“Com en tota formació, ens cal aprendre a perdre”

PalmaLes imatges de la brega del partit d’Alaró van treure’ns la bena dels ulls davant un problema arrelat en la nostra cultura de l’esport. Ara, després del temporal mediàtic, és inevitable preguntar-se per les seves causes i també per una solució. Tòfol Villalonga és psicòleg esportiu i dirigeix des de fa més de deu anys un programa -inspirador- al Club Esportiu del Constancia per a la integració del respecte i el valor l’aprenentatge més enllà de l’èxit al terreny de joc.

Encara que no n’hagin trascendit les imatges, el camp del club, ubicat a Inca, també ha estat testimoni de conflictes i Villalonga ha hagut de posar pau incomptables vegades. Recorda que fa unes setmanes va expulsar quinze dies a dues mares que havien tingut una forta discussió a les grades. Tots els assistents al partit ho van entendre, comenta.

El 2006 va emprendre un projecte per treballar en profunditat les emocions de tots aquells que intervenen en un partit de futbol: nins, mares, pares, entrenadors i àrbitres. Quan va engegar el programa cobrava un sou per a això i estava pràcticament tot el dia al camp. “El Club Esportiu va decidir invertir molt en aquest tema i va donar bons resultats”, afirma. Villalonga, però, com en el futbol, també treballa en equip: desenvolupa el projecte braç a braç amb Raimundo de las Heras, també psicòleg esportiu. El que marca la diferència d’aquest club, per Villalonga, és que aquest disposa d’un servei que “es preocupa per les persones”, subratlla.

Programa

Des dels inicis es plantejaren com treballar amb els pares. Van organitzar xerrades i reunions per informar-los de quin era el seu paper en el terreny de joc, tant durant els entrenaments com els partits. També van confeccionar una normativa molt clara al club sobre què volien i què no volien al terreny de joc. Cal tenir en compte que el Club Esportiu del Constancia hi ha 24 equips i, per tant, 350 nins i 700 pares, aproximadament. La tasca no era senzilla.

El secret del programa va consistir en, sobretot, l’elaboració d’informes. Setmanalment demanava que es deixés constància del comportament dels nins a nivell d’atenció i de gestió emocional i conductual. L’objectiu era que l’entrenador cada setmana deixàs constància de bones conductes al camp, de manera que es veia obligat a prioritzar-les.

Com explica Villalonga, un psicòleg esportiu treballa tant l’aspecte físic -que els entrenaments no siguin excessius, per exemple-, com les emocions que es generen al voltant d’un partit i les relacions socials que s’estableixen en aquest: “es tracta de que es produeixi una millora no només física, sinó també mental i precisament per això cal assegurar que els pares i els entrenadors es relacionin de manera saludable a nivell psicològic amb els jugadors”.

Educar en valors

“Cal posar el focus d’atenció en el companyerisme; és a dir, en el respecte pels companys i també per l’adversari i per l’àrbitre”, afirma. “El problema és que aquí entren en joc molts hàbits insertats dins la nostra cultura i realitat”, diu Villalonga. Aleshores, què falla? En un camp de futbol, com en qualsevol altre àmbit, s’activen els patrons que hem après, explica: “jo mateix, quan de petit jugava a futbol veia el meu pare pegar bels i increpar l’entrenador, i això és inevitable adquirir-ho”, comenta. Però per a Villalonga, el que cal és prendre consciència d’aquest fet.

“Hi ha una manca de respecte naturalitzada dins la cultura del futbol”, afirma, i afegeix que quan un jugador o un pare es queixa a l’àrbitre “ho sol fer amb to de queixa; un to que du a la provocació i aquesta a insults, etcètera. Es tracta de tallar-ho abans que les queixes vagin a més”, afirma. Durant un partit es generen frustracions i emocions que cal aprendre a gestionar i “els entrenadors i els pares en són l’exemple”, puntualitza. Amb tot, no es tracta de manca de voluntat, sinó d’educació, “i com en tota formació, també cal aprendre a perdre”, indica.

Amb tot, cal tenir en compte que són precisament els pares qui paguen les quotes del Club Esportiu i, per tant, expulsar-los del camp o suspendre un partit pot semblar una solució inadequada. No obstant, “si una queixa d’un pare va més enllà, el partit s’ha d’aturar”, ja que, de no fer-ho es posa en risc la salut emocional dels jugadors, assevera. “Hem de ser implacables davant d’aquestes situacions”, hi afegeix.

Respecte i aprenentatge

“Hem d’entrenar als al·lots en el respecte i l’aprenentatge continu”, de manera que "cal dirigir l’atenció del jugador cap a la seva millora contínua i no tant cap al resultat, la competitivitat o la comparació amb els demés”, diu. Amb tot, expressions com “avui hem de guanyar sigui com sigui”, no són positives, diu, i afegeix que cal, en canvi, dirigir el focus d’atenció a les noves tècniques que poden enriquir l’experiència del joc o cap a qualsevol forma d’aprenentatge.

Per als equips juvenils, explica, “una de les coses de les quals ens hem preocupat és de no fer equips bons, sinó compensats, perquè creiem que el nin també ha d’aprendre a guanyar i perdre, interioritzar-ho i no entendre-ho com un fracàs”. Per a Villalonga, “abans d’implementar aquesta dinàmica potser els equips eren més bons, però els jugadors més infeliços i aquesta manera de pensar també l’hem de fer entendre als pares”, conclou.