El Senat: el gran desconegut que pot bloquejar una legislatura
La ignorància i el desinterès motiven una participació menor en l’elecció d’una institució vital per a una reforma constitucional
PalmaÉs l’aneguet lleig de les eleccions generals, però dels seus resultats en pot dependre, en bona part, el destí de la dotzena legislatura. El control del Senat és essencial per als partits que, en major o menor mesura, volen reformar la Constitució. Només una majoria de tres cinquenes parts tindria la potestat de validar una nova Carta Magna. El 20-D serà recordat com el dia que els ‘nous partits’ van irrompre al Congrés. Al Senat, però, el PP va aconseguir la majoria absoluta, un escenari que va contribuir a bloquejar la legislatura.
Un vot de protesta fallit
“Jo crec que la gent que va votar progrés (el 20-D) va renunciar a votar al Senat pensant que era una cambra amb menys importància”, afirma la candidata del PSIB, Natalia Troya. En efecte, si sumam els vots nuls i en blanc que hi va haver a les dues cambres, la diferència és abismal: 1.779.166 vots tudats al Senat contra 414.760 al Congrés. Més de quatre vegades més. A Balears, la tendència fou similar, tot i que un poc menor: 8.649 contra 30.844. Una xifra que gairebé multiplica per quatre l’anterior.
La candidata d’Units Podem MÉS, Margalida Quetglas, reconeix que “hi ha unes estadístiques que diuen que la gent d’esquerres vota menys al Senat. És aquella alegria de dir: el Senat no serveix per a res, no votaré”. “Això”, afegeix, “forma part de la incultura que tenim tots a nivell polític”. Quetglas aspira a revalidar l’escó que ja va obtenir fa mig any però que no li va servir per pràcticament res. “La meva experiència de 4 mesos allà va ser terrible”, reconeix. “Totes les iniciatives anaven al fems”.
No sabem ni com es vota
Una altra de les particularitats del Senat és que es vota diferent. I, per increïble que sembli, molts ciutadans encara no ho saben. “Fa gairebé 40 anys que esteim en democràcia i hi ha gent que encara només posa una creu”, lamenta la candidata del PP, Catalina Soler. Al contrari del Congrés, que funciona pel sistema de llistes tancades, els senadors s’elegeixen directament. A Menorca i a Eivissa i Formentera no hi ha problema, perquè només s’hi elegeix un senador. A Mallorca, en canvi, els electors n’han d’escollir dos. I molts no ho saben.
Soler, que va de número dos a la llista del PP, explica que el 20-D hi va haver més de tres mil vots de diferència respecte al número 1, Miquel Ramis. Tot i que hi ha la possibilitat de votar dos candidats de dos partits diferents, en un partit com el PP aquesta diferència s’interpreta com a fruit del desconeixement d’haver de marcar dues creuetes al paper salmó. El PP no és el partit, però, que té un problema més gran en aquest sentit. Podem, per exemple, va registrar una diferència de 10.000 vots entre Quetglas i el segon candidat.
Examen pendent per als nous
El Senat va quedar com el darrer reducte del bipartidisme el 20-D. Podem i confluències van irrompre-hi tímidament. Ciutadans no va aconseguir ni un senador. Aquesta formació és la més bel·ligerant contra la Cambra. El seu candidat a Mallorca, Javier Giménez, recorda que són partidaris de tancar-lo i crear un Consell de presidents autonòmics. “Abans, però, hem de controlar-lo”, assegura. El torcebraç per la Moncloa té una part decisiva en una institució desprestigiada.