Tsunami verd contra la imposició del trilingüisme

Palma.Més de 90.000 persones a Mallorca, segons l'organització, i més de 73.000 segons la Policia. 10.000 a Menorca, 8.000 a Eivissa, i 500 a Formentera. Una gernació humana sortí ahir al carrer per cridar contra el projecte lingüístic del Govern balear, que sota l'excusa d'incrementar l'anglès, arracona el català a les aules, i que des de fa dues setmanes ha provocat una vaga indefinida dels docents que ha aconseguit implicar-hi les famílies, col·lapsant els centres educatius públics i rebaixant l'activitat als concertats.

La manifestació reivindicativa més gran de les que s'han fet mai a les Illes. Ciutadans vestits de verd, amb els milers de camisetes que s'han venut al llarg d'aquestes setmanes de mobilització dels docents, es concentraren des del migdia als voltants de la plaça d'Espanya de Palma. Entorn de les 16 hores, arribaren els 180 autocars dels pobles de l'Illa, plens de famílies entusiasmades amb el fet de participar en una fita història. L'activista cultural Antoni Torrens, arribat de sa Pobla, afirmava que "és emocionant. Mai no havia vist una manifestació com aquesta. Ja era hora que el poble sortís al carrer, perquè aquest govern està clar que va contra les nostres arrels", afirmà enmig de l'enrenou dels manifestants que començaven a cridar "Bauzá, dimissió".

Els sindicalistes i els membres de l'Assemblea de Docents, que des de fa mesos han preparat aquesta fortíssima contestació social al Govern, portaven orgullosos la pancarta amb el lema "Contra la imposició: denfensem l'educació". Tots ells rebien informació minut a minut sobre la mobilització. "Encara hi ha gent a la sortida, i fa més d'una hora que hem començat a caminar", afirmaven.

Es veia venir

L'ambient havia anat in crescendo durant els darrers dies. L'expresident del Govern del PP Cristòfol Soler havia declarat ahir mateix a l'ARA Balears que l'obsessió del president José Ramón Bauzá contra el català havia unit els ciutadans de tota casta, i va tenir raó. A diferència d'altres mobilitzacions massives, la d'ahir va ser més transversal que mai. Ciutadans de tota edat i ideologia, de procedències diverses, sortiren al carrer per formar part d'aquesta històrica crida a favor de l'educació de qualitat.

Pares i mares, expolítics, fins i tots alguns del PP com Josep Corcoll, arquitectes com Pere Nicolau, escriptors com Miquel Segura i músics com Joan Roca, d'Antònia Font, qui deia que "ja era hora que la gent sortís al carrer. Això és increïble, m'omple d'orgull id'energia", formaven part de la marxa.

Els organitzadors ja eren a l'escenari, pendents del mòbil, on arribaven missatges de participació. "Això és impressionant. El poble ha dit basta, i crec que és un missatge contundent", deia Gabriel Caldentey, del sindicat majoritari en el sector, STEI-i. També Toni Baos i Glòria Escudero, de Comissions Obreres, es miraven amb un somriure la gentada i no podien evitar parlar d'un dia "inoblidable, i n'hem estat part", apuntava Baos.

Quan feia dues hores que els manifestants havien arribat al passeig del Born, encara hi havia gent a la sortida. "Som més de 90.000", cridava per megafonia Tonina Siquier, una veterana de les mobilitzacions ciutadanes. No debades, va participar en l'organització de les grans manifestacions contra la política territorial de Jaume Matas.

Fins a 10 vegades s'hagué de llegir el manifest. Els encarregats eren dues alumnes de Secundària i Pere Grimalt, un pare de família de Manacor, que llegia amb força paraula per paraula un escrit que resumia el sentiment de milers i milers de balears: "Som aquí per defensar una educació de qualitat i amb coherència pedagògica. Però també per defensar els nostres drets socials i individuals. Perquè no només està en perill l'educació. La llista és llarga, llarguíssima...".

"Des de la Conselleria d'Educació s'han obert expedients disciplinaris a tres directors, per unes instruccions suspeses pel Tribunal Superior de Justícia", digué fort i clar aquest pare, confirmant que les formes autoritàries de Bauzá han acabat de moure milers de consciències, que continuen sense entendre per què el Govern no atura l'aplicació del TIL i cerca una fórmula de consens per millorar l'educació.

Iñaki Aicart i Guillem Barceló, de l'Assemblea de Docents, s'abraçaven amb altres professors i persones que s'acostaven per felicitar-los. Són, segurament, la cara del coratge. Quan encara no estava clar per part dels sindicats com es faria front a l'envestida de Bauzá contra la immersió lingüística, aquests dos docents decidiren empènyer fort i mobilitzar tot un sector. Ahir celebraven l'èxit amb la modèstia que els caracteritza. Darrere l'escenari. Avui, toca negociar.