La taula única de l’illa de Menorca

PalmaLa zona arqueològica de Talatí de Dalt és una de les més característiques de l’illa. Està ubicada a Maó, i destaca, entre altres coses, per la bona conservació que presenta i per la seva peculiar taula.

Talatí és el nom que rep la possessió del terme Maó, famosa per aquesta important construcció prehistòrica. Es tracta d’un poblat de dimensions mitjanes, en el qual, en el seu moment àlgid, varen arribar a viure prop d’un centenar de persones. La comunitat que hi habitava devia ser ramadera i agricultora tal com fan pensar les restes de ceràmica i fauna que s’hi han trobat. L’ús del poblat s’estén fins a l’època musulmana.

Restes arqueològiques

El jaciment està format per un poblat talaiòtic i per una necròpolis de coves artificials. Conserva importants monuments i estructures, com ara coves -on es feien enterraments i rituals funeraris-, el santuari de taula, trams de muralla, cases talaiòtiques o diverses sales amb columnes i cobertes de pedra. Allò que més en destaca, però, és un talaiot troncocònic i de planta amb tendència el·líptica, que ocupa una posició central, i un segon talaiot de mida més reduïda.

No es coneix la funció exacta d’aquests edificis tot i la seva importància dins la cultura talaiòtica. És possible que tinguessin un valor simbòlic i cohesionador per als habitants del poblat. Un altre dels elements destacats és el tram de muralla, que es conserva en estat molt fragmentari, però que sembla indicar la voluntat defensiva dels seus habitants. Molts dels poblats talaiòtics de Menorca conserven parts de la muralla (o la seva totalitat, com és el cas de Son Catlar). Els poblats talaiòtics es començaren a amurallar aproximadament cap al 500 aC, a conseqüència de la inestabilitat i inseguretat que es vivia en el Mediterrani Central i Occidental en aquell període.

La taula

Molt a prop del talaiot principal s’hi troba l’edifici religiós amb la taula, que té la planta de ferradura amb la façana lleugerament còncava. El recinte de taula té la particularitat de conservar sencer l’element central (la taula pròpiament dita) i que una de les columnes -amb el corresponent capitell- es recolza sobre el lateral est del capitell de la taula, de manera que configura una particular forma de la T. Aquest fet és purament casual, ja que l’atzar va fer que la base de la columna es rompés. El resultat d’això va ser un monument únic a l’illa.

Una de les columnes laterals va caure i es troba estalonada al capitell de la taula. Durant els anys 50, Maria Lluïsa Serra, en aquell moment directora del Museo Provincial de Bellas Artes de Mahón, hi va dur a terme alguna intervenció arqueològica, però dissortadament també va ser un espai emprat, en algun moment dins el segle XX, com a pedrera. Les dimensions del recinte de taula són majestuoses: el monument fa 14 metres de llargària i 16 d’amplada.

Troballes

També s’han de destacar tres habitacles que encara conserven la coberta in situ, i que es troben en el límit sud-oest del poblat.

Aquest tipus d’estructures són conegudes com a sales hipòstiles (terme adoptat del grec que significa ‘sota columnes’). Podrien tenir funcions d’emmagatzematge, i segurament pertanyien a conjunts més complexos de tipus domèstic. Entre el 1997 i 2001, un equip d’arqueòlegs vinculats a Amics del Museu de Menorca, amb el suport científic del Museu de Menorca, varen dur a terme un seguit de campanyes arqueològiques en aquesta zona, que varen aportar noves informacions sobre la prehistòria menorquina. Per altra banda, també varen permetre constatar que el poblat va continuar ocupat en època romana i medieval islàmica.

Alguns altres elements que es poden observar en el poblat són dues coves, que possiblement tenien originalment una finalitat funerària.

Tot i ser un poblat prehistòric, s’hi troben restes d’èpoques posteriors com la cisterna del s. XIX, situada a l’entrada del jaciment.

L’any 1974, l’investigador Petrus va assenyalar que el poblat es va veure molt afectat durant la construcció de la Base Naval de Maó per a l’obtenció de grava. No obstant això, Talatí de Dalt és un dels poblats més notables de l’illa.

Excavacions

Al llarg dels anys s’han fet diverses actuacions arqueològiques. La primera va ser la de Maria Lluïsa Serra i Ll. Pericot, el 1959, a la zona del recinte de taula, amb la qual es va documentar un nivell de cendres amb ceràmica romana. Però en els nys posteriors se n’han fetes de noves.

Localització

S’hi arriba per la carretera general Me-1, de Maó a Ciutadella. En el quilomètric 4 hi ha un canvi de sentit que dóna accés al camí rural de Cotaina. A 200 metres hi ha l’aparcament i l’entrada al jaciment. A l’estiu, és obert cada dia entre les 10 h i les 20 h i el preu de l’entrada general és de 4 euros. La titularitat i la gestió són privades.