Trobat un fòssil de fa 260 milions d’anys a la serra de Tramuntana
Investigadors catalans i alemanys han col·laborat en l’estudi de la resta paleontològica, que quedarà en dipòsit definitiu al Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller
PalmaCientífics catalans i alemanys han certificat que el fòssil que una turista alemanya va trobar a la platja del Canonge, a la costa oest de Mallorca, el 2002 es tracta d'un fragment del crani d'un rèptil arcaic que va viure fa 260 milions d'anys a la serra de Tramuntana.
La troballa i les característiques d'aquest fòssil pertanyent als captorhínids, que van existir fa uns 300 milions d'anys i fins a finals del Permià (fa uns 250 milions d'anys), han estat publicades aquesta setmana en la 'Journal of Vertebrate Paleontology', considerada la revista científica de referència en paleontologia de vertebrats.
El fòssil va ser trobat el 2002 per Lieselotte Hannen, una turista alemanya que, des que es va jubilar, resideix a Mallorca, durant un dels seus passejos habituals per cala Gata, una platja del port del Canonge. A Hannen li va cridar l'atenció una pedra estranya i en observar-la detalladament va descobrir diverses fileres de dents en la superfície, per la qual cosa va decidir portar-la a casa.
Cinc anys després la família Hannen va lliurar l'espècimen a l'Institut Steinmann de Geologia, Mineralogia i Paleontologia de Bonn (Alemanya), on Martin Sander, un paleontòleg de vertebrats de la Universitat de Bonn, el va identificar com una resta d'un captorhínid. Posteriorment, va contactar amb diversos especialistes en aquest grup per aprofundir en el seu estudi, entre ells Àngel Galobart i Josep Fortuny, investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), i Torsten Liebrecht i Johannes Müller, del Museu d'Història Natural de Berlín.
Primera evidència al sud d'Europa
Els captorhínids són un grup de rèptils ben representat a Nord-amèrica, Àfrica i Àsia. A Europa se'ls coneix sobretot per les restes trobades a Rússia, mentre que a la resta del continent la seva presència és escassa.
Segons l'estudi, el maxil·lar trobat a Mallorca representa la primera evidència directa d'aquests animals al sud d'Europa i correspon a una espècie del grup dels moradisaurins, una família de capthorhínids de talla gran. Aquests animals es caracteritzaven per la presència de diverses fileres de dents en la mandíbula i el maxil·lar a la zona de la galta. Es creu que la funció d'aquestes bateries de dents era triturar aliments durs. Eren principalment herbívors, encara que també es podien alimentar d'insectes.
El crani d'aquests rèptils podia mesurar fins a mig metre de longitud i el seu cos podia arribar als dos metres.
El nom del grup procedeix del gènere Moradisaurus, que es va identificar per primera vegada a la regió de la Formació de Moradi, al Níger. Arreu del món es coneixien fòssils de moradisaurins a Níger, el Marroc, Nord-amèrica, l'Índia, Alemanya i la Xina. I ara també a Mallorca.
Els experts han indicat que aquest espècimen de Mallorca va viure just abans de la gran extinció de finals del Permià que va extingir el 90% de les formes de vida del medi marí i va tenir un efecte devastador pel que fa a les faunes de vertebrats terrestres.
Encara que popularment és molt més coneguda l'extinció de finals del Mesozoic que va posar fi a l'era dels dinosaures, la de finals del Permià va ser molt més mortífera i sovint és coneguda com "la mare de les extincions massives". Ni els moradisaurins ni cap altre captorhínid -força abundants durant el Permià- van sobreviure a l'extinció en massa.
En aquesta època Mallorca no era una illa. Totes les Balears estaven emergides i en contacte amb la península Ibèrica actual, que no era una península sinó que estava envoltada per Europa, Àfrica i Nord-amèrica formant part d'una enorme massa de terra coneguda pel nom de Pangea. El clima era càlid i amb uns cicles de tipus monsònic.
El fòssil trobat en el port del Calonge és actualment a Berlín, però en les properes setmanes es preveu traslladar-lo al Museu de Ciències Naturals de Sóller, en el qual quedarà en dipòsit definitiu ara que ja ha finalitzat el seu estudi.
En la investigació han participat científics de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), del Museum für Naturkunde de Berlín i del Steinmann-Institut für Geologie, Mineralogie und Paläontologie de Bonn.