Substrats de la història en un paratge idíl·lic

PalmaEls indrets emblemàtics poden deure l’interès que generen a un especial atractiu visual o al fet que ajuden a interpretar o conèixer una part de la història del territori al qual pertanyen. No és tan habitual, en canvi, que un sol indret expliqui tant sobre una illa tan petita i, a sobre, enamori els ulls. L’origen fenici d’Eivissa, el llegat mariner i els ecos de la Guerra Civil es troben a sa Caleta, nom popular d’un desembarcador que es troba a la concavitat que dibuixa la costa rocosa que connecta amb l’extrem nord-oest de la platja del Codolar. A més, acull un jaciment fenici declarat Patrimoni de la Humanitat i les restes d’una bateria de costa finalitzada l’any 1940, tot just quan havia acabat la Guerra Civil. Més enllà de la bellesa del paisatge, l’interès històric que ha generat aquest paratge es deu a les particulars característiques geogràfiques i a la seva ubicació, actualment en un punt molt accessible al municipi de Sant Josep de sa Talaia.

Situació estratègica

El poblat fenici està situat en una península, anomenada sa Mola o sa mola de sa Caleta. L’emplaçament fou elegit, amb tota seguretat, per la proximitat de les salines d’Eivissa, a poc menys de dos quilòmetres. A més, un antic torrent oferia als pobladors l’aprovisionament imprescindible d’aigua potable i una fossa de defensa que convertia la península pràcticament en una illa.

Avui, la península està bastant erosionada, per l’acció marina i pel vent i la pluja. El jaciment s’estén per la part no erosionada de la península, entre la mar i el torrent. Es tracta d’una superfície molt considerable de la qual es conserven encara prop de tres hectàrees.

L’estat de les estructures arqueològiques és desigual. Tot i això, l’establiment de sa Caleta destaca per la seva urbanística, ja que es tracta d’un dels pocs del seu gènere que, gràcies a no existir superposicions d’etapes posteriors, ha pogut ser investigat en extensió.

El patró urbanístic és clarament oriental, és a dir, una planificació que defuig plantejaments ortogonals propis d’altres cultures, com ara el món grec, i crea alineacions asimètriques. Per aquest motiu, a sa Caleta són rars els carrers amb les dues voreres estrictament paral·leles i, de la mateixa manera, les petites placetes documentades tenen també plantes poligonals.

Paradigmàtic

Les excavacions arqueològiques portades a terme entre els anys 1986 i 1995 varen permetre la documentació d’una cinquantena d’unitats arquitectòniques construïdes, des d’àmbits simples o monocel·lulars fins a juxtaposicions en lateral de tres habitacions o rengleres d’habitacions alineades pel costat curt. La construcció més rellevant té fins a set estances i abastà més de 29 m2. És, per tant, un dels millors exemples d’arquitectura fenícia de la Mediterrània occidental.

L’indret va existir entre aproximadament el 700 i el 600 aC. Va ser abandonat, a favor de la ciutat d’Eivissa, a principi del segle VI aC. Per això, la interrelació entre ambdues és absolutament indissoluble.

Fomentat per la modernitat

La preferència de sa Caleta com a lloc de varada de petites embarcacions de pesca tradicionals s’explica per l’esplèndida accessibilitat actual, ja que hi connecta directament un camí practicable per a vehicles. Aquesta és probablement la raó del nombre tan elevat de casetes i varadors que hi ha ara. El lloc on s’instal·len les casetes i els arriadors són dos trams rocosos de costa, que estaven erosionats per la mar a mena de penya-segat baix, i on s’havien format algunes covatxes naturals. Aquestes, per tal d’instal·lar-hi les casetes, han estat aprofitades i engrandides artificialment. A dia d’avui, les casetes i els arriadors envolten completament la cala.

El nucli més antic i originari de casetes i arriadors era exclusivament a la costa de ponent de sa Mola. Aquestes casetes estaven construïdes amb mur de maçoneria de pedra i la major part disposava d’arriadors de fusta. No hi ha dades, en canvi, de quan s’instal·laren per primera vegada aquestes infraestructures, ni quina és la seva història prèvia. Un segon estadi, posterior a aquesta data, però anterior a 1969, va ser la formació d’un altre nucli a la costa oposada de sa Caleta, és a dir, el tram rocós que tanca per llevant la cala i que constava, bàsicament, de casetes fetes de pedra.

Entre el 1968 i el 1981, amb noves casetes i arriadors, s’anà omplint l’espai lliure entre els dos nuclis, de manera que es va ocupar quasi completament la cala, on només queda expedita una simple zona de pas.

El plànol de 1981 ja reflecteix una situació molt propera a l’actual. El que ha canviat, sobretot, són les modificacions i modernitzacions esdevingudes sobre les construccions ja existents.

Un tercer element a tenir en compte quan es visita sa Caleta són les restes d’una bateria costanera construïda poc després de finalitzada la Guerra Civil. L’any 1940, les noves autoritats militars decidiren, tenint en compte l’escassa capacitat defensiva de Vila davant l’atac de vaixells de guerra, construir una bateria costanera sobre la península de sa Mola de sa Caleta.

El projecte d’aquesta posició ofensiva va ser redactat per Roberto Fristchi Marcucci, comandant d’enginyers, amb data de 25 de juliol de 1940. Les obres d’execució material es portaren a terme entre la darreria d’aquell mateix any i durant el següent.

Constava de dos canons 101,6/45 mm C.A. Vickers, un lloc de comandament, tot això unit per galeries subterrànies, i un edifici quarter, a banda d’altres instal·lacions menors. Es feren també una trinxera en ziga-zaga vorejant tota la costa i alguns nius per a metralladores.

Deu anys després, a causa dels despreniments del penya-segat, es construí un nou punt per a la direcció de tir dels canons. Totes les estructures enumerades es conserven en l’actualitat, certament en un estat un tant ruïnós, però són totes perfectament recuperables. Els canons foren retirats en abandonar-se aquesta posició els anys seixanta del segle XX. El Consell d’Eivissa va aprovar, el març del 2015, la declaració de la bateria com a Bé d’Interès Cultural (BIC). A hores d’ara, el Consell està duent a terme la restauració de la caserna i altres dependències militars, amb la finalitat que siguin el nucli d’un modern centre d’interpretació.

LES CLAUS

• El jaciment fenici de sa Caleta és un dels millors exemples d’arquitectura d’aquesta civilització antiga de la Mediterrània Occidental.
• El 1999, es va incloure en la declaració com a Patrimoni de la Humanitat conjuntament amb el recinte emmurallat de Dalt Vila i les prades de posidònia que envolten l’illa.
• El fet que no s’hi construís mai per damunt ha permès un estudi complet i molt profund de l’arquitectura fenícia.
• Bastió defensiu fins passada la Guerra Civil