Sortir de canyes per aprendre ciència

Els transistors podran anar-se reduint encara més en el futur? Quins són els límits dels ordinadors quàntics? De quina manera els àtoms poden entrellaçar-se? Què és la paradoxa del gat de Schrödinger? Com es comporten les nanopartícules dintre del cos? La teletransportació serà possible o és només ciència ficció? A priori, aquest tipus de preguntes tan especialitzades no semblarien les més pròpies i habituals de fer dins un establiment comercial dedicat al consum de cerveses i altres begudes. No és així, però, per als clients del Palma 80’s Café, que els capvespres d’aquesta darrera setmana han pogut debatre i demanar tot tipus de qüestions sobre nanotecnologia i ordinadors quàntics, dilluns, i també sobre neurociència computacional, Big Data i transmissió de dades, dimarts i dimecres, respectivament.

Actualitat científica

Per primera vegada, la ciutat de Palma s’ha sumat a la celebració del Pint of Science, un festival internacional de divulgació científica que té com a objectiu oferir xerrades rigoroses i interessants, però alhora entretingudes, sobre l’actualitat científica i els darrers avanços vinculats a la recerca, en tot tipus d’àmbits del coneixement, amb la particularitat de la seva presentació, un format molt diferent de l’habitual i accessible per al públic: dins un bar i, si pot ser, amb una cervesa a la mà!

Enguany el festival s’ha desenvolupat entre els dies 15 i 17 d’aquest mes a prop de 100 bars de 42 ciutats espanyoles -una, Palma- i amb la participació de 400 científics procedents de nombrosos centres de recerca de l’estat espanyol. L’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, UIB-CSIC) ha estat l’encarregat de portar i donar a conèixer el Pint of Science a Palma, gràcies a tres sessions divulgatives protagonitzades per tres doctorands d’aquest institut: Miguel Sierra, Cristian Estarellas i Aleix Bassolas.

En la presentació del cicle de conferències, i davant de desenes de clients que abarrotaven el bar Palma 80’s Café, el responsable de comunicació de l’IFISC, Adrià Garcia, va posar diversos exemples de coses que “agraden” per separat però que juntes “encara agraden molt més; és el cas de la ciència i la cervesa, que, si ja agraden a la gent cada una pel seu costat, per què no ajuntar-les per gaudir-ne encara més?”, es demanà aquest físic i divulgador científic a la sessió inaugural, que va tenir lloc dilluns a l’esmentat establiment a partir de les 19.30 h.

Un client de l’establiment opinà que “som a un entorn ideal per tal que els científics i els ciutadans que generalment no tenim accés a aquests tipus de continguts ens puguem trobar i així compartir coneixements, inquietuds i aprendre els uns dels altres. Demanar sobre física quàntica i altres coses que no domín no em fa vergonya aquí, perquè tinc bona companyia, estic envoltat d’amics, ho estic passant molt bé i a més la cervesa és molt bona”, explicà Toni Abad, un jove universitari assegut a una petita taula molt a prop d’un improvisat escenari habilitat i ubicat en un extrem del bar perquè els investigadors poguessin dirigir-se a tothom. Toni assegurà haver-se assabentat de la xerrada gràcies a les xarxes socials i reconegué que havia anat al bar sense saber gaire “ni de l’IFISC, ni sobre la nanotecnologia, ordinadors quàntics i aquestes coses tan complicades”, que van ser els temes tractats a la conferència inaugural. El client d’aquest bar hi afegí que per descomptat tampoc no sabia res, d’entrada, sobre aquest innovador festival de divulgació científica.

Pint of Science és una plataforma sense ànim de lucre dirigida per voluntaris i creada el 2012 per una comunitat d’investigadors de postgrau, amb l’impuls inicial de dos investigadors de l’Imperial College de Londres. Des de llavors se celebra anualment al llarg de tres dies, i de manera simultània, a una sèrie de bars d’arreu del món. Al festival participen centres de recerca, universitats i entitats vinculades a la comunitat científica. A Espanya té la col·laboració d’investigadors de centres com l’IFISC, el CSIC, l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia, l’Instituto Ramón y Cajal i membres de la Societat Espanyola d’Astronomia, entre molts altres. “Estam molt satisfets de com ha transcorregut el primer Pint of Science a Palma -explicà Adrià Garcia-; la resposta del públic ha estat genial tant des del punt de vista de l’assistència com de la participació i va haver-hi preguntes realment sorprenents i interessants”. “Esperam poder repetir l’experiència l’any que ve, amb més ponents, més bars i cerveses i, sobretot, més ciència”, vaticinà el responsable de comunicació de l’IFISC.

Tres sessions de festival

En la primera sessió del Festival, Miguel Sierra començà la xerrada destacant “els superpoders d’Ant-Man per fer-se petit”. Explicà que, en el cas de la tecnologia, per poder crear els dispositius d’avui dia, seguim el mateix patró i el mateix procés de miniaturització d’ Ant-Man, aplicat a l’objecte considerat clau de la microelectrònica: el transistor. El jove científic es demanà de quina manera es pot aconseguir un ordinador com J.A.R.V.I.S, simplement tractant de fer petit el transistor, al més pur estil Ant-Man. Curiosament, i a partir que les mides es fan més i més petites, ens endinsam en el “món misteriós” i interessant de la física quàntica i de la nanotecnologia, apuntà l’investigador de l’IFISC.

En el segon dia del festival, la capacitat de convocatòria dels organitzadors del Pint of Science i de l’IFISC no només no va disminuir, sinó que encara va ser major, fins i tot amb usuaris de l’establiment comercial afamats de ciència i cervesa que, en aquesta ocasió, van decidir anar a “agafar lloc”, cadira i taula, des d’una hora abans del començament de la conferència. Cristian Estarellas va ser l’encarregat de la xerrada, dedicada a saber de quina manera els models físics i matemàtics poden ajudar a solucionar determinades malalties del cervell. Estarellas contà que, igual que el robot C3PO, estam fets de cables pels quals circula corrent que transmet informació, encara que en el nostre cas en deim neurones. Somiar, pensar, moure, menjar, recordar... totes les accions que realitzam són gràcies en aquests ‘cables’. La neurociència computacional intenta comprendre els mecanismes dels circuits neuronals o ‘cables’ mitjançant models matemàtics, gràcies als quals podem conèixer detalls que no es perceben experimentalment i saber, fins i tot, els mecanismes que ens permeten memoritzar, recordar i distingir colors. Per acabar, el doctorand de l’IFISC llançà una pregunta un poc desafiant i alhora inquietant a l’auditori: “Serem capaços d’arribar a millorar el circuit de connexions de C3PO?”. Segur que a l’IFISC almenys ho intentaran!

Finalment, el festival va concloure dimecres amb una altra conferència protagonitzada per Aleix Bassolas, que deixà l’auditori encuriosit i sorprès explicant les capacitats del Big Data, l’anàlisi de dades i com emprar Twitter per ‘caracteritzar’ les ciutats. En aquest sentit, recordà que el llibre ‘1984’ de George Orwell va predir un món on els ciutadans estarien absolutament controlats per l’Administració. Afortunadament encara no ens trobam en aquesta situació, admeté el científic de l’IFISC, però la gran quantitat de dades generades donen molta informació sobre nosaltres i la nostra societat, amb els seus avantatges i inconvenients. És el Big Data la solució a tots els nostres problemes? Quins són els àmbits que inclou? En què ens ajuden les dades en el món de la investigació? Quin ús de les nostres dades fan les grans companyies? Cada una de les respostes generà un nou torn de preguntes i repreguntes per part del públic, que un dia més abarrotà la sala del bar i allargà la conferència, de manera que els que havien demanat només una canya a haver de demanar-ne una altra. “Queda clar que la ciència dona set. A veure si l’any vinent demanam una gerra, ja d’entrada, que això s’ha fet massa curt”, coincidiren alguns dels assistents.

EXPLORANT LES FRONTERES ENTRE SABERS

La propera celebració del desè aniversari de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, UIB-CSIC) coincidirà amb la desena edició del cicle Explorant les fronteres entre sabers, que, com és habitual, és coordinat i impulsat per l’IFISC i l’obra social la Caixa amb l’objectiu de fer arribar el treball interdisciplinari dels seus investigadors a la ciutadania. En aquesta ocasió, el tema central del cicle seran els sistemes complexos i hi participaran investigadors de l’àrea de física que realitzen activitats interdisciplinàries, en aquest cas en els camps de les ciències de la vida i les ciències socials. Els ponents, escollits per la seva experiència en la temàtica del cicle esmentat, oferiran una visió àmplia dels “nous reptes científics en el camp dels sistemes complexos i com aquests poden impactar en el nostre dia a dia”.

Així, el cicle començarà el proper dimecres, 24 de maig, a les 19 h amb la xerrada de Jordi García-Ojalvo, de la Universitat Pompeu Fabra, titulada Tots a l’una, sincronització amb la naturalesa. Josep Perelló, de la Universitat de Barcelona, serà l’encarregat de continuar el cicle el següent dimecres, 31 de maig, també a les 19 h amb la conferència Ciència ciutadana, què aporta la participació ciutadana a una recerca?. El cicle de xerrades conclourà amb l’acte per celebrar el desè aniversari de l’IFISC, que inclourà la xerrada titulada Gens i genealogies, mites i realitats sobre la nostra herència i impartida per Susana Manrubia, del Centre Nacional de Biotecnologia, dimarts 6 de juny a les 19.30 h.