El somni de Francesc Moragas, 100 anys després

PalmaEl 1913 fou l'any de la inauguració del tramvia entre Sóller i el seu port. Aquell any, a Palma, al carrer d'en Quint cantonada amb Brossa, a prop de Cort, obria la primera oficina de la Caixa a Balears, compartint seu i també postulats socials amb l'Instituto Nacional de Previsión, dues entitats unides per un nom, el del seu impulsor Francesc Moragas.

Convertit en un gegant financer de tres potes, negoci bancari, obra social i participacions empresarials, la Caixa assoleix aquests dies la condició d'entitat centenària a les Illes. El 23 de novembre de 1913, la sala de plens de l'Ajuntament de Palma acollí la sessió fundacional de la junta del patronat de la sucursal que s'obria aquell mateix dia a Ciutat. L'acte oficial culminà amb un dinar als salons del Gran Hotel a la plaça de Weyler, el mateix edifici modernista que 80 anys més tard es convertí en l'actual seu de l'Obra Social de la Caixa a l'Arxipèlag.

Els periodistes Joana Maria Roque i Andreu Manresa, en la seva monografia Un segle d'història a les Balears (1904-2004) , descriuen detalladament la rellevància social de l'acte. A partir d'aquell moment, una nova entitat financera, nascuda inicialment a Catalunya, aterrava a les Illes amb la intenció de promoure la previsió social, les pensions de jubilació i administrar la mutualitat d'associats lliures.

Pocs anys abans, el 1909, s'havia constituït a Espanya l'Instituto Nacional de Previsión (INE). Aquest ens de mutualitat obrera havia delegat les seves funcions i representativitat a Catalunya a la recentment constituïda Caixa de Pensions per a la Vellesa i els Estalvis (1904). L'acord incloïa que abans de dos anys l'INE havia de tenir representació també a les Illes.

Al carrer d'en Quint

L'oficina del carrer d'en Quint, la primera de la Caixa a Balears, la primera fora de Catalunya, i la que en feia 12 de l'entitat, compartia instal·lació precisament amb l'oficina de l'INE a Palma. El principal impulsor de la implantació de l'entitat a les Illes financera fou un el seu fundador, Francesc Moragas. Així és profusa l'activitat epistolar de Moragas amb personatges destacats de la societat balear de l'època, com Miquel dels Sants Oliver, Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera i fins i tot amb el més destacat prohom mallorquí del temps de la restauració, Antoni Maura.

L'anhel inicial de Francesc Moragas seguia amb força durant els anys 30. De fet, el cappare de l'entitat es trasllada a viure a Mallorca el 1930, on continuarà l'expansió de la seva iniciativa fins al mateix moment de la seva mort, el 1935.

L'esclat de la Guerra Civil suposa per a la Caixa una dificultat inherent a la seva condició interterritorial. Mentre que la capçalera de l'entitat a Barcelona i la filial menorquina queden en la zona lleial a la República, Mallorca i Eivissa queden sota control de les tropes sublevades. Aquest fet provoca restriccions en la disposició de liquiditat per a les sucursals de Balears, atès el bloqueig dels comptes que pateix l'entitat a Barcelona durant els primers mesos de la contesa. Les autoritats militars a Mallorca arriben a plantejar als seus superiors a Burgos la secessió de la Caixa a Balears de la seva matriu catalana per permetre el desbloqueig d'actius. Es nomena un administrador militar que supervisa totes les activitats de l'entitat balear, i es deté el delegat de la Caixa a Mallorca, Marià Millan, per no haver executat amb celeritat les ordres castrenses d'espurga de les biblioteques populars de tots aquells exemplars que fossin sospitosos de ser "literatura socialista, comunista o dissolvent".

Finalment l'autoritat econòmica del govern dels alçats a Burgos desestima la demanda de separació de les entitats. La Caixa es manté com una entitat única a Catalunya i Balears, i a poc a poc comença a resoldre els problemes de liquiditat, sobretot a través de la cancel·lació avançada dels préstecs contrets. No obstant això, l'etapa entre 1936 i 1939 genera un costum de gestió diferenciada de la Caixa de Pensions a Balears que ha perviscut fins als nostres dies. Molts anys després, el 1991, se celebra la primera sessió del Consell General de Balears, un òrgan inèdit a la resta de demarcacions territorials de la Caixa, i que respon, segons els responsables de l'entitat financera, a un reconeixement de "la peculiaritat autonòmica i l'antiguitat de la implantació de la Caixa a la zona balear".

Les estretors de la postguerra, el boom de turisme i la consegüent arribada de capital, l'augment d'impositors i dels fons dipositats, el manteniment de l'Obra Balear convertida en Obra Social i la promoció d'habitatges de lloguer assequibles. Tot això, amb l'augment d'oficines i sucursals, determina el decurs del segle XX per a la Caixa a Balears. El 1980 Joan Miró crea per a la Caixa el que és la seva actual icona, l'estrella blava, i ho fa des del seu estudi a Mallorca. El Gran Hotel, recuperat, esdevé també tot un símbol.