El TSJIB planteja la inconstitucionalitat del decret Bauzá de retallades del sector públic

PalmaLa Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) considera que el decret del Govern de José Ramón Bauzá que imposà retallades en el sector públic (el Decret llei 5/2012) emparant-se en la situació econòmica pot ser inconstitucional i, per això, ha elevat una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional.

El TSJIB s’ha plantejat els dubtes en haver de resoldre el recurs que havia presentat un advocat de la Comunitat Autònoma que va veure com es deixava sense efecte la pròrroga de la seva activitat -que ell havia instat- més enllà dels 65 anys, en aplicació del decret de 2012, que limita a uns supòsits determinats les possibilitats dels funcionaris de continuar fent feina fets els 65 anys.

En la seva resolució, el TSJIB recorda a l’Executiu que el decret llei és un instrument “de caràcter extraordinari” i que per això “l’ús del decret llei per part del Govern s’ha d’entendre sempre de manera restrictiva i, en aquest sentit, el seu ús ha de respectar els límits formals i materials que es contenen en l’article 86 de la Constitució”. Aquest article de la Constitució, que determina les condicions en què es pot regular per decret llei, és el que el TSJIB pensa que el Govern de Bauzá pot haver incomplert (en l’article 9.3 del decret referit a les jubilacions).

Els magistrats vénen a dir que el decret llei es pot emprar per regular una situació d’extraordinària i urgent necessitat, que justifiqui no seguir el tràmit parlamentari ordinari, però això no vol dir que “el marge d’apreciació política sigui il·limitat jurídicament”. Recorda la sala que amb un decret llei se substitueix la funció del Parlament i que per això ha d’estar justificada perfectament la seva utilització.

Cal recordar que el Govern Bauzá, en un dels temes més polèmics de la legislatura (el Tractament Integrat de Llengües, el TIL), va dictar un decret llei per poder-lo aplicar el mateix dia que el TSJIB havia ordenat la suspensió cautelar de l’aplicació del TIL. I tampoc s’ha d’oblidar que el plantejament de la qüestió d’inconstitucionalitat es coneix la mateixa setmana que, en la sentència que bloqueja la urbanització del Guix, la sala adverteix de la possible inconstitucionalitat de la llei Company (que legalitza urbanitzacions no dotades dels serveis bàsics) i que no descarta haver d’elevar una qüestió al TC.

En el cas concret del decret de retallades en el sector públic, el TSJIB ressalta que no pot servir una exposició de motius genèrica. És a dir, no es pot fer una al·lusió general a una situació d’urgència, sinó que és imprescindible que existeixi una connexió entre la situació d’urgència definida i cada una de les mesures concretes que s’adopti en el decret llei. En aquest cas s’havia de motivar quina situació d’emergència es resol amb les mesures que afecten la limitació de la pròrroga de l’activitat laboral d’un funcionari i per què és urgent que la pròrroga d’activitat que ja tenia un funcionari no pugui mantenir-se més enllà d’un any per l’entrada en vigor del controvertit decret, quan havia estat aprovada sense aquesta limitació.

La sala adverteix que ni en l’exposició de motius ni en l’expedient d’elaboració del decret es motiva una situació de gravetat ni la imprevisibilitat que justifiquin que s’impedixi la pròrroga de permanència en actiu. L’advocat que ha duit el Govern als tribunals subratllava que la pròrroga d’activitat s’havia d’entendre fins als 70 anys i que just el funcionari és qui la pot escurçar.