Tomàs Blanes: "No t'hauries de comprometre si no t'has desenamorat un poc"

PalmaEl psiquiatre Tomàs Blanes Jaume coordina el cicle 'Com tractar amb personalitats difícils?', una sèrie de conferències al CaixaFòrum de Palma. Aquest dimecres, Blanes, exprofessor de Psiquiatria de la Universitat de Londres i exprofessor associat de Psicologia de la Universitat de les Illes Balears, ha parlat de parelles que amarguen la vida i de com defensar-se'n. Fins i tot de com es pot triar bé en qüestió d'amor...

Quan es considera que una parella amarga la vida o és tòxica?

És impossible parlar de totes, perquè hi ha molta gent diferent tòxica, fet pel qual parl de quatre prototips. Per una banda, homes més obsessius i paranoics i, per l'altra, homes més narcisistes i psicopàtics. I de dones, la límit i histriònica i la dona ansiosa, dependent i obsessiva. Desgraciadament, o gràcies a Déu, moltes d'aquestes relacions acaben en divorci, perquè una persona és tòxica quan t'amarga la vida, quan es fa molt difícil viure amb ella. La majoria de la gent acabarà separada perquè es fa insuportable.

Deis que hi ha estratègies per triar bé una parella, però no resulta difícil aplicar seny en aquesta elecció?

Tu et pots enamorar, pots viure una història d'amor, però no t'hauries de comprometre si no t'has desenamorat un poc. El que ens fa humans és sobretot la part frontal del cap, el lòbul frontal, que és el que et fa veure la realitat, el que et dóna sentit crític de les coses i ens diferencia dels animals. Amb l'enamorament perds tota lògica, no pots veure la realitat. El més recomanable, per una relació de compromís, seria deixar que l'enamorament davallàs un poc i que el lòbul frontal es tornàs a activar. No és una bona idea establir una relació de compromís quan un està molt enamorat, perquè és molt fàcil equivocar-se.

I què es pot fer?

Es necessita un festeig llarg, festejar durant bastant de temps, que et doni temps a veure com és l'altra persona. Si estàs una altra vegada connectat frontalment, tu podràs identificar les coses dolentes de la teva parella, el que no t'agrada. I és molt important assumir que aquesta persona no canviarà, i que si canvia, aquestes coses dolentes que no t'agraden no milloraran, tot el contrari, segurament, amb el pas del temps, empitjoraran i les has de poder dur, no t'han d'afectar gaire.

Quines són les claus que et permeten identificar que aquella parella no convé o és tòxica?

Bé, són dues coses diferents. Una cosa és una parella tòxica, que és una parella que et fa patir; això és molt clar. Passes gust d'estar amb aquella parella o la major part dels temps pateixes? Si el 80-90% del temps estàs patint, estàs amb una persona tòxica. És diferent de triar bé. Tu pots triar malament, però la persona no ser tòxica, sinó simplement que no t'agrada. Una cosa molt important quan tens parella és que tu et sentis còmode, com quan estàs amb un amic o amb un familiar. Si tu amb la teva parella no et trobes còmode, difícilment anirà bé, encara que no sigui tòxica. Una altra cosa molt important és que t'has de sentir orgullós de la teva parella. En general, com més s'assemblen dues persones, més possibilitats d'èxit hi ha. No estam descobrint res. Hi ha un refrany mallorquí que diu "Si et vols casar bé, casa't al teu carrer". I té part de raó. Els estudis científics mostren que com més s'assemblen dues persones, començant per coses com raça, cultura, llengua, religió, educació, formació, valors... més possibilitats d'èxit hi ha.

Quina és la manera de desfer-se d'aquestes parelles?

N'hi ha dues coses. Pots estar amb una parella tòxica, però per la teva manera de ser potser ho pots dur millor. Si estàs amb un home obsessiu paranoic i ets una persona submisa, ho duràs millor que si ets una persona amb caràcter. No depèn només de com és la persona tòxica, sinó de com és la parella, perquè la relació sempre depèn de les dues persones. Però, en general, si realment estàs amb una persona que et fa patir, com que no hi ha tractaments bons per canviar el caràcter, a part que aquestes persones no estan motivades a fer teràpia, el millor és posar terra pel mig.

Dels quatre prototips abans esmentats, quin és el més habitual a la vostra consulta?

A la consulta no vénen, perquè ells no tenen consciència de tenir un problema. Els homes hi vénen molt poc, perquè ells creuen que el problema el tenen els altres. Les dones hi vénen un poquet més, però moltes vegades empeses pels altres, per les famílies. I també quan ja tenen una edat, perquè per poder fer una teràpia el primer que necessites és que aquella persona reconegui que té un problema.