La UIB es planteja ‘comprar’ la premsa per millorar la imatge
El rector proposà pagar per publicar un article amb dades científiques
PalmaL’esclat del cas Minerval, la presumpta estafa perpetrada per dos catedràtics de la UIB en la suposada venda d’un fals medicament, ha deixat desorientat l’equip de direcció de la institució, especialment pel que fa a la política de comunicació adequada per garantir que la imatge de la universitat no quedi tocada.
El rector, Llorenç Huguet, desaparegut la setmana que es va revelar la detenció dels doctors Pablo Escribá i Xavier Busquets, ha canviat d’estratègia, els darrers dies, i ha multiplicat les aparicions als mitjans. A banda d’això, ha mantingut una desena de reunions privades amb professors de la universitat en què ha exposat obertament la preocupació per les informacions que s’estan publicant.
En aquestes trobades, segons ha pogut saber l’ARA Balears, la comunitat universitària fa pinya i atribueix la dimensió de l’escàndol al poc rigor que, consideren, estan tenint les informacions sobre el cas. “Som aquí per culpa dels diaris. Els mitjans només diuen la veritat quan ven. Són molt vius, van amb mitges veritats”, va afirmar un dels assistents a una d’aquestes reunions que es va dur a terme dimecres.
La trobada, que va durar poc menys d’una hora, es va centrar, majorment, a analitzar quina estratègia seguir comunicativament. “Hem sofert una pèrdua d’imatge”, admetia Huguet. “Hem de fer un esforç per recuperar-la. Si algú ha actuat malament, ho ha fet a títol personal”, afegí.
En aquest sentit, el rector va proposar difondre les dades científiques que avalen la investigació en el Minerval. “El darrer recurs que ens hem plantejat és fer un article, encara que sigui llarg, i passar-lo als diaris pagant”, va dir, “perquè si no, per moltes entrevistes que facis, t’aigualeixen el que tu dius”.
Elitisme en estat pur
La proposta va centrar bona part del debat posterior i va suscitar dubtes. Un dels assistents qüestionà si una acció d’aquest tipus no es podria també girar en contra de la UIB en cas que s’interpretàs com un intent de defensar Escribá i Busquets. Huguet demanà expressament l’opinió d’una de les assistents, l’exbatlessa de Palma Aina Calvo, qui recentment s’ha reincorporat a les seves tasques docents. Calvo, d’una banda, va advertir que si es ‘pagava’ només a la premsa escrita, els mitjans audiovisuals i radiofònics quedarien “emprenyats”. En segon lloc, va indicar que la difusió d’un article científic podria no tenir l’impacte desitjat. “Nosaltres entenem la dinàmica de les publicacions científiques, però la massa, no tant”. L’exbatlessa proposà dirigir aquest escrit a la comunitat científica “per poder-nos defensar als sopars”. En tot cas, va afegir, qualcú ja s’encarregaria de filtrar l’escrit a la premsa.
L’altre blanc de les crítiques va ser la cap d’oncologia de Son Espases, Josefa Terrasa, qui va donar peu a la investigació a partir de la seva denúncia. Els assistents varen reiterar que les seves declaracions descrivint el Minerval com poca cosa més que “oli i aigua” havien fet molt mal al prestigi de la Universitat.
Huguet no es va tallar un pèl i va posar en dubte el seu criteri tot recordant que hospitals com el de la Vall d’Hebron participen en els assajos clínics. “Lipopharma ha recaptat 20 milions d’euros per als assajos clínics. Si la cap d’oncologia, amb el seu comentari, espanta aquesta capacitat d’inversió, automàticament l’empresa haurà de defensar la seva inversió”, va dir. “Jo no voldria estar a la seva pell”, va concloure.
