Treballador de la presó: “Som els psicòlegs del centre”

PalmaTomeu (nom fictici) és funcionari de la presó de Palma des de fa més de dotze anys. Fa una setmana va assistir a una concentració convocada per tots els sindicats del centre. Es queixaven, entre d’altres problemàtiques, de la falta de personal, mitjans i formació, de la privatització encoberta, de la manca de convocatòria de noves places, de l’absència d’interès en el veritable funcionament de la institució i de la falsa imatge del “tot va bé” que asseguraven que vol “vendre” l’Administració a la societat. Demà, dilluns, els sindicats del centre tornen a manifestar-se i a exigir la dimissió de la direcció, a qui acusen de gestionar de manera pèssima la situació que amaguen els murs de la presó.

En quines condicions feis feina?

Jo tot sol he arribat a tenir a càrrec fins a 130 o 140 presos. La meva missió és vetlar per la seva vida i per a això necessit conèixer-los bé. Cal tenir en compte que sol ser gent molt conflictiva. A més, som responsables de les tasques administratives, de dur-los a la infermeria o al poliesportiu, de tramitar-los les instàncies i de contestar les seves preguntes. La sobrecàrrega de feina és enorme. I quan es mou droga pel mòdul, les coses encara es compliquen més. Hi falta personal.

Què fa la direcció per millorar les vostres condicions?

La direcció de la presó no ha sabut gestionar els problemes que patim nosaltres i els interns, als quals desconeix del tot. Només ha vingut a fiscalitzar-nos. A més, quan la direcció o els representants de la delegació del govern central visiten el centre, només passegen pel ‘mòdul de respecte’ o el ‘mòdul terapèutic’, on es respira un ambient relativament agradable, en comparació amb altres mòduls més conflictius i que reflecteixen la realitat. És clar, són horribles. Les autoritats només visiten els mòduls bonics, les parets dels quals estan pintades, on hi ha flors i gairebé funcionen de manera autogestionada. Però no representen la presó.

Com és fer-hi feina?

És una feina psicològicament duríssima. Nosaltres som els psicòlegs de la presó, això no m’ho pot discutir ningú. A la psicòloga oficial li expliquen una pel·lícula, però nosaltres parlam amb ells durant hores.

Rebeu la preparació correcta per fer aquesta feina?

No, de cap manera. Quan vaig acabar l’oposició, vaig fer un curs d’un mes i mig en què de manera absolutament compacta et proporcionen alguns pocs coneixements sobre primers auxilis o com reaccionar davant una situació traumàtica com les que vivim aquí dins.

Què fan els presos en el seu dia a dia?

Jugar al parxís, per exemple. Alguns també es droguen, fan negocis, es barallen… Nosaltres vigilam i actuam davant qualsevol conducta que contradigui el reglament. Els càstigs poden comportar una amonestació o bé una privació de les passejades, que implica que no poden sortir al pati durant el temps d’esbarjo. Aquestes s’apliquen arran de les infraccions lleus. Però també poden comportar el trasllat del pres al mòdul d’aïllament, si les infraccions són greus.

Aquestes sancions són efectives?

La privació de passejades no funciona de cap manera. Les sancions són regulades per una llei del 1972. Ha quedat desfasada. Cal inventar una altra cosa.

I les del mòdul d’aïllament, creis que funcionen?

Aquesta és la sanció més dura. Els reclusos en règim d’aïllament disposen només de dues hores de pati i es troben separats de tothom. Els presos han de viure vint hores diàries en sis metres quadrats; acaben embogint. Quan al mòdul hi ha una vintena de presos, els treballadors hi poden fer feina. Quan hi ha més reclusos, és impossible, perquè només són cinc funcionaris que s’han de fer càrrec de gent altament conflictiva. Hi ha 35 cel·les operatives i una cel·la de subjecció mecànica.

Es treballa per a la reinserció, dins la presó?

Els cursos són, en general, força inútils. Allò que funciona millor són els cursos laborals per a forners, cuiners, etcètera. Després, a més, reben un diploma oficial en què no figura enlloc que l’han aconseguit dins la presó. Cal parlar d’individualitats i no de generalitats, però sovint no es treballa en la direcció correcta. La presó és el dipòsit de la gent que no es vol ni al carrer.