Les serps d’Eivissa són més grans que les de la Península

EivissaDes de fa uns anys Eivissa pateix una autèntica plaga de serps. El seu origen no és altre que les oliveres provinents de diferents punts de la península Ibèrica que, a través de la mar, arribaven amb aquest rèptil a l'interior. Ara el nombre d'exemplars d'aquesta espècie és indeterminat, malgrat que se sap que els animals d'Eivissa són més grans i es reprodueixen amb més facilitat que a la Península. El motiu és l'absoluta absència de predadors a les Pitiüses, que se suma a la gran quantitat de sargantanes que poblen els boscos. Així, el 57% del contingut dels estómacs d'aquests rèptils eren sargantanes pitiüses.

Malgrat això, des del Consell han volgut assenyalar que no hi ha perill per a la desaparició d'aquesta espècie. "A diferència d'altres indrets, la sargantana d'Eivissa i Formentera és capaç de detectar la serp com un depredador i activa mecanismes de defensa com desprendre's de la coa", ha explicat el Conseller Miquel Vericad. A més, ha assenyalat que "no es coneixen els efectes que els cans o els moixos tenen sobre aquests animals", per la qual cosa "no té sentit preocupar-se" pel que puguin tenir les serps.

Tot i això, el conseller balear de Medi Ambient, Vicenç Vidal, ha reconegut que aquesta "espècie invasora" pot posar en perill la fauna autòctona de les Illes. El mateix Vidal ha anunciat aquest dimarts que el Govern instal·larà un total de 200 trampes, a les quals s'han de sumar les 150 que posarà el Consell, i que tenen un sistema nou que permet que una mateixa trampa pugui caçar-ne més d'una alhora. D'aquesta manera, les proves fetes amb 40 trampes durant 15 dies han donat com a resultat atrapar 45 animals. Això significa que 100 trampes atraparien unes 11 serps per dia, motiu pel qual les noves instal·lacions podrien assolir la xifra de caçar unes 40 serps diàries.

Tot i aquesta xifra, el president del Consell, Vicent Torres, ironitzava sobre la dificultat d'aconseguir deixar la població de serps a zero a les Pitiüses. "És difícil, però aquí a Eivissa, quan ens hi posam, no param fins a aconseguir-ho", bromejava. Torres agraïa també la decisió del Govern de destinar una veterinària de la COFIB a les Pitiüses, que s'encarregarà del manteniment d'aquestes trampes. "És una passa més enllà en les polítiques contra aquesta espècie que es van iniciar durant la legislatura anterior", ha explicat Torres.

Durant la presentació de les trampes, al recinte de sa Coma d'Eivissa, s'ha demanat la col·laboració de la ciutadania per tal de localitzar aquestes serps. A més, es publicaran a internet manuals sobre com fabricar trampes casolanes per tal de poder augmentar el nombre d'espècies capturades gràcies a aquesta nova campanya.

El marc normatiu no permet actuar a l’origen

Malgrat que es coneix l'origen d'aquesta plaga, la realitat és que el Govern no té els mecanismes normatius per poder actuar contra el comerç de plantes entre la Península i les Illes. De fet, les alternatives que s'estudien poden passar per "impulsar una quarantena a les plantes que arribin a port", malgrat que "quedarien fora d'aquestes mesures aquelles que no s'han comprat a un viver", ha explicat el conseller Vidal, qui ha reconegut que estan "en contacte amb la comunitat de Canàries" per tal de dissenyar una solució que s'adapti a tots dos arxipèlags.