

No hi ha cap fórmula. És molt difícil. Hi ha un índex del 30% dels projectes presentats que no tiren endavant i no aconsegueixen sobreviure. Una de les claus de l’èxit té a veure amb l’equip que hi ha al darrere i amb la seva capacitació. Una altra de les claus és el coneixement que els emprenedors tenen del mercat al qual pretenen dirigir-se. El tercer element fa referència al nivell tecnològic que estan disposats a implementar i a la seva capacitat per satisfer necessitats no ateses. En resum, les claus de l’èxit giren al voltant de l’equip, del mercat i de la tecnologia.

Per acabar, teniu cap consell per als emprenedors que llegeixen aquestes pàgines?

En primer lloc, que parlin amb nosaltres, que ens cridin, que ens escriguin. Així podrem ajudar-los i tindrem la possibilitat de posar-los en contacte amb l’ecosistema de l’emprenedoria d’Espanya. A més, els donarem informació sobre les nostres capacitats de finançament. En segon lloc, els recoman que siguin valents, especialment els que encara no paguen una hipoteca. Han de perdre la por a emprendre, al risc i a equivocar-se.