El 80% del vaixells que fondegen a Eivissa i Formentera ho fan sobre posidònia
El turisme nàutic està matant l'espècie marina més longeva de la biosfera, l'extensió de la qual recula cada any entre tres i cinc hectàrees
La millor infraestructura per protegir la costa de la Mediterrània davant el canvi climàtic es "construeix" de manera natural sota les seves aigües des de fa milers d'anys i no requereix inversió, sinó un esforç decidit de conservació que salvi la posidònia oceànica de les pressions del creixent turisme nàutic.
Les praderies d'aquesta planta marina denominada posidònia oceànica són l'ecosistema marí més important de la Mediterrània, una espècie de bosc submergit, endèmic d'aquest mar, que realitza importants funcions: crea un tapís sobre el fons que fixa la sorra del sòl, absorbeix CO2 i acull una gran quantitat d'espècies, moltes de les quals són d'interès pesquer.
Segons els científics, aquest hàbitat submergit refugia, alimenta i alberga la reproducció de més de 400 espècies de plantes i 1.000 d'animals.
"Les prades treballen per protegir les platges dels temporals perquè fixen la sorra en el fons i mitiguen l'onatge, al mateix temps que les muntanyes de fulles seques que s'acumulen en la riba protegeixen les platges de la força de les ones i contribueixen a l'aportació de matèria orgànica i nutrients als ecosistemes terrestres adjacents, com les dunes", explica Guillem Roca, investigador de canvi global a l'Imeda-CSIC.
El creixement d'aquesta planta marina és clonal (s'estén horitzontalment a partir d'una planta mare) i molt lent (amb prou feines un centímetre a l'any), la qual cosa dona lloc al fet que la restauració sigui molt poc viable i al fet que tot el pes de la seva conservació recaigui a evitar la degradació de les prades existents, sosté Roca.
En un context en el qual el Govern acaba d'autoritzar 27,6 milions per reparar els darrers danys dels temporals en el litoral mediterrani, sembla que surt a compte protegir la posidònia, explica Xisco Sobrado, biòleg del Grup d'Estudis de la Naturalesa del Grup d'Ornitologia Balear (GEN-GOB).
L'illa de Formentera alberga l'escull d'aquesta planta més antic conegut, amb un clon de 100.000 anys (segons un estudi publicat a Plos One) que ha portat a considerar aquesta espècie com "la més longeva de la biosfera".
Encara que els esculls de posidònia existents entre Formentera i Eivissa són Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, el GEN-GOB, que fa un exhaustiu seguiment de les praderies, ha documentat una reculada anual de l'extensió d'aquests espais d'entre tres i cinc hectàrees.
Els boscos submarins d'aquestes dues illes es degraden pels mateixos motius que els de la resta de la Mediterrània: per la construcció d'infraestructures (la posidònia està molt a prop de la costa) o pel mal sanejament de les aigües i el seu abocament, que enterboleix el mar i bloqueja l'arribada de llum al fons en perjudici d'aquesta planta.
A les amenaces sobre la posidònia, considerada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) en estat d'"alta preocupació", a les Pitiüses se sumen les 60.000 embarcacions d'esbarjo que cada estiu amarren sobre les fràgils praderies de les Illes Balears.
Els tècnics del GEN-GOB han documentat les zones de fondeig de vuit cales d'Eivissa i Formentera durant els estius del 2014 i 2016, usant fotografies panoràmiques, geoposicionament d'embarcacions mitjançant GPS i mostrejos submarins.
Les dades obtingudes indiquen que, de mitjana, gairebé el 80% de les embarcacions que van fondejar en aquestes cales l'estiu passat ho van fer sobre praderies de posidònia, abocant-hi les àncores i arrasant-ne així certes parts.
Com més gran és el vaixell major la seva ancora i el seu impacte, insisteix Sobrado, qui subratlla que l'afluència de vaixells a les Pitiüses "va significativament a més" cada any.
En els dos anys existents entre un seguiment i un altre, els ecologistes han advertit la degradació i la reculada de les praderies, amb notables calbes.
"Reconèixer el problema i regular i vigilar el fondeig incontrolat han de ser part de l'agenda política", reclama Jorge Sáez, portaveu de la Societat per al Desenvolupament de les Comunitats Costaneres, que exigeix un estudi que determini amb criteris ecològics la capacitat d'alberg de cada zona de fondeig.
Sáez i Sobrado proposen que els vaixells d'esbarjo tan sols puguin enfonsar les àncores a zones d'arena i que en aquelles cales en les quals no n'hi hagi s'instal·lin boies per amarrar els vaixells, que mantenen la cadena en vertical en lloc de fer girs pel fons, com els que ja existeixen al Parc Nacional de Cabrera.
Sol·liciten també la retirada d'embarcacions enfonsades i estructures de fondeig abandonades a les praderies i recorden que entre Eivissa i Formentera hi ha vuit espais de la Xarxa Natura que han de tenir plans de gestió el 2019, que incloguin la regulació del fondeig sobre "la joia dels ecosistemes costaners mediterranis: la posidònia".
Les Balears, pioneres en la protecció de la posidònia
Els ciutadans de les Illes Balears poden opinar sobre el projecte de decret per a la protecció de la posidònia fins al 22 de març.
L’objectiu de la norma és establir un marc jurídic que garanteixi el manteniment de l’estat favorable de conservació de l’espècie posidònia oceànica i les comunitats biològiques de què forma part, a l’àmbit de les Illes Balears, mitjançant la regulació de tots els usos i les activitats que puguin afectar l’espècie o l’hàbitat.
El desplegament d’aquest decret representarà un avenç i un precedent en la conservació de la posidònia, ja que en l’actualitat no hi ha cap altra comunitat autònoma de la Mediterrània espanyola que hagi elaborat aquesta normativa. Les característiques dels alguers de les Illes Balears, amb un 50% de l’extensió de la posidònia de l'estat espanyol, justifiquen la decisió d’avançar-se i ser pioners en aquest camp.