La transfiguració del mapa bancari a l’Estat

PalmaEl mapa bancari de l’Estat ha sofert, fins ara, incomptables canvis. Desconeixem el futur, però sabem d’on venim. Les crisis econòmiques sovint han impulsat fusions bancàries que s’han saldat amb la reducció dràstica de les caixes d’estalvi, els principis en els quals es fonamentaven aquestes i la pèrdua notable de llocs de feina.

El juliol del 2011 vam veure néixer CaixaBank, un banc cotitzat participat majoritàriament per la Caixa, la qual ja havia absorbit Caixa Girona. Un any abans, la caixa d’estalvis andalusa Cajasol, que acabava d’absorbir Caja Guadalajara, va fusionar-se amb Caja Canarias, Caja Navarra i Caja de Burgos per crear la Banca Cívica. Aquesta va ser absorbida el 2012 per CaixaBank, que també integrà, més endavant, Caja Valencia.

Bankia, per la seva banda, que aviat aglutinarà el Banc Mare Nostrum (BMN), ja va absorbir anys enrere la més antiga de les caixes d’estalvis espanyoles, Caja Madrid, fundada el 1702. També integrà altres velles caixes d’estalvis d’arreu de l’Estat: la valenciana Bancaja, la catalana Caixa Laietana i també Caja Segovia, Caja Rioja, Caja de Ávila i La Caja de Canarias.

D’altra banda, el Banc Sabadell adquirí el 2010 el Banco Guipuzcoano, el 2012 va obtenir el Banc CAM i un any més tard va absorbir la Caixa Penedès. Kutxabank va engolir quatre caixes d’estalvis basques, igual que el BMN. El BBVA, tot i tenir la seu a Bilbao, va aglutinar les velles caixes d’estalvis de Sabadell, Manlleu, Tarragona, Terrassa, Manresa i Caixa Catalunya.

Unicaja, Banesco, Liberbank, Ibercaja, Santander i Popular també constitueixen exemples d’institucions financeres que han nascut de la vertiginosa reestructuració bancària que han marcat els anys posteriors a la crisi econòmica iniciada el 2008.

De moment, la caixa d’estalvis Ontinyent, Caixa Pollença i Bankinter són de les poques entitats financeres que no han estat desmembrades i integrades en d’altres. N’és un altre exemple la Banca March, que va ser fundada l’any 1926 per Joan March Ordinas, el polèmic contrabandista, polític i conegut a l’illa de Mallorca com el ‘banquer de Franco’.