Son Dureta, una costosa decisió pendent

PalmaEl gener del 2012 va sortir el darrer pacient de Son Dureta i amb ell es va tancar un complex hospitalari que encara avui espera saber quin és el seu futur. Mentre les herbes van envaint l’aparcament i l’exterior de l’edifici es degrada, el Govern continua pagant quasi 700.000 euros de manteniment i seguretat a l’any.

Des de l’IB-Salut, responsable del conjunt d’edificis, no s’han volgut pronunciar sobre el present i el futur del que va ser l’hospital de referència de les Illes Balears durant dècades. La seva rehabilitació és una qüestió que el Govern es va fixar com a prioritària a principis d’aquesta legislatura, però que encara està enlaire, a l’espera de trobar finançament per a possibles usos nous.

Podria Son Dureta reconvertir-se en una residència? “Per descomptat”, va respondre, aquesta mateixa setmana, la consellera de Serveis Socials, Fina Santiago, qui va afegir els antics hospitals de Can Misses, a Eivissa, i de Verge del Toro, a Menorca, dins el mateix paquet. “Aquests són uns espais bons per aprofitar-los i construir-hi places residencials per a persones dependents”, va apuntar, i va assegurar que només a l’antic hospital de referència “s’hi podria posar una residència de 140-150 persones”, segons va dir. L’obstacle principal, va admetre, és que el titular de la infraestructura i els terrenys és la Tresoreria General de la Seguretat Social, que la manté cedida a l’Administració balear sempre que es mantingui amb un ús sanitari. “Necessitam l’autorització de l’Estat”, hi insisteix la consellera.

Quasi 700.000 euros anuals

La dada més aproximada que podem trobar sobre el que ens costa mantenir amb doblers públics un edifici que ja ha adquirit una presència fantasmagòrica la donava l’equip de Francina Armengol durant la darrera campanya electoral. L’actual presidenta del Govern, juntament amb José Hila, batle de Palma, i Francesc Miralles, responsable de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, es plantava davant Son Dureta i convocava els mitjans de comunicació a fi de denunciar que el manteniment mínim del conjunt d’edificis suposava uns 1.800 euros diaris.

Fonts del Partit Socialista han confirmat aquesta mateixa setmana la xifra que es va donar durant la campanya electoral i fan fàcilment els comptes, multiplicant aquests 1.800 euros pels 365 dies de l’any. El resultat: 657.000 euros anuals que es destinen a pagar el personal de seguretat, el manteniment de l’edifici i també el control de rates i altres plagues.

Condicionats pel finançament

La promesa electoral de la presidenta va ser reconvertir Son Dureta en centre sociosanitari, residència i centre de salut mental, encara que tot quedava condicionat a trobar finançament. Armengol també va culpar el PP d’haver bloquejat la reforma de l’hospital amb fons europeus del pla Juncker.

Des d’un principi s’havia apuntat a un ús sociosanitari per a Son Dureta, però enguany Juli Fuster, director general de l’IB-Salut, ja ha reconegut que la falta de finançament impedeix parlar del futur del vell hospital.

L’obertura de Son Espases el desembre del 2010 va posar en marxa el compte enrere de Son Dureta. El trasllat de pacients i personal, unes 3.500 persones, va ser objecte d’una publicitada operació logística.

El 18 de desembre començava el trasllat dels primers pacients ingressats. Una ambulància cada tres minuts partia d’un hospital fins a l’altre, a sis quilòmetres de distància. I així durant tres jornades, fins que va finalitzar la ‘mudança’.

A Son Dureta va quedar en actiu el Servei d’Oncologia Radioteràpica, un pacient de la qual va ser el darrer a sortir abans del tancament definitiu de l’hospital.

Massa vell fa més de sis anys

Però molt abans de tancar el complex hospitalari i fins i tot de parlar del projecte de Son Espases, Son Dureta va començar a ser notícia dia sí i dia també per la falta de manteniment, per les plagues d’insectes, per les queixes sobre les condicions en què es trobava la infraestructura, ja massa vella...

I és que Son Dureta va començar l’activitat el 16 de novembre de 1955 amb el nom de Residència Sanitària Verge de Lluc. La seva plantilla la componien 150 treballadors, i l’hospital disposava només de 300 llits per a pacients. Amb aquestes dimensions, es convertia ja en l’hospital de referència de les Balears.

No va ser fins a l’any 1987 que va canviar el nom pel qual se’l coneix. En aquest edifici, avui decrèpit, s’hi van formar més de 2.000 infermeres i 803 metges interns residents. Ara, el Sindicat Mèdic calcula que reformar l’antic hospital per obrir-hi un centre sociosanitari costaria uns 50 milions d’euros.