Unitat contra el desdeny d’Aena

PalmaMentre Aena continua incrementant els seus beneficis -1.164 milions d’euros el 2016, un 39,7% més que l’any anterior-, la precarització dels llocs de feina vinculats als aeroports continua aguditzant-se. En aquest sentit, treballadors del servei d’atenció a persones amb mobilitat reduïda (PMR) han decidit fer pinya, a l’àmbit estatal, i començar a plantar cara al gegant semiprivatitzat, el qual acusen de ser el causant dels seus mals per la seva cobdícia. Aquesta unió serà escenificada a Palma, el proper 18 de gener, en una reunió a la qual assistiran representants dels principals aeroports de l’Estat.

De la trobada no es descarta la convocatòria d’una vaga general d’aquest servei, que només l’any passat a l’aeroport de Palma va atendre 144.000 persones. Els seus clients són, generalment, gent gran o que ha patit algun tipus de lesió que li impedeix desplaçar-se per les instal·lacions aeroportuàries amb normalitat. És un dels serveis, per tant, més delicats dels que s’ofereixen als aeroports i és gratuït, tot i que el paguen tots els seus usuaris. En cada bitllet que s’emet, per exemple, per sortir de Palma hi ha una quantitat fixa destinada a sufragar el servei a PMR -0,59 euros en els vols internacionals, 0,50 euros en els estatals i 0,18 en els interinsulars, assenyalen fonts sindicals-. Un aeroport com el de Son Sant Joan pot arribar a recaptar milions d’euros cada any per aquest concepte -7,5 el 2016, segons les mateixes fonts-. Amb tot, els treballadors asseguren que el servei s’està prestant en condicions lamentables.

Precarietat generalitzada

“A tots els aeroports passa el mateix: precarietat laboral, incompliment sistemàtic dels plecs de concessió per part de les adjudicatàries i passivitat total d’Aena a l’hora de certificar que el servei es compleix amb la qualitat necessària”, assenyala Jairo Aranda, membre del comitè d’empresa dels PMR de Palma, per part d’UGT. En aquest sentit, denuncia que, per exemple, només 5 dels 17 camions dels quals disposa el servei actualment a Son Sant Joan tenen climatització. Amb aquests vehicles, explica, traslladen els clients, sovint persones grans, de l’avió a la terminal o viceversa. Afirma que el trajecte mitjà dura entre 15 o 20 minuts i que, per exemple, aquesta setmana han arribat a traslladar un passatger a una temperatura de 3 graus. A l’estiu, en canvi, és a l’inrevés. Assegura que els termòmetres del mateix vehicle poden arribar a marcar 44 graus i, si aguantar aquestes condicions és, com a mínim, incòmode per als clients, no cal dir que per als treballadors encara es fa més feixuc.

En aquest sentit, assenyala que, recentment, van presentar una denúncia a Inspecció de Treball i que la resposta de l’empresa ha estat instal·lar ventiladors “de la mida d’un pam” dins els vehicles.

Una altra de les queixes principals té a veure amb l’escassa formació, asseguren, que reben els nous treballadors. “Ara, als eventuals, els posen a fer feina després de dos o tres dies de formació, mentre que a mi me la van fer fer en dues setmanes”, denuncia Aranda, que explica que no només cal aprendre a orientar-se i a circular per l’aeroport, cosa que, segons afirma, ja és tota una feinada, sinó que cal tenir uns coneixements mínims sobre com tractar tots els tipus d’incidències que han d’atendre. “Cada passatger té una necessitat especial: un és sord, un altre no pot caminar, un potser pot caminar però a un ritme molt lent... Per a mi, tot això és fàcil, però al principi no te n’adones”, assegura.

Un negoci opac

La lluita dels treballadors no se circumscriu a la mera reivindicació sindical i aquest proper dimarts es reuniran amb representants de Podem i alguna altra formació a Madrid, on exposaran la seva situació. En aquest sentit, Aranda explica que el Ministeri de Foment ja va ‘passar de puntetes’ sobre una pregunta parlamentària impulsada pel col·lectiu en la qual demanaven més transparència sobre la destinació de les quantitats ingressades per finançar el servei, que denuncien que no es corresponen, ni molt manco, amb els preus de les licitacions.

Denuncien, també, que després de compilar dades han constatat que el 90% de les concessions del servei a tot l’Estat van ser adjudicades al grup ACS. Els treballadors reclamen que tot allò que es recapta per finançar el servei s’invertexi a assegurar-ne la qualitat.