El turisme a les Illes: de l’eufòria a la irritació

PalmaSi qualque vegada t’has indignat amb un turista al volant per les carreteres illenques; si notes que ha arribat un creuer per les topades als carrers de Palma; si et passeges esquivant fotografies i visitants; si arribes a la platja i no saps on col·locar la tovallola; si et molesten els megàfons dels guies; si et demanes com es poden estirar els limitats recursos naturals; si a vegades et sents culpable per pensar què hi fan tants turistes en aquesta illa...que no s’escampi el pànic: és normal. O això diuen els experts. Formes part d’aquell grup de ciutadans, cada pic major, que ha perdut l’estimació al turisme. Aquells que van començar concebent-lo amb eufòria i que, després de passar per un tram d’apatia, ara arriba a irritar i a molestar.

La teoria del model de Doxey sobre l’impacte del turisme en les societats de destinació turística, de l’any 1975, cobra força avui en dia a les Balears. Aquest model explica que quan s’implanta un model turístic en una zona determinada, els turistes són benvinguts, com també ho són els inversors. És la fase d’eufòria, quan encara hi ha poca planificació sobre el turisme. Aquesta fase, a més, ens fa anhelar tot tipus de turistes, ja que duen doblers i, tal com diu la teoria, “vénen d’un món més desenvolupat”.

A poc a poc, així com ens anam acostumant que el flux de visitants sigui major, passam per la fase de l’apatia. Notam que els contactes entre els residents i els estrangers són purament comercials i d’aprofitar al màxim cada una de les visites. En aquest punt, la planificació és d’atreure encara més turistes amb estratègies de màrqueting.

La tercera fase, en la qual ens trobam molts ciutadans balears, és la de la irritació, que és quan veim que ens saturam i començam a tenir recel de la indústria turística. Aquí, com passa en l’actualitat, els gestors polítics o empresarials cerquen solucions a l’augment de turistes.

Les pintades i la turismefòbia

Les pintades que han sorgit els darrers dies a la capital balear en contra del turisme estarien dins aquesta fase d’irritació. En la darrera, l’antagonisme o la turismefòbia apareix quan la irritació s’expressa obertament i els visitants són vists com la causa de tots els problemes.

El catedràtic de la UIB de Geografia Humana, Pere Salvà, recorda que les pintades no són cosa d’enguany, atès que a principis del 2000 una caseta de Menorca ja va ser víctima d’un acte vandàlic que animava a “salvar Menorca” i demanava “estop i prou turisme”. I a Llevant de Mallorca, hi va haver pintades fa deu anys, també reivindicant que s’acabàs la destrucció del paisatge per ampliar infraestructures que anaven destinades al turisme.

Les de Palma, les que envien els turistes “a casa”, entre altres frases que no els donen la benvinguda, són pintades, per Salvà, “que a part de no tenir gaire consideració patrimonial, fan de cap de turc el turista, malgrat que no en té culpa”.

Parlant de culpes o de resposabilitats, segons els experts, les tenen les administracions, “incapaces de prendre decisions valentes sobre els diagnòstics, que estan fets des dels anys 80”.

Dispersant turistes

Centrant el cas de la irritació en Palma, l’Ajuntament, veient que s’acosta la temporada turística, que de cada cop arriben més creuers amb milers de visitants que col·lapsen els carrers del voltant de Cort i de la Seu, i el descontentament d’alguns veïns i restauradors, ha pres mesures per dissuadir-los per altres zones de la ciutat. La idea és que el turista, en baixar del creuer, pugui fer altres parades i entrar-hi per altres punts i no només pel moll Vell. Així, la idea és que la línia 1 de l’EMT s’aturi al passeig de Mallorca i Jaume III, i que s’habiliti l’antiga estació de busos d’Eusebi Estada perquè les llançadores facin entrar el turista per “l’entrada natural de la ciutat”, la plaça d’Espanya.

A més, es potenciaran rutes alternatives com les visites als jardins de Marivent i a la Fundació Pilar i Joan Miró, i tota una senyalística per orientar millor el turista que va a peu o amb cotxe.

El catedràtic Salvà critica que Cort es dediqui a promocionar ‘Palma 365 dies’ per dinamitzar el turisme urbà però després, els caps de setmana, no hi hagi restaurants ni museus oberts, i això propicia que vagin on sempre. “Per fer una bona planificació, primer hem de posar fi a les contradiccions”, afirma.

Tornant a la massificació que pateixen les quatre illes, sobretot a l’estiu, Salvà aposta per obrir un inventari de recursos i rutes, a més de disposar d’un pla estratègic i dedicar-hi temps i doblers.

D’altra banda, per fer desaparèixer la irritació, s’ha d’afrontar que hi ha una part de ciutadans que en pateix perquè la seva qualitat de vida ha disminuït per les aglomeracions, renous, contaminació, residus... Salvà plantejaria compensacions per a aquests ciutadans (fiscals, per adequar els habitatges per no sentir el renou, incrementar el control policial per evitar desordres...). Tot sigui per no entrar de ple en la quarta i darrera fase del model de Doxey, en què els ciutadans mostren descontentament per l’arribada dels visitants i la planificació de l’administració brilla per la seva absència.

Els veïns se senten incompresos pels polítics

Els veïns de la zona de la Seu, una de les més concorregudes gràcies a l’arribada dels creueristes, expliquen a aquest diari que “tenen la sensació de viure dins un parc temàtic com a espectadors sense voler-ho”. El problema de la massificació, explica Fàtima, s’ha agreujat els darrers anys, en què el barri s’ha transformat en un souvenir per als turistes i ja no és un barri on els veïns es trobin a gust. Aquests veïns, que estarien en fase d’irritació segons el model Doxey, asseguren que els mesos de temporada alta “és molt difícil circular en cotxe, passejar i fins i tot dormir”. Conten que se senten incompresos pels polítics i que Cort “no és conscient d’aquest problema”. Proposen mesures més radicals com, “en lloc de descongestionar el centre, que es redueixi la quantitat de turistes que hi arriben i controlar l’arribada de creuers, per posar límits a aquesta massificació”.

El president de l’Associació de Veïns de la Seu, Luis Clar, afegeix que també hi ha veïns que veuen el turisme com “una molèstia necessària”. Tot i així, demanen que s’acabi l’acumulació de turistes al voltant de la Seu.