Emissaris, fondejos i desconeixença, un trio letal per al fons del mar

PalmaUna planta de posidònia pot arribar a viure 100.000 anys i conèixer-ne amb exactitud el seu estat ens pot costar el mateix. Enguany, en fa 100 del primer estudi fet a les Balears, focalitzat a la badia de Palma. No va ser fins a finals dels anys 80, però, que es van començar a dur a terme estudis específics que, en tot cas, no es van generalitzar fins a l’inici de segle. Per tant, “existeix poca informació sobre possibles canvis d’extensió i densitat de les praderies de les Balears durant la segona meitat del segle XX, coincidint amb el període de fort creixement de població humana, tant resident com turística, a l’Arxipèlag”. La cita és de l’ Atlas de las praderas marinas en España, de 2015, considerada l’obra de referència en la matèria.

No hi ha un estudi total però sí que n’hi ha de parcials. I alguns resultats espanten. El biòleg marí Manu Sanfelix, pioner en la investigació de la posidònia a les Balears, assegura que un estudi fet a la zona d’Illetes, a Formentera, el 2012, va determinar que en les tres àmplies zones estudiades es podia constatar una regressió d’entre el 22% i el 44% en només 4 anys. Segons diu, això es deu a la pressió creixent dels fondejos (“en zones concretes”, matisa) i, en general, a la pèrdua de qualitat de l’aigua per culpa dels vessaments de residus depurats de manera insuficient. “Les Balears tenen una assignatura pendent, és un tema gravíssim”, afegeix.

Els darrers estudis oficials

Les dades que el·labora el Govern són un poc més optimistes. El darrer estudi de la Conselleria de Medi Ambient data de 2012, si bé no es va arribar a completar. Assenyala que l’estat general de les praderies “és bo o molt bo”, si bé admet que “pot haver-hi situacions puntuals (àrees portuàries, per exemple) en què no sigui així”. “Dels resultats de 2012”, prossegueix, “es pot concloure que el 45 % de les estacions mostren una tendència positiva; el 40 %, una d’estable; i només el 15 % mostren una tendència negativa”.

En aquest sentit, l’informe destacava la detecció d’un fenòmen de floració massiva, “similar a la de les tardors de 1994 i 2003”. Aquests fenòmens encara no estan estudiats del tot i se’n desconeixen part dels mecanismes. Però se’n detecta un aproximadament cada 10 anys i, per tant, es va considerar que el manteniment del patró era símptoma de bona salut.

Amb tot, l’estudi també identifica les amenaces i, en aquest sentit, comparteix el criteri de Sanfélix. Per exemple, detecta una “pèrdua de transparència de l’aigua del mar” i relativitza l’impacte negatiu dels fondejos, “una amenaça que per al conjunt de les praderies és poc rellevant, tot i que, en punts concrets del litoral, com algunes zones de Formentera, suposa un problema local”.

Els resultats d’aquest darrer informe no difereixen del darrer estudi complert, realitzat el 2011. S’hi poden trobar dades més acurades, com ara que la majoria, un 60%, de les estacions en regressió es corresponen amb praderies profundes, situades al límit de distribució de la planta, en fondàries per damunt dels 25 m. Una circumstància que afectava especialment Menorca, on s’hi troba un 10% de les praderies de les Balears.

La tasca dels voluntaris

Aquests estudis foren possibles gràcies a la creació, l’any 2002, de la Xarxa de vigilància de les pradèries de posidònia”, que anà incorporant punts de mostreig, fins als 57 arreu de l’Arxipèlag. Un projecte que va comptar amb el suport de dos programes europeus però, sobretot, amb la col·laboració de centenars de voluntaris. En aquest sentit, l’informe destaca que la seva implicació “ha estat imprescindible. Sense la seva ajuda, l’obtenció d’aquest gran número de dades no hauria estat possible”.

Fonts de la Conselleria assenyalen que la xarxa “fou una meravella que funcionà durant 10 anys, que era quasi gratuïta i que aportava dades objectives d’una àrea enorme”. Incomprensiblement, diuen, el PP se la carregà durant l’anterior legislatura.

“El problema amb la posidònia i tantes altres coses de la mar”, afegeixen, “és que tothom xerra però ningú, o quasi ningú, no en té dades objectives; com ara que, rere la posidònia, hi ha uns interessos molt importants (expectatives de negoci). Constantment és als mitjans, en ocasions per bona fe i en d’altres, per interessos. Amb la xarxa vam demostrar que la posidonia està bé gairebé per tot excepte en llocs molt concrets, que és on s’hauria d’actuar”, conclouen aquestes fonts. L’esperat decret de posidònia podria revertir aquesta situació, però encara té una tramitació llarga per endavant.