La tècnica de pedra en sec, a un pas de ser Patrimoni de la Humanitat
El Consell de Mallorca treballa amb el Govern i altres països europeus per reforçar l’ofici de marger
PalmaLa tècnica de la pedra en sec, el valor de l’ofici de marger, és a una passa de ser declarada Patrimoni Immaterial per la Unesco. El Consell de Mallorca està movent els fils necessaris amb la col·laboració del Govern balear, d’altres comunitats de l’estat espanyol (Andalusia, Aragó, Astúries, les Canàries, Castella i Lleó, Catalunya, Extremadura, Galícia i el País Valencià) i de vuit països europeus més: Bulgària, Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia i Suïssa. “Tothom ha participat de manera activa en la candidatura. Tothom ha valorat molt l’oportunitat que no hem de deixar escapar”, explica el cap de Servei de Medi Ambient del Consell insular, Josep Antoni Aguiló.
El procés va començar fa un any, el febrer de 2016, i serà el 31 de març el darrer dia d’entrega de la candidatura, un text pel qual s’ha treballat de manera intensa i que, a més, podria estar refermat per la declaració com a Bé d’Interès Cultural (BIC) de la tècnica a Mallorca, un punt a favor més que donaria valor a aquesta aspiració. De fet, des de l’Administració ja s’ha treballat perquè pugui ser una realitat.
El coordinador de la Unitat de Pedra en Sec del Consell de Mallorca, Antoni Reynés, apunta que, tot i ser una declaració de “caire simbòlic”, és important perquè dona forta rellevància a l’aspecte formatiu i un suport a altres iniciatives relacionades amb la pedra en sec. “És un reforç a tot un procés. El reconeixement és de la tècnica, però és una passa més que reforça tot el que s’ha fet entorn de la pedra en sec”, destaca Reynés.
Si posam la mirada a fa tres dècades i la transportam fins a l’actualitat, es pot veure que la imatge de la pedra s’ha aconseguit vendre i instaurar en la societat. Però el reconeixement a l’ofici, a la tècnica, “ha avançat poc”. En aquest sentit, Reynés opina que ha estat “una mica més difícil” i que qualsevol esforç per valorar-la ha de tirar endavant. Que la tècnica de pedra en sec fos considerada Patrimoni Immaterial de la Unesco aportaria als margers una fita més per al seu treball. No és que no sigui conegut, sinó que Reynés recalca aquesta falta de valoració que hi pot haver. El mallorquí té interioritzada la pedra, però menys el que hi ha darrere.
Importància ambiental
“És important que la gent sigui conscient de la importància que té la tècnica per motius no just estètics, que també ho és, sinó per temes ambientals, agrícoles, de riscos, de recuperació de torrents amb la tècnica correcta...”, especifica Reynés. També destaca que la distinció significarà “una passa més des del punt de vista de la protecció”.
De fet, si la candidatura transnacional aconsegueix la declaració, no suposarà el final de la feina realitzada per posar en valor l’ofici. Ni Aguiló ni Reynés no ho creuen així. Aguiló suposa que donarà “piles per continuar endavant a la gent que hi treballa”, i afegeix: “És un reconeixement a la feina ben feta”. Per l’ofici, considera que suposaria “deu cavalls de força” i posa en valor la tècnica precisa i artesanal que surt de les mans dels margers.
Estat de la tramitació
De moment, s’han mantingut diverses reunions a Madrid per treballar en el document que s’ha de presentar a la Unesco. Les passes que s’han fet fins ara són considerades pel Consell com a molt valuoses. “No és un patrimoni monumental, de grans estructures, com la Seu. Potser al llarg de la història han passat desapercebuts. Ara se li dona més valor. Té cert valor, sobretot tenint en compte que abans que es posàs en marxa l’escola de margers, era a punt de desaparèixer, aquest ofici”, apunta Aguiló.
Actualment, està prevista a final de febrer una reunió dels tècnics de les comunitats autònomes espanyoles implicades i del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport per acabar de tancar-ho.
El text serà remès a la Coordinació Internacional, assumida per Xipre i Grècia, que, amb els expedients dels altres països participants, en presentarà la candidatura abans del 31 de març, data límit per lliurar la candidatura internacional a la Secretaria del Comitè per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco.
Formació
La tècnica de la pedra en sec proporciona l’aprofitament de recursos naturals per a diversos factors, com per exemple la ramaderia o l’agricultura, entre molts d’altres. El Consell de Mallorca ha treballat de manera ininterrompuda per protegir tot aquest cúmul de detalls que formen el món de la pedra en sec. El més necessari, potser, ara mateix és el de la falta d’una certificació de professionalitat. Ara es “lluita” per aconseguir un itinerari formatiu perquè els margers puguin fer la formació teòrica i pràctica i obtenir-ne la titulació.
Reynés considera que “sobretot” el que és necessari és obtenir aquest certificat que, per exemple, altres països com França ja tenen. “Varen començar més tard, però existeix la certificació. Aconseguir-la seria una garantia”, assenyala Reynés. A més, creu que no existeixen problemes per captar alumnes, que hi ha gent interessada. En aquests moments, el Consell està pendent de l’Estat perquè doni el sus a poder posar en marxa aquesta línia professional. De moment, caldrà esperar si la Unesco acredita la tècnica com a Patrimoni Immaterial per acabar de reafirmar el valor de l’ofici.
Requisits
Segons el Govern, la tècnica de pedra en sec reuneix els requisits necessaris perquè sigui inclosa a la llista representativa de Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
El primer d’aquests requisits és que la tècnica de pedra en sec compleixi la definició de patrimoni cultural immaterial, cosa que ja s’ha consensuat tant en l’àmbit de l’Estat com internacionalment. També s’estableix que la inscripció a la llista ha de contribuir que es prengui consciència de la importància de la tècnica, posant de manifest la diversitat cultural a escala mundial i esdevenir, així, un testimoni de la creativitat humana.
D’altra banda, perquè la tècnica formi part de la llista representativa, cal prendre les mesures de salvaguarda per protegir i fer difusió del territori. Com recalca Reynés, suposaria el reconeixement definitiu de l’art i del saber fer d’una tècnica constructiva present a nombroses regions del món. Igualment, reforçaria el treball que duen a terme tant les administracions com també alguns grups i associacions culturals molt conscienciats amb la necessitat que no es perdi aquesta tècnica artesanal.
Segons la Conselleria de Cultura, es tracta d’una oportunitat única per aprofundir en la consciència social de la població sobre el manteniment dels béns creats en els darrers tres-cents anys, però amb una tradició de l’arquitectura pètria que és mil·lenària. Cal que sigui la mateixa societat la interessada en la transmissió de la tècnica a les generacions futures. Així mateix, l’adhesió garantirà que aquest Patrimoni Immaterial sigui valorat a l’Estat i també internacionalment.
Per continuar, també és necessària la màxima participació de la comunitat. Les Illes Balears hi han aconseguit prop de 200 adhesions entre ajuntaments, organismes públic, particulars i entitats directament relacionades amb la pedra en sec.
Finalment, ha de figurar en un inventari del patrimoni cultural immaterial. En aquest sentit, l’Arxipèlag ha triat la figura de màxima protecció: la declaració de Bé d’Interès Cultural pels respectius plens dels consells insulars.