MENORS INFRACTORS I VÍCTIMES: UNA FRONTERA DIFUSA

“Primer s’ha de tractar la faceta d’agressor i després, la de víctima”

Els directius de Son Fusteret diuen que aquest és el millor sistema de funcionament

“Primer s’ha de tractar la faceta d’agressor
 I després, la de víctima”
Marta Hierro
12/01/2018
2 min

Palma“Sents les al·lotes al pati? Estan contentes!”, diu orgullós Severino Álvarez, psicòleg i director del centre socioeducatiu Es Fusteret. “Estan pintant, però s’ho passen bé perquè ho han decidit elles”, afegeix. És una de les claus per convertir-se en un centre restauratiu, en el funcionament del qual les al·lotes prenguin decisions, es millori la comunicació i es canviï el “què has fet” per “què ha passat”.

Severino i María Arranz, subdirectora d’Es Fusteret, creuen que aquest sistema funciona, fins i tot, perquè les adolescents imiten entre elles conductes positives. “D’aquí a tres anys quedarem sense feina”, riu Maria.

Es Fusteret, amb capacitat per a 15 al·lotes, és un dels quatre centres en els quals els menors infractors compleixen mesures d’internament. Els altres són Es Pinaret, amb capacitat per a 56 menors, i Es Mussol, per a 15.

El delicte comès per l’adolescent és sempre l’efecte, no la causa. Gairebé tots han passat per una situació de victimització, però el treball que es fa no parteix dels menors com a víctimes, sinó com a agressors. Per María Arranz, “un menor pot haver estat víctima d’una situació econòmica precària, d’uns maltractaments paterns, però no podem donar-li ales perquè mantingui aquesta justificació i que el dia de demà continuï fent víctimes”. La victimització es tracta en una segona fase. “Si el menor comença a treballar el delicte i s’adona que no ha fet les coses bé, podem començar a tractar aquesta faceta, però abans ha de ser la d’agressor”, confirma Severino. “Hi ha menors víctimes que no són infractors, per això és perillós unir els dos conceptes”, puntualitza.

Al centre treballen l’empoderant de les al·lotes perquè, tot i haver estat víctimes en el seu moment, puguin veure que ja no ho són i que poden canviar les seves vides.

El factor criminogen més important en els menors és la família, seguida del grup d’iguals. En el cas de la família, hi influeix negativament la manca de límits, de disciplina i de coherència que, per excés o per defecte, fa disfuncionals els menors. Per abordar aquest aspecte, els centres treballen paral·lelament amb els menors i el seu entorn familiar.

Un adolescent és com un arbre, segons Severino Álvarez. “Si el plantes en una terra bona i arrela, és difícil que el vent el dugui cap a una banda o una altra. Aquests valors són la família. Si tens valors forts, és difícil que un al·lot pugui arribar fins aquí”, Continua. Si les arrels no són fortes, se cerca la comprensió en el grup d’iguals, on es poden donar conductes disruptives que puguin convertir un jove en infractor.

Altres causes que hi ha darrere els menors que han comès delictes són haver crescut en un sistema familiar negligent, l’estigmatització a l’escola com ‘el revoltós’ o les males decisions que prenen i que no tenen conseqüències immediates, fins que els agafen en una infracció. La societat hi influeix, segons els educadors, a través de missatges molt sexualitzats, violència, estigmatització dels menors i manca de valors.

Encara que no hi ha dades ni es fa seguiment dels menors infractors quan compleixen la majoria d’edat, els responsables d’Es Fusteret asseguren que més de la meitat es reinsereixen en la societat.

stats