Una selecció de 40 varietats d’entre 260

ArianyUn fet que demostra el gran abast que té l’estudi europeu sobre la tomàtiga és que la investigació amb 260 varietats d’arreu del món que es du a terme al Pla de Mallorca es fa en paral·lel a una explotació agrícola idèntica a Bonn (Alemanya), emperò allà es du a terme dins hivernacles, atenent la variació climàtica respecte de Mallorca. Llavors, els resultats obtinguts en els dos escenaris es contrastaran.

Segons el cap d’investigació del camp d’Ariany, d’entre els 260 genotips de tomatiguera, que inclouen varietats locals d’arreu de tot Europa, es farà un selecció dels 40 millors que responguin als diferents tractaments. A aquesta fase de triatge, s’espera arribar-hi durant el mes de març de l’any que ve. En haver-se processat totes les dades, el laboratori farà un tast dels fruits que presentin les millors qualitats.

Mesurar la fotosíntesi

Entre els sistemes de control de darrera tecnologia, a més de l’ús de drons, hi ha els recursos dels mesuradors d’intercanvi de gasos, segons explica el doctorand Mateu Fullana. La temperatura, la humitat, la concentració de CO2, la llum que arriba a la fulla... són elements bàsics que cal vigilar en el procés d’anàlisi de l’evolució del creixement de la planta i també durant el període de maduració del fruit.

“Ens interessa saber quanta aigua gasta la fulla, el CO2 que s’hi està fixant... i a partir d’aquí, treim el paràmetre en l’eficiència en l’ús de l’aigua”, explica mentre programa el mesurador. “Si aconseguim que s’hi fixi molt CO2 amb poca aigua, significa que la planta és mol eficient”, afegeix mentre continua amb el maneig del mesurador Li-cor 6400 de fabricació americana (Nebraska).

No gaire enfora d’ell, Antoni Ribot, propietari de la finca experimental, i alguns investigadors segueixen el vol que sobre una porció de plantes realitza el dron que maneja Carlos Olivero, de l’empresa NorDron. Analitzar l’estat de la vegetació i l’espectre electromagnètic a través de sensors remots aporta les dades necessàries per poder assolir uns coneixements científics amb els quals es predeterminarà el camí a seguir en la nova fase d’investigació, que ha de concloure abans que acabi aquest hivern.

Per a les Balears, on el canvi climàtic ja ha posat en alerta tots els organismes implicats en la gestió de l’aigua, el projecte TOMRES té una importància excepcional en el camp del cultiu i la comercialització de la tomàtiga, i de retruc es preveu que també la tingui en hortalisses de cicles vegetatius quasi idèntics.

Cal tenir en compte que no només és la previsió d’una reducció, cada cop més accentuada, de pluviometria allò que difumina l’horitzó més immediat per al sector agrícola de les Illes. També ho és “el fet que es redueix la disponibilitat de fertilitzants a causa de l’increment de la demanda i dels costos d’aquests productes, i l’augment de les restriccions en el seu ús per les conseqüències que tenen sobre la qualitat de l’aigua i la biodiversitat”, s’adverteix des del grup de recerca en Biologia de les plantes en condicions mediterrànies de la UIB.

A més, s’hi afegeix un tercer factor: la diversitat genètica de la tomàtiga que es cultiva és limitada. “Tot plegat fa que la sostenibilitat tant ambiental com econòmica de les estratègies de creixement de la tomàtigui estigui en risc”. A dia d’avui, es considera primordial impulsar les línies d’investigació que permetin aplicar noves pràctiques de gestió en el cultiu de la tomàtiga i amb això reduir l’impacte ambiental de l’activitat agrícola.