El Suprem obliga l'Audiència a repetir un judici contra un home que acceptà 14 anys de presó per agressió sexual
El condemnat assegura que pactà amb la Fiscalia perquè se "sentí pressionat"
PalmaLa sala segona del jutjat penal del Tribunal Suprem ha tombat una sentència de la secció segona de l'Audiència Provincial de les Balears contra un home que arribà a un pacte amb la Fiscalia i acceptà 14 anys de presó per un delicte d'agressió sexual. El Suprem ha obligat l'Audiència a repetir-ne el judici, que es tornarà a fer aquest dijous.
El condemnat va recórrer la resolució de la seva condemna davant l'Alt Tribunal i explicà que pactà amb la Fiscalia perquè se "sentí pressionat". Segons ell, acceptà 14 anys de presó i es declarà culpable per "la falta de suport del seu lletrat i per la por de no ser defensat correctament". D'acord amb el recurs, l'home sempre s'havia declarat innocent dels fets pels quals havia estat acusat.
Segons el Suprem, "la conformitat no pot ser clandestina o fraudulenta, encoberta darrere d'un suposat judici, purament fictici, buit de contingut i que només pretén eludir les limitacions legals". L'Alt Tribunal defensa que ha de ser transparent i legal.
La Fiscalia l'acusà d'haver agredit sexualment la neboda de la seva dona quan tenia 4 anys, l'any 1996. Segons el Ministeri Fiscal, l'acusat abusà en sis ocasions de la menor. L'acusació pública li demanà 25 anys de presó.
El dia del judici, l'acusat negocià amb la Fiscalia i, després de reconèixer els fets, acceptà una condemna de 14 anys i 3 mesos de presó. A més, fou condemnat a indemnitzar la menor amb la quantitat de 24.000 euros pels danys morals. El judici se celebrà per conformitat entre les parts i en la sentència el tribunal declarà provat que el processat havia comès els abusos.
La resolució del Suprem també analitza la conformitat tenint en compte que la pena excedeix de 6 anys de presó, fet que situaria el cas fora dels supòsits expressaments previstos en la llei. Segons el Suprem, es tractaria d'una conformitat "encoberta" per la confessió del reu, prèviament concertada i practicada en un "aparent judici oral", cosa que vulnera el principi de legalitat i que, per tant, determina la nul·litat de la sentència i del judici per vulneració del dret fonamental a un procés amb totes les garanties.
D'altra banda, l'Alt Tribunal considera que la confessió de l'acusat ja no és, com en el procediment inquisitorial, la reina de les proves, de manera que no eximeix el jutjador de practicar les diligències mínimes necessàries per adquirir el convenciment de la seva realitat i de l'existència del delicte.
