La UIB engega el curs amb la mirada en el finançament

PalmaTot a punt per a l’inici del curs a la Universitat de les Illes Balears. Un any en què se celebraran noves eleccions al rectorat i en les quals l’actual rector, Llorenç Huguet, deixa enlaire si es presentarà a la reelecció del càrrec o no. La seva intenció és poder optar a continuar uns anys més al capdavant de la institució. Això sí, amb dos escenaris indispensables: que les persones més properes li donin suport i que resulti una decisió compartida per tot l’equip de govern que l’acompanya.

En l’acte inaugural de la UIB, Huguet va celebrar aquests darrers anys que l’han tingut com a rector. En concret, però, va voler incidir en un aspecte que creu fonamental: “Tenir un millor finançament”, concretà. Ara bé, per la UIB no és suficient: “S’ha d’intentar que el finançament arribi a la mitjana espanyola”. En aquest sentit, el desig d’Huguet és poder “recuperar els nivells del 2009”. Tot i fixar la mirada cap als desitjos de finançament i donar un “toc d’atenció” al Govern, amb qui comparteix sinèrgies però que no vol que aturi de fer feina en aquest sentit. “La recuperació del deute amb el Govern s’està complint”, assegura Huguet. I recorda que, dels 26 milions d’euros que es devien el setembre del 2013, ara se’n deuen 6.

En el seu discurs amb motiu de l’inici de curs, la presidenta del Govern, Francina Armengol, assenyalà també que “cal un nou model de finançament de la institució universitària, per tal de potenciar-la com a espai competitiu i d’excel·lència”. De fet, potenciar la UIB és un dels objectius que es mantenen cada any. “Que tingui un paper central a l’hora de definir el model productiu, social, econòmic i institucional d’aquestes illes”, va continuar Armengol.

Els alumnes, la prioritat

I, en aquest sentit, els alumes són “la nostra prioritat”, defensà la presidenta, i advertí que “són el futur de les Illes Balears, comunitat on la taxa d’abandonament escolar a l’educació Secundària és la més alta de tot l’Estat”. Huguet també insistí en les millores per les quals treballa la Universitat, i que cerquen el potenciament de l’alumnat i de tota la comunitat educativa. Entonant que “la UIB és a totes les Illes”, recordà que enguany s’ha complert la majoria d’edat de les seus de Menorca i d’Eivissa.

Aquest 2016-2017 acollirà el primer test de la facultat de Medicina, amb 60 alumnes -dels 2.500 que començaran els estudis-. Tot i que hi ha més de 30 estudis de grau i una trentena més de màsters, així com una quarentena d’estudis propis de postrau i una vintena de programes de doctorat oficials, Medicina ha centrat el focus mediàtic i institucional. Així, Armengol decidí encetar el discurs assegurant que “la facultat de Medicina és una aposta decidida per a una millora del nostre model econòmic, basat en el coneixement”. La presidenta volgué centrar aquesta importància en “l’impacte econòmic” que esdevindria de la implantació dels estudis, així com en l’àmbit de la investigació. Huguet s’explicà en el mateix sentit: “Medicina millorarà tota la societat”, va dir, referint-se a la part docent i a la “millora del sistema sanitari”.

Rànquings

Però més enllà de Medicina, Huguet també va voler matisar la importància que la societat “valori l’educació”. El rector recordà que és tracta del “motor del creixement i de l’ocupació”. I, en aquesta línia, va voler posar en valor les fites aconseguides per la UIB: refusa les crítiques que asseguren que no se situa entre les 500 millors universitats del món, i veu el tassó mig ple assegurant que es troba en el lloc 633 de 3.000. Un “bon resultat” que fa veure “en positiu” el curs passat i que convida a l’optimisme, ja que Huguet preveu escalar posicions en el rànquing.

Les revàlides de la LOMQE també van tenir el seu moment de protagonisme en els discursos d’Huguet i Armengol, que anaren precedits d’una lliçó inaugural del catedràtic en dret civil, Santiago Cavanillas. En aquest sentit, se celebra l’acord al qual han arribat els rectors estatals per tal que es mantingui el districte únic i els alumnes no hagin de realitzar proves específiques a cada universitat on es vulguin presinscriure. Armengol advertí que els alumnes no saben si l’hauran de fer i criticà que la prova “penalitza els més dèbils”.