El turisme sostenible i el retorn de l’ecotaxa

PalmaL’aprovació d’una nova ecotaxa va ser una de les mesures més sonades dels Acords pel Canvi que van donar el Govern a Francina Armengol. El fantasma de l’impost aprovat per l’Executiu Antich en el primer Pacte de Progrés (i la seva breu estada pels establiments turístics de l’illa, ja que el PP va anunciar que la derogaria tan bon punt va guanyar les eleccions del 2003) va estar present durant les primeres negociacions entre MÉS, el PSIB i Podem.

2016: Un any de canvi i convulsió

El repte, aquesta vegada, era major: posar damunt la taula com s’hauria de cobrar l’impost turístic a aquelles persones que no s’allotjassin en un hotel, hostal o pensió, però tenint en compte que aproximadament el 50% de les places de lloguer turístic són irregulars i que, per tant, era necessària també una norma que fes aflorar tota l’oferta il·legal.

Amb una majoria social a favor de l’ecotaxa però amb aquesta mateixa majoria exigint la regulació urgent del lloguer turístic, el Govern va fer més via amb una cosa que amb l’altra: han passat nou mesos entre l’aprovació de l’ecotaxa i la presentació del segon esborrany de modificació de la Llei del turisme (que, en cas de ser el bo, és possible que no s’aprovi abans que comenci la temporada alta).

Si bé 14 anys després del primer impost la societat en general i els turistes van rebre millor la segona ecotaxa, el sector hoteler s’hi va oposar taxativament d’ençà que va anunciar-se. De fet, va intentar participar activament en la tramitació de la llei “assessorant” els diputats, una proposta fortament criticada pels partits que la negociaven perquà la consideraven una mesura de pressió.

Uns mesos més tard, i amb l’ecotaxa ja en marxa, la Federació Hotelera de Mallorca va presentar un recurs contra la llei que encara no s’ha resolt i del qual tampoc se saben, de moment, els detalls.

Les negociacions per aprovar l’impost van ser intenses i van provocar tensions entre els partits del Pacte en diversos punts, com els àmbits a què es podrien destinar els doblers recaptats, la distribució entre les illes que es faria d’aquests recursos, si l’havien de cobrar els establiments turístics o el port i l’aeroport, quins d’ells la cobrarien, quina seria la quantitat fixada, si els creuers també s’hi inclouen, si els residents de les Balears també l’han de pagar...

Finalment, es pactà una variació d’entre cinquanta cèntims i dos euros, que canvia en funció de la categoria de l’establiment i de si l’estada es fa en temporada alta o baixa.

Finalment aprovada

El 22 de març el Parlament va aprovar la Llei de l’impost del turisme sostenible (amb el vot en contra del PP i de Ciutadans), el 23 de juny s’aprovà el decret que desenvolupa la norma, dia 1 de juliol va entrar en vigor la llei i en un estiu es van recaptar 33 milions d’euros. I després? La comissió de l’impuls del turisme sostenible va pactar que es prioritzassin els projectes d’inversió destinats al cicle de l’aigua i es va obrir un termini perquè s’hi poguessin presentar propostes.

Un comitè executiu escollit des de la comissió d’impuls del turisme sostenible ha duit a terme, durant aquests mesos, una anàlisi de les més de 220 propostes d’inversió presentades per consells insulars, ajuntaments i el mateix Govern, valorades en més de 180 milions d’euros, cinc vegades més dels doblers de què es disposa.

Les previsions requerien una valoració per part del comitè perquè, després, durant el mes de desembre, una selecció de projectes se sotmetés a votació al ple de la comissió. No obstant això, el procés no acabaria aquí, ja que encara seria necessari fer una darrera passa: l’aprovació definitiva en el Consell de Govern. Tot i així, la comissió encara no s’ha reunit per estudiar els projectes, fet que pot endarrerir l’adjudicació de les inversions (les quals, en principi, han de dur-se a terme durant el 2017).

A l’espera de saber on aniran aquests milions, el debat va començar a girar sobre la possibilitat d’augmentar la tarifa, el Govern va decidir canviar la fórmula de cobrament dels establiments que utilitzen el sistema d’estimació objectiva i els hotelers van tornar a queixar-se. Si durant el 2016 l’impost del turisme sostenible ha donat per a molt, és d’esperar que el 2017 no sigui diferent.e

Les més de 220 propostes d’inversió, encara enlaire

De les més de 220 propostes d’inversió presentades a la comissió de l’impuls del turisme sostenible per invertir-hi els 33 milions d’euros recaptats, la majoria estaven orientades a millorar les infraestructures hídriques o eren projectes relacionats amb el cicle de l’aigua, una de les prioritats marcades des del Govern.

D’altres, en canvi, tenen la intenció de millorar les estructures patrimonials, com la rehabilitació de la Misericòrdia, presentada pel Consell de Mallorca, o la del castell de Sant Nicolau, presentada per l’Ajuntament de Ciutadella, que també va presentar un projecte per millorar la seva seu històrica.

L’Ajuntament d’Artà, per exemple, va presentar una proposta de compra de la finca dels Canons; el de Lloseta, l’adquisició dels jardins del palau d’Aimans, i el Consell d’Eivissa, la creació de dos nous carrils bici a l’illa.

En total, des de Mallorca s’han fet arribar 123 iniciatives; des de Menorca, 40; Eivissa n’ha presentades 14 i Formentera, 4. A més, hi ha 18 projectes que suposarien haver de fer actuacions a tot l’Arxipèlag (i un petit percentatge que queda fora de la selecció perquè no compleix amb els requisits establerts).