MODEL DE PAÍS

Toc d’atenció dels ecologistes al Govern del canvi

Un manifest ciutadà reclama “coratge, mesures de veritat i un canvi de ritme en les polítiques de territori”

Lectura del manifest, a càrrec de Tonina Siquier, que es va realitzar el passat dissabte 17 de setembre a les escales de la Seu.
Jaume Vinyas
17/09/2016
3 min

PalmaLes crítiques al Govern per la gestió de les polítiques turístiques i de sostenibilitat han cristal·litzat en un manifest que es podria convertir en eina de pressió si aconsegueix el suport suficient. Un grup de ciutadans va presentar ahir el text Sense límits, no hi ha futur, en el qual exposen una sèrie d’arguments a favor d’una major protecció del territori i els recursos propis de les Balears. Entre els assistents, hi havia històrics activistes i membres d’organitzacions ecologistes i municipalistes. Tots ells varen deixar clar, però, que, ara per ara, la iniciativa és a títol individual.

Els impulsors del manifest afirmen sentir-se “indignats de sentir paraules buides mentre anam cap al col·lapse ecològic i social”. “Demanam planificació, no volem haver de córrer sempre a atendre emergències ambientals i situacions de sobreexplotació”, conclouen. En aquest sentit, alguns dels presents varen manifestar, a l’ARA Balears, sentir-se un pèl decebuts per la poca agilitat del Govern a l’hora d’implantar polítiques que garanteixin la sostenibilitat. “Van lents”, afirmava un. El manifest és més suau,

La iniciativa s’ha estat coent durant les dues darreres setmanes i sorgeix, segons expliquen, de desenes de persones d’arreu de l’Arxipèlag “que volen fer pública la seva preocupació per la situació ecològica i social”. En aquest sentit, celebren que “iniciatives diferents però coincidents s’hagin pogut trobar, fusionar-se i parir un text”, segons destaquen, “escrit amb moltes mans”. En el moment de la lectura del manifest, ja s’hi havien subscrit 160 persones. Qui s’hi vulgui adherir, ho pot fer a través de la pàgina web www.senselimitsnohihafutur.com. Ara per ara, no es preveu cap acció de mobilització, però els organitzadors de l’acte no ho descarten si aconsegueixen un nombre elevat de suports.

“No podem esperar més”

En el text, els sotasignants denuncien, entre d’altres coses, que “a les Illes Balears s’ha urbanitzat més d’una hectàrea de terra al dia al llarg de les darreres sis dècades”. “El procés”, afegeixen, “continua implacable, empès per una economia de demanda infinita que no preveu límits”. En aquest sentit, asseguren que “batem tots els rècords negatius: de massificació, de consum d’aigua i energia, de producció de residus, de cotxes de lloguer, d’emissions contaminants, etc.”, una situació, afirmen, que no es pot obviar més. “El 2016 patim la pressió humana més elevada de la història i es preveu que continuï creixent els anys vinents, emparada per una planificació urbanística que permet superar els 3,7 milions de places. Aquest horitzó és senzillament inassumible”, conclouen.

La lectura del manifest, a càrrec de Tonina Siquier, es va realitzar a les escales de la Seu, davant la mirada curiosa deturistes que hi passejaven.

Respecte de la gran afluència de turistes de les darreres temporades, lamenten que “els rècords no reverteixen actualment en una millora de les condicions de vida de la majoria de la gent”. Destaquen, per exemple, que “el preu dels habitatges, dels lloguers i certs productes bàsics puja i puja, mentre que els sous, la renda familiar i els drets laborals baixen”.

El manifest respon a l’argument que el turisme és la principal font d’ingressos de les Illes i lamenta que “la joventut no té futur aquí si no és per fer feina a l’hotel o a l’obra. El negoci es fa aquí, sí, però ens arruïna ecològicament i ens empobreix”, afegeixen.

És un model, en definitiva, sense planificació que “afavoreix la corrupció, la dependència exterior i una escassetat d’aigua mai vista”. En aquest sentit, reclamen una major atenció als problemes del sector primari i una major vigilància respecte d’activitats que afecten el patrimoni paisatgístic.

El text, finalment, exigeix “que es freni l’ocupació exagerada de territori i que es renunciï a construir infraestructures que alimenten el creixement basat en el petroli”. Quant a aquesta qüestió, es varen sentir crítiques a l’anunci del Consell de Mallorca que les obres de la nova autopista entre Campos i Llucmajor s’iniciaran a principis de l’any que ve.

El referent

Els impulsors consideren que el Govern hauria de tenir en compte la Inciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada pel GOB durant la legislatura passada i que va rebre el suport de més de 16.000 persones. Així, lamenten que el PSIB i MÉS hi donassin suport mentre estaven a l’oposició i que, ara, quan governen, se n’hagin desentès. A grans trets, la ILP instava a protegir el sòl rústic, evitar la mercantilització dels espais naturals, frenar nous grans projectes urbanístics, aturar grans projectes viaris, limitar l’ampliació dels ports i que la planificació hidrològica sigui més ajustada a la legislació europea.

Són una sèrie de mesures per evitar que s’estengui la sensació actual de desarrelament que reflecteix el manifest: “De cada dia som més estrangers a la nostra terra”.

Manifest "Sense futur, no hi ha límits"
stats