Tomeu Martí: "Bauzá fa que a molta gent no li quedi més remei que donar-nos la raó"

Activista cultural i polític, escriptor i periodista, Tomeu Martí (Palma, 1969) deixa la coordinació de l'Obra Cultural Balear després de vuit anys al càrrec i gairebé 25 de col·laboració activa. Admet que vol "deixar de donar la cara, ja han estat a punt de xapar-me-la un parell de vegades". Ara es vol impulsar el Grup Blanquera com a fòrum de debat i ajudar a néixer la ràdio Ona Mediterrània.

Per què ho deixau ara?

La decisió estava presa i consensuada des de feia temps. Als socis els vaig anunciar a l'assemblea del març que aquest seria el meu darrer any. Vuit anys amb la màxima responsabilitat són molts i desgasten, també són suficients per haver deixat una empremta pròpia. A tot això, s'hi afegeix que ja en fa massa que don la cara públicament, a la primera línia.

El relleu està preparat? Hi haurà més canvis a l'Obra?

A principi de l'any que ve hi haurà eleccions a la junta directiva i se'n concretarà la reestructuració. Crec que el futur immediat implica tenir una junta més executiva, que faci més feina, ara que no podem tenir tanta gent dedicada professionalment. Esper que el president, Jaume Mateu, i el seu equip hi continuïn, que el relleu es faci a poc a poc. Hi donaré una mà, però sé, per experiència, que la gent que ha tingut responsabilitats pot fer nosa.

Partiu en un temps especial. La llengua i la cultura reben més atacs que mai, però hi ha defensa.

Vivim un moment apassionant, molt dual. Tot allò que defensa l'Obra Cultural està sent molt virulentament atacat, i d'una manera que fins ara desconeixíem, des d'institucions democràtiques. Bauzá s'infiltra dins les institucions pròpies per capgirar el seu sentit i atacar allò que representen. És molt dur, però a la vegada estic molt orgullós d'aquest poble, que ha demostrat ser un poble normal, que quan se sent agredit reacciona amb la màxima contundència possible, amb solidesa, de manera cívica i exemplar, amb dignitat.

El que veim ara és fruit de la llavor sembrada des de fa temps o només una reacció puntual?

És el resultat de les dues coses, però és evident que hi havia d'haver una llavor, d'ençà de generacions enrere. Més darrerament pens amb el paper d'iniciatives com el Correllengua o les diades, i de campanyes com el Cafè per la Llengua, Sus Mallorca o Mallorca m'agrada, que ens han permès arribar a gent a qui mai no havíem arribat com a moviment. Estic convençut que això no és flor d'un dia, hi ha un corrent de fons per a un canvi de majoria social a Balears favorable a la llengua, la cultura i els interessos d'aquí. No sé com acabarà, però és així, n'estic convençut.

Si és així, i les Illes pateixen el pitjor greuge econòmic dins l'Estat, com és que la reivindicació sobiranista no creix més?

El procés que ara tenim aquí és equiparable a allò que Jordi Pujol anomenava "fer país", mira si hem d'anar enrere. Això tarda anys a traslladar-se a la política, però és el principi del canvi, fruit de moltes coses: d'anys d'ensenyament públic lliure, democràtic i en català, de la influència de l'exemple de Catalunya, de la feina feta per entitats com l'Obra i, també, del fet que Bauzá faci una política tan extremista, que fa que molta gent que fins ara no ho veia o no ho volia veure no li quedi més remei que donar-nos la raó.

El PP balear diu que els Països Catalans són una "entelèquia".

En psicologia això es diu una "negació afirmadora". Si no existissin, no hi hauria cap necessitat de fer iniciatives per negar-ho. Els Països Catalans existeixen, ni que sigui tan sols com a projecte legítim d'una gent. I jo estic convençut que als illencs ens interessa, perquè és el marc més intel·ligent per realitzar-nos com a poble.

Però el concepte no aferra. Tampoc no és a l'agenda prioritària del procés que es viu al Principat.

El plural dels "països" ja indica que hi ha dinàmiques, ritmes i tarannàs diferents. Com he dit, crec que allò més intel·ligent és que acabem en una trobada amb els germans catalans i valencians, sempre només des de la llibertat i autorealització pròpia. De vegades surten arguments absurds, perquè a Badalona tampoc no hi ha una majoria social ara mateix, governa un individu semblant al d'aquí, i ningú no qüestiona que s'incorpori en el procés.

Sou activista cultural i polític des de jove. Què pensau dels moviments assemblearis que ara reviscolen?

Els veig amb molta il·lusió, són positius perquè aporten la frescor de qüestionar-ho tot. Però per molt crítics que siguem, els sindicats i els partits són els instruments de la ciutadania per canviar la societat des de les institucions. Segurament els necessitam més renovats, més dinàmics i més permeables a allò que passa al carrer, i per això és sa el qüestionament d'aquests moviments. De l'actual oposició esper més gestos contundents, més enllà dels bons discursos.