La UE marca el futur de l'eurozona amb un superministre de Finances i un Fons Monetari Europeu

Brussel·lesLa Comissió Europea ha presentat els seus canvis per ampliar la coneguda com a Unió Econòmica i Monetària, amb vista al 2019, quan ja s'haurà fet efectiu el Brexit. Brussel·les ha proposat crear un "superministre d'Economia i Finances" i un Fons Monetari Europeu (FME), a imatge de l'FMI, que ajudi a rescatar països de la Unió Europea en dificultats.

La proposta de crear la figura d'un superministre ja la va avançar el president de l'executiu comunitari, Jean-Claude Juncker, a principis de setembre. Tindrà les mateixes funcions que el comissari d'Economia i alhora serà president de l'Eurogrup, la reunió de ministres de la zona euro (un càrrec que actualment ostenta un ministre de Finances de l'eurozona). Així, Brussel·les s'assegura que l'Eurogrup, sovint considerat molt opac, en què les reunions no són públiques i té una falta de transparència democràtica, també hagi de retre comptes fàcilment davant de l'Eurocambra, com ja fan actualment els comissaris.

D'altra banda, el govern comunitari proposa crear "un veritable" FME. A la pràctica, suposa utilitzar les mateixes estructures del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede), un òrgan intergovernamental en què estan representats els Vint-i-vuit estats membres i on han acudit països com Portugal, Espanya, Irlanda i Grècia per demanar els seus rescats. El nou FME tindrà, en principi, un pressupost de 500.000 milions d'euros.

Brussel·les també obre la porta a crear una "línia pressupostària" de l'eurozona, és a dir, un calaix de diners només per als 19 països que tenen la moneda comuna, però inclòs dins el pressupost total de la UE. L'objectiu és que serveixi com un 'coixí anticrisi' en cas que un país tingui un xoc en l'economia o per preparar l'adhesió de nous països a la zona euro. Aquesta proposta, tot i beure de les demandes del president francès Emmanuel Macron, queda aigualida perquè sol·licitava un pressupost a part.